Castellà: diferència entre les revisions

* L'africada postalveolar sonora /{{IPA|dz}}/ (que s'escrivia "z" amb el mateix so que la z catalana), es va convertir en sorda (/ts/), (com ho eren la "ç", "ce", "ci" del castellà antic), i aquest so /ts/ es va convertir al nord d'Espanya en la consonant interdental /θ/, (que ara s'escriu "z", "ce", "ci"), però al sud d'Espanya i a Llatinoamèrica es va convertir en el so /s/.

* La fricativa postalveolar sonora /{{IPA|ʒ}}/ (que s'escrivia "j, "ge", "gi", i que es pronunciava com en el català actual), es va unir amb la sorda /{{IPA|ʃ}}/ (que s'escrivia "x", i que es pronunciava com la x en el català actual de la paraula "això"). Posteriorment, va evolucionar a /x/ (so similar a la /h/ però amb més força, inexistent en el català, i que en el castellà actual s'escriu "j", "ge", "gi").

No obstant això, la pronunciació antiga del castellà s'ha preservat en la llengua sefardita, coneguda com a "[[ladino]]", que és parlada pels descendents dels jueus sefardites que van ser expulsats d'Espanya el {{segle|XV|s}}.