Constantí Làscaris: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
#fora_carrec |
|||
Línia 2:
| nom_original = {{mida|1=Κωνσταντίνος Λάσκαρης (grec)}}
| pares = Manuel Làscaris i<br>Joana Caratzes
}}
'''Constantí XI Làscaris''' o simplement '''Constantí Làscaris''', ja que al no haver estat coronat no té ordinal a bona part de les llistes d'emperadors (?-[[1205]]), fou el darrer emperador [[Imperi Romà d'Orient|romà d'Orient]] durant la conquesta de [[Constantinoble]] pels croats ([[1204]]). L'ordinal XI correspondria, segons l'ordre d'emperadors considerant només els coronats, a [[Constantí XI Paleòleg]] que fou el darrer emperador romà d'Orient fins al [[1453]].
== Orígens ==
Constantí Làscaris va néixer en una família noble sense gaire renom. No se'n sap res de la seva vida abans dels esdeveniments relacionats amb la quarta croada. Es va veure afavorit pel matrimoni del seu germà [[Teodor I Làscaris|Teodor]] amb la germana de l'emperador [[Aleix
Durant el [[Setge de Constantinoble (1203)|primer setge de Constantinoble]] pels croats, l'any [[1203]], se li va confiar el comandament del millor cos de tropes disponible i va guiar la defensa bizantina contra els parapetats croats. Cap dels anteriors generals al càrrec va aconseguir que els croats aixequessin el setge i finalment Constantí va donar ordre d'atacar els [[Borgonya|borgonyons]], que eren els qui en aquell moment mantenien el setge.{{sfn|De Villehardouin|2007|p=31}}Els romans d'Orient van començar a sortir de la ciutat, però aviat es van veure empesos a tornar a replegar-se dins la muralla, tot i les pedres que els guàrdies de la muralla llançaven contra els croats per frenar el seu avanç. El mateix Constantí fou capturat per Guillem de Neully mentre muntava el cavall i probablement el van tenir retingut a canvi d'un rescat, com era costum.{{sfn|De Villehardouin|2007|p=31}} En algun moment devia ser alliberat i no se'n tornà a saber res fins als esdeveniments del segon setge l'any [[1204]].
== Ascens al poder ==
A la primavera del [[1203]] l'emperador [[Aleix
El [[13 d'abril]] del [[1204]] davant la imminent conquesta de Constantinoble o "[[Setge de Constantinoble (1204)|segon setge de Constantinoble]]", [[Aleix V Murzufle]] va abandonar la ciutat i un grup de ciutadans junt amb els que quedaven de la [[guàrdia varega]] es van reunir a Santa Sofia i van proclamar emperador Constantí XI Làscaris.{{sfn|Magoulias|1984|p=314}}Per fer aquesta elecció van haver d'escollir entre dos possibles candidats: l'un era Constantí Làscaris, l'altre es deia Constantí Ducas (probablement un cosí d'Isaac II Àngel).{{sfn|Queller|Madden|Andrea|1999|p=189}} En un primer moment Làscaris va refusar d'acceptar aquesta responsabilitat però el patriarca [[Joan Camàter]] li va insistir que, si més no, s'encarregués de la defensa de la ciutat. Làscaris es va adreçar als de la guàrdia varega per saber si tindria el seu suport, cosa que li van confirmar, i va iniciar els preparatius per la defensa; poc després els de la guàrdia varega el van trair passant al bàndol dels croats.{{sfn|Canduci|2010|p=301}} Veient que tot estava perdut va abandonar la ciutat el mateix dia 13 d'abril del 1204.
Linha 46 ⟶ 40:
* [[Imperi de Nicea]]. Lloc on es va fer fort Constantí Làscaris, considerat l'hereu de l'Imperi Romà d'Orient.
* [[Imperi Llatí de Constantinoble]], creat a [[Constantinoble]] pels croats comandats per [[Balduí I de Flandes]], [[comte de Flandes]] i primer emperador llatí. El [[1261]], el regent de Nicea [[Miquel VIII Paleòleg]] va reconquerir [[Constantinoble]] als llatins i es va autoproclamar emperador de [[Constantinoble]] i de Nicea. Amb aquest acte, l'imperi de Nicea i l'imperí Llatí es van unir per formar de nou l'[[Imperi Romà d'Orient]].
* [[Despotat de l'Epir]] o d'Arta, amb [[Miquel I Àngel Comnè]], de la família imperial romana d'Orient, com a primer dèspota. [[Nicèfor
* [[Imperi de Trebisonda]], el primer emperador fou [[Aleix
La resistència bizantina a la conquesta llatina va començar gairebé immediatament sota el lideratge de [[Teodor I Làscaris]], que va actuar unit al seu germà Constantí Làscaris. Va ser una lluita sense descans i a començaments del [[1205]] no van poder evitar perdre la ciutat d'[[Adramítium]], que fou presa per l'exèrcit d'[[Enric I de Flandes|Enric de Flandes]].{{sfn|De Villehardouin| 2007|p=63}}
Linha 80 ⟶ 74:
{{emperadors romans d'Orient}}
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions d'un a dos|títol_1=[[Emperador romà d'Orient]]<br />nominal |abans=[[Aleix V Murzufle|Aleix V Ducas Murzufle]]|després_1=[[Teodor I Làscaris]] a Nicea<br />[[Balduí I de Flandes]] a Constantinoble<br />[[Miquel I Àngel Comnè]] a l'Epir<br />[[Aleix
{{Finalitza taula}}
| |||