Anatema: diferència entre les revisions

En aquest fragment hi ha traduccions que en comptes de "''coses dedicades''", han posat "regals" i en d'altres, "ofrenes votives".

El terme anatema està present també en el ''[[Llibre de Judit]]'', en què és traduït com a "regal al Senyor". En la ''Septuaginta'', la veu anatema és generalment utilitzada sota els conceptes presos de l'hebreu: la paraula ''herem'', derivada d'una arrel que d'una banda significa «consagrar» i d'altra banda «devoció».{{efn|Vegeu per exemple ''[[Llibre dels Nombres]]'', 18:14; ''[[Levític]]'', 27: 28, 29.}}

Va ser per la segona accepció del terme que la idea d'extermini es connectava amb l'expressió "extermini de nacions idòlatres". El terme "''herem''" tenia tot un espectre d'aplicacions. L'anatema o ''herem'' era una persona o objecte irrevocablement devot o dedicat a les coses mundanes, per tant, implicava la idea de «destinat a la destrucció».{{efn|Vegeu: ''[[Llibre dels Nombres]]'' 21: 2, 3; ''[[Llibre de Josuè]]'', 06:17.}}

 

 

El papa que va donar el primer pas per trencar amb el passat fou [[Pius IX]] amb la convocatòria del [[Concili Vaticà I]] i posteriorment amb l'elaboració del ''[[Codi de Dret Canònic]]'' publicat per primera vegada el [[1917]]. Mentre que en el passat la paraula del papa era aplicada o no a conveniència dels governants i segons les conviccions personals dels clergues, a partir de [[Lleó XIII]] la figura del cap de l'Església ha estat respectada i el prestigi moral va augmentar.{{sfn|Bada Panillo|Betes Palomo|1978|p=253}}

El codi de ''[[Dret Canònic]]'', que va abolir totes les penes eclesiàstiques no esmentades en el mateix codi (cànon 6), va fer l'"anatema" sinònim d'"[[excomunió]]" (cànon 2257). El ritual abans descrit no s'inclou en el ''Pontificale Romanum'' posterior al [[concili del Vaticà II]].