Culte als ancestres: diferència entre les revisions

Els [[antiga Roma | Romans]], igual que moltes societats mediterrànies, consideraven que els cossos dels morts eren considerats contaminants<ref> Michele Renee Salzman, "Religious'''' koiné i dissidència religiosa", en'' A Companion to romà. Religió'' (Blackwell, 2007), p. 116. </ref> Durant l'època clàssica de Roma, el cos era incinerat sovint, i les cendres eren col·locades en una tomba fora de les muralles de la ciutat. La major part del mes de febrer es dedicava a les purificacions, propiciació, i la veneració dels morts, sobretot als nou dies de durada del [[Festes romanes| festival]] de [[Parentalia]] durant el qual una família honorava els seus avantpassats. La família anava al cementiri i hi compartien el pa i el vi, tant en forma d'ofrenes als morts i com en un dinar entre ells. El Parentalia arribava a la seva fi el 21 de febrer amb l'ombrívol [[Feralia]], un festival públic de sacrificis i ofrenes als [[Manes]], els esperits potencialment malèvols dels morts que propiciació requerida.<ref> Salzman, "Els religiosos'''' koiné", pàg. 115 </ref> Una de les més comunes [[Corpus Inscriptionum Latinarum | Frases d'inscripcions]] epitafis en llatí és ''Dis Manibus'', abreujat ''DM'', "als déus Manes", que apareix fins i tot en [[:Fitxer: Stele Licinia Amias Terme 67646.jpg| alguna làpida cristiana]]. El [[Carístia]], el 22 de febrer, se celebrava la línia de la família, ja que continua en el present.<ref> [[William Warde Fowler]],'' Els festivals romans del període de la República'' (Londres, 1908), p. 418. </ref>