Artaxerxes I de Pèrsia: diferència entre les revisions

'''Artaxerxes I''' (en persa ''Artakhshathra'', a la [[Bíblia]] apareix com ''Artakhshasta'') conegut com a '''''Longimanus''''' fou rei de reis de l'Imperi Persa del [[465  aC]] al [[424  aC]]. Era membre de la dinastia [[Aquemènida]]. Va succeir el seu pare [[Xerxes I de Pèrsia|Xerxes I]]. El seu sobrenom era degut segons [[Plutarc]] al fet que la seva mà dreta era més llarga que l'esquerra.

Assassinat el seu pare pel capità de la guàrdia Artaban d'Hircània, aquest va acusar de la mort al príncep Darios, i Artaxerxes el va matar i va ser proclamat rei. Immediatament es va enfrontar amb son germà Histaspes, sàtrapa de [[Bactriana]], que es va revoltar, però el va derrotar en dues batalles i Bactriana estava en pau el [[464  aC]]. Artaban va voler matar el nou rei però aquest es va anticipar i el va matar. Els fills del capità de la guàrdia Artaban d'[[Hircània]] es van revoltar però foren derrotats. Amestris, dona d'Artaxerxes, gelosa de sa cunyada (la dona del príncep Masistes) la va fer eliminar. Masistes se'n va anar a Bactriana on es va revoltar però va morir a la primera batalla ([[464  aC]]).

El [[463  aC]] l'[[estrateg]] atenenc [[Temístocles]], que havia guanyat la [[batalla de Salamina]] però havia estat desautoritzat pels seus compatriotes i condemnat a l'[[ostracisme]], va arribar com a refugiat polític i Artaxerxes li va donar asil, i el govern de [[Magnèsia (Tessàlia)|Magnèsia]], [[Lampsacos]] i [[Jònia Miunte]] que va conservar fins a la seva mort vers el [[452  aC]]. El mateix any 463  aC, a Egipte es van revoltar Inhor, governador del delta (probablement un descendent de l'antiga família reial de [[Sais]]), i Armiteu, príncep de Sais, revolta que durarà nou anys. El [[460  aC]] els rebels egipcis van derrotar el sàtrapa Aquèmenes, oncle del rei, a Prapemis (batalla en què va morir Aquèmenes), i també la flota auxiliar fenícia va ser derrotada, quedant els perses assetjats a [[Memfis]].

El [[458  aC]] Artaxerxes va permetre als jueus reconstruir el temple de Jerusalem i va nomenar gran sacerdot dels jueus a Esdres, considerat favorable als perses, i suposat descendent d'[[Aaró]]. Les lleis religioses imposades pel nou gran sacerdot no van quallar i li van costar més tard la seva destitució.

El [[456  aC]] Megabizos, sàtrapa de [[Babilònia]], va posar fi a la revolta d'Egipte aixecant el setge de Memfis i derrotant a egipcis i al contingent grec que els ajudava a Papsemis; els assetjadors es van convertir en assetjats a l'illa de Propitis; Magabizos i el sàtrapa de [[Cilícia]], Artabazos, van obligar els grecs a fugir cap a [[Cirene]] i els egipcis van capitular amb la garantia personal de Megabizos; Inhor (Inaros) fou fet presoner i executat contra la paraula donada per Megabizos (i també ho foren els grecs capturats), i Armiteu es va haver de refugiar als pantans del delta ([[455  aC]]). L'any següent ([[454  aC]]) una flota atenenca que desconeixia el final de la resistència egípcia, va arribar al delta i fou derrotada a Cap [[Mendes de Palene]]; Megabizos, a causa de no haver-se respectat la seva paraula es va revoltar, però es va arribar a un arrangement i finalment el rei persa el va nomenar sàtrapa de'Abar Nahara ([[Síria]]) que es dividia en quatre hiparquies o petites satrapies: [[Samària]], [[Idumea]], [[Moabitis]] i [[Ammonitis]].

Vers el [[453  aC]] o poc després [[Atenes]] i [[Esparta]] van signar un tractat de pau de cinc anys per dedicar-se a la lluita contra Pèrsia. El [[450  aC]] els atenencs van atacar [[Xipre]] sota la direcció de [[Cimó II]] i van assetjar als perses a Cítion. Una flota atenenca va evacuar a Armiteu del delta però els seus partidaris van continuar la lluita sota la direcció del seu fill Psametic. El [[449  aC]] els atenencs de Cimó van derrotar els perses a la batalla naval de [[Salamina (Xipre)]] en una batalla en què va morir Cimó, seguida d'una altra batalla prop de Salamina, aquesta vegada a terra, amb nova victòria atenenca. Els perses van capitular. El rei de Salamina, [[Evàgores I]], va quedar com únic rei de l'illa. Atenes i Pèrsia van arribar a un acord i es va signar el mateix [[449  aC]] l'anomenada [[Pau de Càl·lies]] que va posar fi a la tercera guerra mèdica. Pèrsia va reconèixer la independència de les ciutats gregues de l'[[Àsia Menor]] i va acceptar que no tindria tropes a menys de tres dies d'aquestes ciutats, i la flota estaria sempre més enllà de Faselis (al sud) i de les illes Cianees (a la mar Negra); Atenes renunciava a Xipre que seria un regne client de Pèrsia, i retirava l'ajut als rebels egipcis, si bé Psametic va haver de ser reconegut governador persa de Sais. Si els perses van respectar l'acord quant a Xipre i Sais no es pot assegurar però abans de morir Artaxerxes, el rei Evàgores i el seu pare Nicocles havien hagut de fugir.

Artaxerxes va morir el desembre del [[424  aC]] i el va succeir el seu fill [[Xerxes II de Pèrsia|Xerxes II]]