Cordita: diferència entre les revisions

Amb el terme '''cordita''' es fa referència a un tipus de pólvora sense fum composta de [[nitroglicerina]] i [[Nitrocel·lulosa|cotó pólvora]] que es barregen amb [[acetona]], per produir una pasta que posteriorment és premsada en forma de cordaill. La '''cordita''' va ser descoberta de forma accidental pel químic suís-alemany [[Christian Friedrich Schönbein]] (1799-1868), també responsable del descobriment de l'[[ozó]].

La cordita, que és un explosiu de doble base, està formada per seixanta-quatre parts de [[Nitrocel·lulosa|cotó pólvora]], per trenta parts de [[nitroglicerina]] i per cinc parts de [[vaselina]] o gelea de petroli, els quals actuen com a [[Estabilitzador|estabilitzadors.]] A més a més també està composta per un 0,8% d'acetona, la qual és imprescindible per realitzar la mescla. Tots els productes generats en la reacció són gasos invisibles, excepte el [[vapor d'aigua]] quan es veu quan es condensa.