Calendari hebreu: diferència entre les revisions

 

=== El mes hebreu ===

El [[mes]] del calendari hebreu es basa en el cicle que realitza la Lluna en fer un gir complet al voltant de la Terra, captant des del nostre planeta 4 diferents estats principals de la Lluna: [[Lluna nova]], [[Fase lunar|Quart creixent]], [[Lluna plena]] i [[Fase lunar|Quart minvant]]. Aquest cicle dura aproximadament 29 dies i mig. Els antics hebreus en sabien calcular la duració exacta, estimant conforme als seus coneixements astronòmics que el viatge del [[satèl·lit natural|satèl·lit]] al voltant del planeta Terra tenia una duració de "29 dies, 12 hores i 793/1080 parts d'hora" (és a dir, 29 dies, 12 hores, 44 minuts i 3,33 segons), essent el seu error de càlcul de mig segon. Com que la quantitat de dies en un mes havia de ser exacta, el calendari hebreu va estipular mesos de 29 i 30 dies intercalats.

 

=== L'any hebreu ===

==== Caps d'any ====

L'[[any]] hebreu, antigament començava amb el mes de Nissan, anomenat en la Bíblia ''"el primer mes"'' ([[Èxode]] 12:2), i concloia al mes d'Adar. Més endavant va prevaler la concepció del començament de l'any al mes de Tixrí, amb la primera lluna nova de tardor i la festivitat de ''[[Roix ha-Xanà]]'' (ראש השנה, literalment "cap d'any"), finalitzant l'any amb el mes d'Elul, tal com regeix el calendari hebreu fins als nostres dies.

 

 

==== Tipus d'any ====

[[Fitxer:DetailOfMedievalHebrewCalendar.jpg|miniatura|Detall d'un calendari hebreu medieval, en el qual es pot veure un jueu portant les branques de palma (''lulavim'') i una llimona (''etrog'') durant la festa de ''Sukkot'']]

 

 

==== L'any de traspàs, embolismal o "prenyat" ====

Avui en dia, se sap que les [[estació de l'any|estacions de l'any]] es deuen al moviment de translació de la Terra al voltant del Sol; aquest cicle, s'anomena en astronomia [[any tròpic]] (365 dies, 5 hores, 48 minuts i 44 segons). En ser l'any tròpic sensiblement més llarg que l'[[calendari lunar|any lunar]] de 12 mesos (354 dies, 8 hores i 49 minuts), s'aniria desplaçant la Pasqua jueva indefectiblement cap a l'hivern, contràriament al precepte bíblic. Per evitar-ho, s'afegeix un tretzè mes en finalitzar l'any, cada vegada que la diferència acumulativa entre l'any solar i el lunar, d'uns 11 dies per any, arriba a formar un mes complet.

 

 

=== La setmana en el calendari hebreu ===

El calendari hebreu no solament combina l'any solar i el mes llunar, sinó que ambdós cicles complementats han de conviure reeixidament també amb el cicle [[setmana]]l de set dies, el qual, segons alguns autors, pot ser l'origen de la setmana en el calendari civil actual.