Cultiu cel·lular: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
m Bot elimina espais sobrants |
||
Línia 5:
== Història ==
El [[fisiologia|fisiòleg]] [[Anglaterra|anglès]] [[Sydney Ringer]] va desenvolupar al segle XIX una [[Solució química|solució salina]], coneguda com a solució de [[Ringer]], que conté [[clorur de sodi]], [[potassi]], [[calci]] i [[magnesi]],<ref>[http://www.farmaciasahumada.cl/stores/fasa/html/mft/PRODUCTO/P6798.HTM Solución de Ringer].</ref> aquesta solució és capaç de mantenir bategant el cor d'un animal fora del cos.<ref>Ringer S., ''[http://jp.physoc.org/cgi/reprint/6/4-5/150
Les tècniques de cultiu cel·lular van avançar significativament en els 40 i 50, com a suport a la recerca en [[virologia]]. La utilització de cultius cel·lulars per produir [[virus]] va permetre preparar virus purificats per ser utilitzats en [[vacunes]]. La vacuna Salk de la poliomielitis va ser un dels primers productes produïts en massa utilitzant tècniques de cultius cel·lulars. Aquesta vacuna va ser possible gràcies a la investigació de [[John Franklin Enders]], [[Thomas Huckle Weller]] i [[Frederick Chapman Robbins]], que van ser guardonats amb el [[Premi Nobel]] pel descobriment d'un mètode de creixement de virus en cultius cel·lulars de [[ronyó]] de [[mico]].
|