Segon Període Intermedi d'Egipte: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m �[B�[B�[B|thumb|150px -> |miniatura
m Minúscula
Línia 2:
El ''' segon període intermedi ''' de l'antic Egipte (c. 1800 aC a 1550 aC) transcorre entre l'[[Imperi Mitjà d'Egipte|Imperi mitjà]] i l'[[Imperi Nou d'Egipte|Imperi nou]]. Comprèn les dinasties XIII, XIV, XV, XVI i part de la dinastia XVII,<ref> No hi ha unanimitat en la classificació dels períodes de la història de l'antic Egipte. Així, en el llibre '' The Oxford History of Ancient Egypt '' s'estima que l'Imperi Mitjà comprèn les dinasties XI, XII, XIII i XIV. </ref> parcialment coetànies. Va ser una època en què el poder no va estar sota un sol faraó i es caracteritza pel fet que van fer la seva aparició a Egipte els [[hikses]]; els reis integren les dinasties XV i XVI.
 
La [[Dinastia XII d'Egipte|dinastia XII]] egípcia va acabar al voltant de 1800 aC, i li va seguir la [[Dinastiadinastia XIII d'Egipte|dinastia XIII]], de dirigents molt més febles. Governada des de l'''Ity-tauy'', situada prop de [[Memphis (Egipte)|Memphis]] i l'[[El-Lisht]], al sud del delta de [[Nil]], la dinastia XIII es va mostrar incapaç de dominar l'extensa terra d'Egipte, i els governants de la regió de [[Xois]], localitzada en els pantans del delta occidental, es van independitzar de l'autoritat central per constituir la [[Dinastiadinastia XIV d'Egipte|dinastia XIV]]. La fragmentació del poder es va accelerar després del regnat del rei [[Neferhotep I]], de la dinastia XIII.
 
== Arribada de pobles estrangers ==
Línia 12:
Els pobles que van entrar en territori egipci són anomenats ''[[hikses]]'' i el seu període de domini sobre el delta és dividit en el de "els grans hikses" (que van aconseguir mantenir la seva hegemonia sobre els [[nomós]] més poderosos) i el dels "petits hikses" (que van perdre poder enfront de [[Hierakonpolis]] per caure finalment davant de [[Tebes (Egipte)|Tebes]], que es va erigir victoriosa en la lluita Tebes-Hierakonpolis).
 
Va ser durant el regnat del seu germà i successor, [[Sobekhotep IV]], quan els hikses van fer la seva primera aparició, i al voltant de 1720 aC van prendre el control del territori d'[[Avaris]] (el modern ''Tell ed-Feia''-''Jatana''), a pocs quilòmetres de [[Qantir]]. Un resum de la tradició popular de la "invasió" de la terra pels hikses es va preservar en l'''Aegyptiaca ''de [[Manethó]], un sacerdot egipci que va escriure en temps de [[Ptolemeu II]]. Manethó va relatar que, durant el regnat de ''Tutimeos ''(identificat possiblement amb [[Dedumes]], de la dinastia XIII), els hikses van envair Egipte, dirigits per [[Salitis]], el fundador de la [[Dinastiadinastia XV d'Egipte|dinastia XV]]. A aquesta dinastia, va succeir un grup de prínceps hikses i cacics, que van governar al delta oriental mitjançant vassalls egipcis locals, que són coneguts fonamentalment pels [[escarabeu|escarabeus]]<nowiki/> inscrits amb els seus noms, anomenada la [[Dinastiadinastia XVI d'Egipte|''dinastia XVI'']] per [[Manethó]].
 
Els reis posteriors a la dinastia XIII semblen ser només monarques efímers sota el control d'un poderós grup de visirs, i s'ha suggerit que la reialesa en aquest període, evidentment, no va poder haver estat hereditària, sinó adquirida per nomenament. Un monarca tardà de la dinastia, Uahibra [[Ibiau]], va poder haver estat un visir anterior. Al principi del regnat de [[Sobekhotep IV]], el poder d'aquesta dinastia, ja molt feble, va declinar. El rei posterior, [[Merneferra]] Ai (que va governar c. 1700 aC), sembla haver estat un simple vassall dels prínceps hikses; els seus successors van mantenir el càrrec fins c. 1633 aC.
 
En l'època en què [[Memphis (Egipte)|Memphis]] va caure sota domini dels hikses, els egipcis que governaven a [[Tebes (Egipte)|Tebes]] van declarar la independència respecte de la dinastia establerta a ''Ity-tauy, ''i Manethó la denominà la [[Dinastiadinastia XVII d'Egipte|''dinastia XVII'']]. Aquesta dinastia havia de representar la "salvació d'Egipte" i dirigir finalment la "guerra d'alliberament" contra els hikses. La dinastia XVII, lentament, va acumular recursos i forces per expulsar els hikses i iniciar la reunificació del país.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bunson |nom=Margaret |títol=Encyclopedia of ancient Egypt |url=http://books.google.cat/books?id=-6EJ0G-4jyoC&pg=PA304&dq=seventeenth+dynasty+of+Egypt+reunification&hl=ca&ei=0o65TvfLGM6r8QOj_729Bw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=seventeenth%20dynasty%20of%20Egypt%20reunification&f=false |llengua=anglès |editorial=Infobase Publishing |data=2002 |pàgines=p.304 |isbn=0816045631 }}</ref> Els dos últims reis d'aquesta dinastia van ser [[Taa II]] i el valerós [[Kamose]], a qui la tradició va atribuir la derrota final dels governants hikses. Amb la següent [[Dinastia XVIII d'Egipte|dinastia XVIII]] comença l'[[Imperi Nou|Imperi nou]].
 
== Cronologia del segon període intermedi ==