Viquipèdia

Cabilencs: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Bot elimina espais sobrants
Canvis menors, neteja, replaced: incloent la → inclosa la (2) AWB
Línia 1:
{{Grup humà|
|group=Cabilencs <br /> ⵉⵣⵡⴰⵡⵏ / ⵉⴳⴰⵡⴰⵡⵏ<br />''(iqvayliyen, ⵉⵇⴱⴰⵢⵍⵉⵢⴻⵏ, القبايل)''
| image = Robe khabyel.jpg
| caption= Dona cabilenya
|poptime= 6.362.000<ref name="ref">{{ref-web|url= https://joshuaproject.net/people_groups/12399|títol=Berber, Kabyle: Joshua Project|cognom=Project|nom=Joshua|website=joshuaproject.net|access-date=2016-07-21}}</ref>
|popplace= {{ALG}} 5.580.000<br />{{FRA}} 709.000<br />{{BEL}} 54.000<br />{{CAN}} 16.000<br />{{GBR}} 3.000
|langs= [[Cabil]]
|rels= Islam [[sunnita]]
|related=altres [[amazics]]
}}{{Millorar traducció|data=febrer de 2020}}
Els '''cabilencs'''<ref>{{GDLC|00022823}}</ref> (en [[amazic]] '''ⵉⵇⴱⴰⵢⵍⵉⵢⴻⵏ''', ''iqbayliyen'', o '''ⵉⴳⴰⵡⴰⵡⵏ''', ''igawawen'';<ref>{{Ref-publicació|nom=Jacques|cognom=Lanfry|títol=Les Zwawa (Igawawen) d'Algérie centrale (essai onomastique et ethnographique)|publicació=Revue de l'Occident musulman et de la Méditerranée|volum=26 |exemplar=1 |any=1978 |doi=10.3406/remmm.1978.1825|url= http://www.persee.fr/doc/remmm_0035-1474_1978_num_26_1_1825| consulta=2016-02-29|pàgines=75–101}}</ref> en [[àrab algerià]] '''القبايل,''' ''el Qbayel'') són un grup de tribus amazigues que formen un grup ètnic originari de la [[Cabília]] (en [[cabilenc]] Tamurt n Ieqvayel o Tamurt n Igawawen, ‘país dels cabilencs’), una regió amazigòfona d'[[Algèria]] predominantment muntanyosa.<ref>[http://books.google.fr/books?id=LGxbvQX92_UC&pg=PA60&lpg=PA60&dq=zouaoua+ibn+khaldoun&source=bl&ots=lKuTyVE9z7&sig=HhQMIMTRC6RcGlNxJmiNd9zSq78&hl=fr&sa=X&ei=uFkkVJ-0KtaHuASCvICgBA&ved=0CDgQ6AEwAw#v=onepage&q=zouaoua%20ibn%20khaldoun&f=false LES KABYLES : PROPOS D'UN TÉMOIN] de Jean Morizot</ref> Habiten a la costa i a les diverses cadenes muntanyoses de la regió: les muntanyes de [[Djurdjuran]] de [[Bibans]] i [[Babors]]. Des de finals del segle XIX els cabilencs són el principal grup amazigòfon a Algèria en nombre. Han format, des de la independència d'aquest país, l'entorn més favorable per al desenvolupament de la reivindicació identitària amaziga<ref>Histoire-Géographie, Collection Martin Ivernel, Hatier</ref><ref>Assimil, langue de poche, Kabyle</ref> Ara estan presents en altres regions d'Algèria, en particular a [[Alger]] i en la [[diàspora algeriana]] a [[França]].<ref name="centrederechercheberbere">http://www.centrederechercheberbere.fr/kabyle.html</ref>
[[Fitxer:Aires linguistiques du nord-est algérien.svg|miniatura|Mapa de la Cabília]]
== Etimologia ==
El francès «&nbsp; kabyle&nbsp; » és un [[Manlleu (lingüística)|manlleu]] de l'[[àrab]] ''qabīla'' («&nbsp; tribu, família&nbsp; ») i el plural, ''qabāʾil'', designa als cabilencs.<ref>{{Académie|kabyle|édition=9}} [consulta 22 août 2016].</ref><ref>{{CNRTL|kabyle}} [consulta 22 août 2016].</ref> ''Qabīla'' deriva de l'arrel semítica ''[[Qāf|q]]-[[Bā|b]]-[[Lām|l]]'' qui, com el verb ''qabila'', [[Denotació|denota]] acceptació.<ref>{{ref-llibre|llengua=en |nom=Hugh |cognom=Roberts |títol=Berber government |capítol=the Kabyle polity in pre-colonial Algeria |lloc=Londres et New York | editorial= [[I.B. Tauris]] |col·lecció=Library of Middle East history |exemplar=24 |dia=30 |mes=juillet |any=2014 |pàgines = {{XVI}}-329 |format livre= {{unité|23|cm}} |isbn1=0-85773-689-2 |isbn2=978-085773-689-5 |isbn3=1-84511-251-2 |isbn4=978-1-84511-251-6 |oclc=892961821 |url= http://www.ibtauris.com/Books/Society%20%20social%20sciences/Politics%20%20government/Berber%20Government%20The%20Kabyle%20Polity%20in%20Precolonial%20Algeria.aspx?menuitem=%7BFA55535F-8963-48F7-8AF8-E2C09472664C%7D | consulta= 22 agost 2016 |passage=45}} </ref>
[[Fitxer:Kabyle chrétien.jpg|miniatura|Família cabilenca cristiana]]
El terme original "Qabail" que significa en àrab "tribus" s'utilitza per primera vegada amb l'arribada dels àrabs musulmans al [[Magrib]] per designar als habitants del país que vivien en tribus i confederacions. És el terme que els francesos utilitzaven per descriure aquests muntanyencs que portaven diferents noms depenent de les tribus a les quals pertanyien. També, pot ser que també es refereixen als amazics [[chaouis]] de l'[[Aurès]] o els de l'oest d'Algèria. Es va parlar de la Cabília de l'Ouarsenis.<ref name="ed">Eugène Daumas, ''Mœurs et coutumes de l'Algérie : Tell, Kabylie, Sahara'', éd. Hachette, 1855, {{p.|156-158}}</ref>{{,}}.<ref>"…Line Marsa, la mère d'Edith Piaf, Anetta Maillard, de son vrai nom, était la fille d'un directeur de cirque et d'Aicha Ben Mohamed, une Kabyle marocaine, copine de La Goulue", Michel Souvais, ''Arletty, confidences à son secrétaire'', Éditions Publibook, 2007, [http://books.google.fr/books?id=693PZnGRVVkC&pg=PA144 {{p.|144}}]</ref>
Línia 18:
El nom llavors és restringit als amazigòfons de la Cabília.<ref>Jean Morizot, ''Les Kabyles : Propos d'un témoin'', Centre des Hautes Études sur l'Afrique et l'Asie modernes (diff. Documentation française), coll. « Publications du CHEAM », Paris, 1985 {{ISBN|2903182124}}, {{p.|22-25}}</ref> i ha pres una significació ètnica per designar a aquest poble en particular
 
Els [[àrabs]] van usar la paraula ''zouaoua '', que és una deformació de l'amazic ''Agawa'', un massís al cor de la Gran Cabília, i d'aquí l'origen del mot ''Igawawen''.<ref> Sembla que en l'[[edat antiga|antiguitat]], els Igawawen haver portat el nom de ''Quiquegentiani'', denominació administrativa designar cinc tribus (''quinque gente''). Una vella llegenda diu, en efecte, que els muntanyencs descendien d'un gegant que tenia cinc fills, que va formar les cinc tribus antigues ([[Si Amar U Said Boulifa|Boulifa]], [[1925]]), els famosos [[quinquegentians]] que va donar tants problemes als [[Antiga Roma|romans]]</ref> per designar les càbiles, i que era el nom d'una confederació antiga i puixant de vuit tribus de la Cabília organitzada en dos grups: At Betrun (Ath Yanni, Ath Budrar, Ath Bu Akkach, Ath Wasifs) i Ath Mengellat (Ath Mengellat, [[Ath Bu Yusef]], Ath Weqbil, Ath Attu, Ath Ililltene). Els [[zouaoua]] segons [[Ibn Khaldun]]<ref>Ibn Khaldoun, Histoire des Berbères</ref> són una fraccionó dels [[kutama]], tribu amaziga beranesa (descendents de Bernès, fill de Berr i germà de [[Medghassen]]). El nom ''zwawa'' també qualifica tots els cabilencs en general, i el seu equivalent en amazic era ''igawawen''.
 
Tanmateix, segons el professor [[Salem Chaker]] el terme ''Zouaoua''/''Zouaoui'' utilitzat pels parlants d'àrab no ha de ser connectat a ''agawa''/''igawawen'' sinó més aviat a ''azwaw''/''izwawen'' (cognom [[cabil]] i nom del clan generalitzat a [[Cabília]]). Salem Chaker sosté la idea que ''Izwawen'' és el veritable nom aborigen antic i autòcton dels cabilenc que "omple la depressió històrica on gairebé han oblidat els seus noms reals <ref> [[Salem Chaker]], assenyala sobre l'article ''Les Zouaoua (Igawawen) d'Algérie centrale'' per Jacques Lanfry.</ref>». D'altra banda, a l'Oest algerià, les càbiles són totes designades sota el nom de Zouaoua/Zouaoui.<ref>Malha Benbrahim, professeur à l'Inalco, ''Documents sur Fadhma N’Soumeur (1830-1861)'', Clio, numéro 9/1999, Femmes du Maghreb</ref> Zouaoua és l'origen del francès [[Zuaus|zouave]], ja que les primeres unitats indígenes eren originàries d'aquesta confederació.
 
Cal assenyalar que en parlar dels [[At Menguellat|At Mangellat]] el terme original testificat per dir ''càbiles'' era ''Igawawen''.<ref>{{ref-llibre|llengua=fr|nom=Jean-Marie|cognom=Dallet|títol= Dictionnaire kabyle-français: parler des At Mangellat, Algérie| editorial=Peeters Publishers|data=1982-01-01|isbn=9782852971431|url= https://books.google.fr/books?id=nZdP85wiDmcC&pg=PA281&lpg=PA281&dq=tamurt+igawawen&source=bl&ots=H4I8md1amR&sig=JERaMroKtQ1LwHUEtyytZ3cooyM&hl=fr&sa=X&ved=0ahUKEwj2ruCQ3JXRAhUKthoKHThVBREQ6AEILTAD#v=onepage&q=tamurt%20igawawen&f=false| consulta=2016-12-28}}</ref>
 
Les càbiles dels Babors ([[Bejaïa]], [[Jijel]], [[Sétif]]) són originàries de dues tribus amazigues, els [[kutama]] (sota la dinastia [[Fatimita]]), i els [[sanhadja]] (sota la dinastia Hammadita). A aquests cal afegir els amazics d'[[Andalusia]] qui eren refugiats de [[Bejaïa]], ajudats pel sultà [[An-Nàssir ibn Alannàs|En-Nacer]] de Bejaïa vers el segle XII.
Línia 29:
{{AP|Història dels amazics}}
{{AP|Cabília#Història}}
Les càbiles eren relativament independent del jou [[Imperi Otomà|otomà]] durant el període otomà al Magrib. Vivien en tres regnes diferents, el [[regne de Koukou]], el [[regne dels Beni Abbès|regne dels Ait Abbas]], i el principat d'Ait Jubar.<ref name="Brill">[https://books.google.com/books?id=7CP7fYghBFQC&pg=PA600 ''E. J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936''], Volume 4, publié par M. Th. Houtsma, Pagepàg.: 600</ref> Van encadenar períodes de pau, d'aliança i d'hostilitat amb els turcs. Els germans [[Barba-rossa]] s'uniren a les diferents&nbsp; [[Setge de Bejaïa (1512)|temptatives amazigues]]&nbsp; de prendre&nbsp; [[Bejaïa]]&nbsp; als espanyols gràcies a llurs habilitats de navegació. El cabilencs aliats amb els otomans [[Batalla de Bejaïa (1555)|van prendre Bejaia]] en [[1555]]. Tant els cabilencs com els àrabs acolliren favorablement als germans Barba-rossa.<ref>{{Ouvrage|langue=français|auteur1=|títol=Revue des deux mondes: R2M, Volume 62|pàgines=115| editorial=Soc. de la Revue des Deux Mondes|any= 1 gener 1866|pages totales=1 138|isbn=|url= https://books.google.fr/books?id=zBwZAAAAIAAJ&pg=PA115&dq=dans+le+principe,+kabyles+aussi+bien+qu%27Arabes&hl=fr&sa=X&ved=0ahUKEwiIsvXEmrjTAhVHQBoKHbaaA68Q6AEIJzAA#v=onepage&q=dans%20le%20principe%2C%20kabyles%20aussi%20bien%20qu'Arabes&f=false}}</ref> La regió a poc a poc fou presa pels francesos durant la seva conquesta de 1857, tot i la forta resistència del cabilencs. La líder cabilenca [[Lalla Fatma N'Soumer|Lalla Fatma N' Soumer]] continuà la resistència molt temps fins a la [[revolta dels mokrani]] en [[1871]].
 
== Organització social ==
Línia 35:
L'[[organització social]] dels cabilencs, antics ramaders i agricultors sedentaris, ha estat àmpliament estudiada pel [[Sociologia|sociòleg]] [[França|francès]] [[Pierre Bourdieu]].<ref>Una gran part de la seva obra antropològica es basa en l'anàlisi de la societat cabilenca (''Esquisse d'une théorie de la pratique'' (1972), ''Le sens pratique'' (1980), ''[[La domination masculine]]'' (1998)…) .</ref> Aquest model ha estat àmpliament modificat per la forta [[migració humana|emigració]] i urbanització que ha trasbalsat les relacions socials,<ref>''L'exil kabyle'', Mohand Khellil, éd. L'Harmattan, 2000, {{p.|173-176}}{{ISBN|2858021414}}</ref> però es poden traçar els contorns de la societat tradicional ..
[[Fitxer:Abb. 328. Junges Kabylenmädchen von Bou Saâda, im südlichen Algier.jpg|miniatura|Noia cabilenca al sud d'Alger]]
La unitat social base de la societat cabilenca és la família extensa de l' ''Axxam'' (llar). La ''Txarubt'' (facció) és l'extensió de la família ampliada, cada component de la facció es basa en l'herència simbòlica d'un avantpassat de línia paterna. La ''txarubt'' assegurava la integritat de cada individu i la defensa de l'honor del nom en comú abans de la introducció dels cognoms per l'administració colonial, era el mitjà més utilitzat d'identificació. En algunes viles importants (''tudart'') hi ha una zona d'estructuració que inclou diferents faccions (''tixarubin''), que és l'''adrum''. La unió d'aquestes divisions formen la vila. Nombroses viles poden unir-se i formar una ''laarch'' (la tribu), una unió de tribus dona la ''taqbilt'' (una confederació), qui donarà el seu nom als [[amazics]] de la regió anomenats cabilencs.<ref>[http://www.depechedekabylie.com/read.php?id=30113&ed=MTM0OA Grève et rassemblement aujourd’huiaujourd'hui] Sur le site depechedekabylie.com -consulta 3 mai 2012</ref>
[[Fitxer:SiMohand.jpg|miniatura|El poeta cabilenc Si Mohand, 1905]]
Cada vila forma una ''tajmaât'' («assemblea»), una organització petita o gran segons la importància numèrica de la vila, semblant a la [[república]] [[democràcia|democràtica]].<ref>''Dictionnaire de la culture berbère en Kabylie'', Camille Lacoste-Dujardin, La Découverte, Paris, 2005 {{ISBN|2707145882}}</ref> Es compon de tots els homes que han arribat a la majoria d'edat, i on, en principi, tots els ciutadans, independentment del status econòmic poden parlar per exposar les seves idees i prendre posicions en les propostes d'acords . Els ancians, als que s'atribueixel títol d' ''imgharen'' perquè eren caps de [[cap de família|família]], o fins i tot del llinatge viu, van gaudir d'una audiència i respecte especials, ja que el ''tajmaât'' dona una gran importància a les seves decisions, i la democràcia cabila de vegades és més semblant a una [[gerontocràcia]].
 
Hi nomenen l’l'''amin'' («cap ») (o l’l'''ameqqran'' ; «ancià», segons les regions) qui era responsable del bon desenvolupament de l'assemblea i de la implementació de decisions. Per les més grans ''tajmaât'', el cap també era assistit en les seves funcions per un ''uqil'' i nombrosos ''t'emen''.<ref name="hl">''La Kabylie et les coutumes kabyles'' - A. Hanoteau et A. Letourneux, éd. Bouchène, Paris, 2003, Chap. VI-VIII{{ISBN|2-912946-43-3}}</ref> L'''uqil'' tenia la responsabilitat dels ingressos de la ''tajmaât'', i tenia dret de control sobre les decisions del cap. En general pertanyia a un ''çof'' («línia», aliança de nombroses tribus)<ref>Les çofs tenien avantatges similars a les dels partits polítics, car no era pas estrany que els çofs dividissin les tribus i les viles.</ref> oposada a la del cap, constituint així un veritable contrapoder del [[poder executiu]] i que assegurava una certa estabilitat política.<ref name="hl" /> El ''t'emen'', una mena de «[[diputat]]-[[alcalde]] », representantt el seu ''çof'' en les reunions i transmet les decisions. El '' tajmaât '' exerceix de consell municipal, cort de justícia i cort suprema, i es refereix, en cas de disputa o problema, als texts de les lleis, els ''qanôun''cabilencs,<ref>''À propos "des qanouns kabyles" de Belkassem Bensedira'', Mustapha Gahlouz, Awal, Cahiers d’Étudesd'Études Berbères {{numéro|16}}, {{p.|83-99}}</ref> la més alta autoritat jurídica, que defineix l'incompliment i imposa la sanció.<ref>[http://aj.garcia.free.fr/bonuskanoun/kanoun.htm « Kanoun kabyle »], exemple de qanôun, celui de la tribu des Beni Mansour (extrait du ''Cahiers du centenaire de l'Algérie'', édité par le Comité national métropolitain du centenaire de l'Algérie en 1930).</ref>
 
El [[Honor|codi d'honor]] protegia la llar, les dones i els fusells i declarava que el [[Homicidi|assassinat]] havia de ser venjat per llaços de sang (els autors dels actes, inclosos els venjadors, eren rebutjats per la comunitat). La [[filiació]] és patrilineal. Es transmetia el [[patrònim]] de l'ancestre comú. El '' tajmaât '' vivia sota l'autoritat del grup, on l'esperit de la solidaritat estava molt desenvolupat. Per exemple, el terme '' Tiwizi '' ( "[[solidaritat]]") es refereix a l'activitat col·lectiva d'ajudar a un veí en una de les seves tasques com recollir olives.<ref> [http://www.depechedekabylie.com/read.php?id=3453&ed=ODgz ''Tiwizi ou la création collective : le toit de la solidarité''] reportatge de Rachid Oulebsir (3 mars 2007).</ref> a la qual contribueix directament o nodrint als participants.
 
== Demografia ==
Línia 53:
== Cultura ==
=== Llengua ===
La llengua cabil (ⵉⴽⵠⴰⵢⵍⵢⵏ, ''taqbaylit''), escrita amb alfabet [[tifinag]], és una de les [[llengües amazigues]]. Molt units a la seva identitat amaziga, els cabilencs reclamen el reconeixement de la pluralitat lingüística, incloentinclosa la inclusió en la Constitució d'Algèria de l'amazic com a [[llengua oficial]], a més de la condició de [[llengua nacional]] ja concedida.<ref>[http://www.apn-dz.org/apn/french/constitution96/loi02_03.htm « Loi 02-03 portant révision constitutionnelle »], adoptée le 10 avril 2002, attribuant notamment à [[tamazight]] le statut de langue nationale.</ref>
 
''Tha kvayelith'' («la cabilitat») significa també en la semàntica cabil en general, la referència a un sistema de valors ancestrals (codi de l'honor) no contradictori de l'esperit del clan ''(çof)'' que regulen i gestionen la vida col·lectiva a l'escala d'una vila o d'una tribu o confederació.
Línia 70:
El [[sunnisme]] es va introduir principalment amb el regnat de la dinastia [[Banu Hammad|hammadita]] que, des de [[Bejaïa]] la seva capital, va conquerir part d'Algèria i la conca occidental de la Mediterrània en els segles XI i XII.<ref>↑ Ibn Khaldoun, ''Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique septentrionale'', traduction de William McGuckin de Slane, éd. Paul Geuthner, Paris, 1978, tome 1, {{p.|208-209}}</ref> Practicaven un « islam » a vegades influenciat pel morabitisme i el sufisme (a imatge de la confraria Rahmaniyya).
 
La vila de [[Bejaïa]] tindrà el seu apogeu, incloentinclosa la seva influència espiritual, a causa del gran nombre de sants sufís que hi predicaren, els més famosos són Yemma Gouraya, o Saïd El-Bedjaouy.<ref>[http://rabahnaceri.unblog.fr/histoire-de-bgayet/yemma-gouraya/ Histoire de Gouraya] Sur le site rabahnaceri.unblog.fr</ref><ref>[http://www.vitaminedz.com/articles-15778-6-84038-bejaia-soufisme___marabouts-biographie_de_said_el_bedjaouy-3.html Biographie de Saïd El-Bedjaouy] Sur le site vitaminedz.com</ref> La vila també atraurà grans místics, com [[Ibn al-Arabí]] de [[Còrdova]], que participaran en la identitat religiosa de la regió i més generalment en la del nord d'Àfrica mitjançant la barreja de la mística sufí amb les creences animistes dels amazics.<ref>« Chachoua Kamel, L’islam kabyle. Religion, État et société en Algérie, suivi de l’Epîtrel'Epître (Risâla) d’Ibnoud'Ibnou Zakrî (Alger, 1903), mufti de la Grande Mosquée d’Algerd'Alger, Maisonneuve & Larose, 2001. », par Karima Direche-Slimani, ''Revue des mondes musulmans et de la Méditerranée'' [http://remmm.revues.org/document2449.html (en ligne)], {{numéro|101}}-102 - Sciences, savoirs modernes et pouvoirs dans le monde musulman contemporain, juillet 2003, {{p.|343-348}}</ref> Durant aquesta edat d'or [[Bejaïa]] serà coneguda com «la petita Meca».<ref>Études sur la Kabylie, Carette, Livre 1</ref>
=== Música ===
La varietat cabil (moderna o tradicional) és una de les músiques més importants d'[[Algèria]]. Nombrosos cantants són natius de Cabília o d'origen cabilenc, com Chiekh el Hasnaoui, [[Lounis Aït Menguellet]], [[Cherif Kheddam]], [[Cheikh Sidi Bémol]], [[Idir]], [[Lounès Matoub]], [[Allaoua Zerrouki]], [[Slimane Azem]], Cid Messaoudi, [[Chérifa]], [[Youcef Abdjaoui]], Ait Meslayen, Taleb Rabah, Rachid Babaci, [[Takfarinas]], [[Taÿfa|Farid Aït Siameur]], Boualem Kara, Souad Massi. La Cabília també ha donat alguns dels grans noms al [[chaâbi algerià]] com [[Hadj M'hamed El Anka|Hadj M'hamed El anka]] i [[Kamel Messaoudi]], [[Amar Ezzahi]], [[Abdelkader Chaou]], [[Boudjemaâ El Ankis|Boudjemaa El ankis]], Gherouabi, etc.
 
=== Teatre i cinema ===
El cinema algerià recordarà [[Rouiched|Ahmed Ayad Rouiched]] un algerià que té les arrels als pobles de Cabília, que ha unit com ningú, algerians al cinema i al teatre durant més de 40 anys. [[Mohamed Fellag]], natiu d'[[Azeffoun]] va brillar en el seu debut als teatres d'Alger abans d'emigrar per por dels fonamentalistes. Va canviar de públic i troba en la immigració algeriana i magrebina nombrosos seguidors. Un dels directors cabilencs més prolífics és, sens dubte, Abderrahmane Bouguermouh. Se sap que s'han adaptat al cinema la novel·la de Mouloud Mammeri ''La colline oubliée'' (en tamazight:''Tawrirt yettwattun'') i que ha realitzat també un documental sobre els esdeveniments del 8 de maig de 1945.<ref>{{ref-web|nom=Mabrouk Ali|títol=La triste vie du cinéaste Algérien, Abderrahmane Bouguermouh.|url= https://www.youtube.com/watch?v=NQhxwL98vME|data=2015-03-10| consulta=2017-03-18}}</ref>
 
=== Pintura ===
Línia 89:
* El [[Moviment per l'Autonomia de Cabília|MAK (Moviment per l'Autonomia de Cabília)]] també va sorgir durant la Primera Negra. Treballa per l'autonomia de la Cabília, El 21 d'abril de 2010 [[Ferhat Mehenni]], líder del MAK, proclamà el Govern Provisional de Cabília a l'Exili (ANAVAD). Es va establir oficialment l'1 de juny de 2010 al [[Palau de Congressos de París]]. Va ser escollit President del Consell Nacional de la MAK i va nomenar nou ministres.<ref>[http://www.kabylia-gov.org www. kabylia-gov.org], Kabylia Government website</ref>
== Genètica ==
Un estudi realitzat per Arredi.et al. (2004) inclou les freqüències de llinatges entre una població cabila de la [[ província de Tizi Uzu]].
 
Aquests resultats mostren que un gran segment de la població cabilenca no és nativa d'Àfrica del Nord.
* [[Haplogrups del cromosoma Y humà|Els haplogrups del cromosoma Y]], transmesos exclusivament a través de la línia paterna, van ser trobats en les següents freqüències a la Cabília: [[Haplogrup E3b del cromosoma Y humà|E1b1b1b (E-M81)]] (47.36%), [[Haplogrup R del cromosoma Y humà|R1*]](xR1a) (15.78%) (més tard testat com a R1b3/R-M269 (ara [[Haplogrup R1b (Y-DNA)#R1b1a2|R1b1a2]])),<ref>Adams et al. 2008, [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19061982 " The genetic legacy of religious diversity and intolerance: paternal lineages of Christians, Jews, and Muslims in the Iberian Peninsula"]</ref> [[Haplogrup J1 (Y-DNA)|J1]] (15.78%), [[Haplogrup F del cromosoma Y humà|F*]](xH, I, J2,K) ( 10.52% ) i [[Haplogrup E3b del cromosoma Y humà|E1b1b1c (E-M123)]] (10.52%).<ref name="Arredi">{{ref-publicació|vauthors=Arredi B, Poloni ES, Paracchini S, Zerjal T, Fathallah DM, Makrelouf M, Pascali VL, Novelletto A, Tyler-Smith C |títol=A Predominantly Neolithic Origin for Y-Chromosomal DNA Variation in North Africa|publicació=Am J Hum Genet. |any=2004 |pàgines=338–345 |volum=75 |exemplar=2| pmid=15202071| doi=10.1086/423147| pmc=1216069}}</ref> El patró nordafricà de variació cromosòmica Y de l'haplogrup J és en gran part d'origen [[neolític]].<ref>{{ref-llibre| url= https://books.google.com/books?id=Op3cC6_UNnQC&pg=PA32&lpg=PA32&q=haplogroup%20j%20is%20found%20at%20highest%20frequencies%20in%20Middle%20eastern%20and%20north%20african&f=false#v=snippet&q=haplogroup%20j%20is%20found%20at%20highest%20frequencies%20in%20Middle%20eastern%20and%20north%20african&f=false |títol=When Scotland Was Jewish: DNA Evidence, Archeology, Analysis of Migrations ... (quot: Haplogroup J is found at highest frequencies in Middle Eastern and North African) | consulta= 5 agost 2012 |autor1=Elizabeth Caldwell Hirschman |autor2=Donald Neal Yates |pàgines=32}}</ref>
* [[Haplogrups mitocondrials humans|Haplogrups mitocondrials]], heretat només de la mare, van ser trobats en les següents freqüències: [[Haplogrup mitocondrial humà H|H]] (32.23%) principalment H1 i H3; [[Haplogrup mitocondrial humà U|U*]] (29.03% amb 17.74% U6), trobat en antics espècimens [[Iber-Maurità|iberomauritans]]; preHV (3.23% ; preV (4.84%); [[Haplogrup mitocondrial humà V|V]] (4.84%); [[Haplogrup mitocondrial humà T|T*]] (3.23%); [[Haplogrup mitocondrial humà J|J*]] (3.23%); [[Haplogrup mitocondrial humà L1|L1]] (3.23%); [[Haplogrup mitocondrial humà L3|L3e]] (4.84%); [[Haplogrup mitocondrial humà X|X]] (3.23%); [[Haplogrup mitocondrial humà M|M1]] (3.23%) ; [[Haplogrup mitocondrial humà N|N]] (1.61%) i [[Haplogrup mitocondrial humà R|R]] (3.23%).
 
Línia 99:
== Bibliografia ==
* ''Les Kabyles. Éléments pour la compréhension de l'identité berbère en Algérie'' - Tassadit Yacine, GDM, Paris, 1992 {{ISBN|2-906589-13-6}}.
* {{ref-llibre|nom=Salem|cognom=Chaker|enllaçautor=Salem Chaker|títol=Berbères aujourd’huiaujourd'hui| editorial=L’Harmattan|any=1999|isbn=2738473512|url= http://books.google.fr/books?id=hjVJD-iYsn8C}}
* ''Hommes et femmes de Kabylie'' - [[Salem Chaker]], éd. Edisud, 2000 {{ISBN|2744902349}}.
* ''La Kabylie et les Coutumes kabyles'' - A. Hanoteau et A. Letourneux, éd. Bouchène, Paris, 2003 {{ISBN|2-912946-43-3}}.
Línia 105:
* ''Les Kabyles propos d'un témoin'' - Jean Morizot, éd. L'Harmattan, Paris, 2003 {{ISBN|2-7475-1027-1}}.
* ''De la question berbère au dilemme kabyle, À l'aube du s.XXIe'' - Maxime Ait Kaki, éd. L'Harmattan, mars 2004 {{ISBN|2747557286}}.
* {{ref-llibre|autor=Patricia E.M. Lorcin|traductor=Loïc Thommeret|títol=Kabyles, Arabes, Français : Identités coloniales| editorial=Presses universitaires de Limoges|any=2005|isbn= 9782842873394 |oclc=718565485|pàgines=374|id=Lorcin|url= https://books.google.co.ma/books?id=e0CgyQcy6DkC&printsec=frontcover&hl=fr&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|texte=aperçu en ligne}}
* ''La Condition juridique de la femme rurale en Kabylie'' - Fatima Cherfa-Turpin, éd. Apopsix, Paris, 2010 {{ISBN|978-2-35979-010-8}}.
== Enllaços externs ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Cabilencs»