Bartomeu Xiberta i Roqueta: diferència entre les revisions

 

== Biografia ==

'''Baldiri Xiberta''' havia nascut a Santa Coloma de Farners, als deu anys començà a estudiar al seminari menor dels [[Carmelites de l'Antiga Observança]] d'[[Olot]]. Tres anys més tard marxà a [[Onda]], on continuà estudiant al convent i ingressà a l'[[Orde del Carmel]] calçat; professà en 1913, canviant el seu nom pel de '''Bartomeu Fanti'''. Va cursar filosofia i, al convent de [[Caudete]], teologia, ordenant-s'hi [[diaca]]. Continuà estudiant a [[Roma]], on fou ordenat sacerdot el 20 de desembre de [[1919]] i fou deixeble de [[Maurice de la Taille]] i Franz Ehrbe, que dirigí la seva tesi doctoral ''Clavis Ecclesiae'' (1922), que tingué ressò a tot Europa i anticipà el pensament eclesiològic de la constitució ''Lumen gentium'' del [[Concili Vaticà II]], quaranta anys posterior. Es dedicà a la docència en teologia a la [[Universitat Gregoriana de Roma]] fins que el 1937 fou expulsat d'Itàlia per [[Mussolini]], anant a viure als [[Països Baixos]] i, del 1939 al 1947, a [[Olot]].

 

 

==Veneració==

El 30 de gener de 1997, la diòcesi de Barcelona, a petició dels Carmelites de l'Antiga Observança de Catalunya, començà el procés de beatificació del prevere a causa de les seves virtuts heroiques, declarant-lo [[servent de Déu]]. L'enquesta diocesana acabà el 13 de gener de 2006.