Transoxiana: diferència entre les revisions

La Transoxiana preislàmica estava formada principalment per la [[Sogdiana]] (àrab [[Sughd]]) amb la conca del [[Zarafxà]] i fins al [[Sirdarià]] i [[Khwarizm]] i a l'est fins a la [[regió de FerganaFerganà]] i darrere les muntanyes [[Tien Chan]]. Es parlaven llengües iranianes com el [[corasmi]] i el [[Sogdià (llengua)|sogdià]] escrits en alfabet derivat de l'[[arameu]], el [[bactrià]] (a [[Tukharistan]], [[Caghaniyan]], [[Khuttal]] i [[Wakhsh (districte)|Wakhsh]]) escrit en [[alfabet grec]] (amb modificacions) i els [[khotanès]] i [[tocari]] a la conca del [[Riu Tarim|Tarim]], escrits en alfabets propis. El sogdià es va mantenir a les ciutats uns dos segles després de la conquesta musulmana i fou substituït pel persa dari, tot i que a les zones rurals va subsistir més temps. La religió dominant era el budisme que seguien els [[heftalites]], i el centre del budisme era [[Balkh]]. [[Hiuen Tsang]] va estar a [[Samarcanda]] el [[630]] i va veure [[zoroastrians]] arreu mentre els monestir [[budistes]] estaven buits. La presència cristiana era forta: hi havia un bisbe a [[Merv]] des del [[334]] i segurament una altra a [[Samarcanda]]; hi estaven representats [[nestorians]], [[Esglésies ortodoxes orientals|jacobites]] i [[melquites]].<ref>consta que l'emir [[samànida]] [[Ismail ibn Ahmad]] va conquerir [[Taraz]] el [[893]] i la gran església local fou convertida en mesquita</ref> El [[maniqueisme]] estava força estès i especialment entre els [[uigurs]] al [[Turquestan oriental]].<ref>A Samarcanda hi havia un convent maniqueu encara el [[982]]</ref> També hi havia [[mazdaqueus]] per la regió i la rebel·lió del final del {{segle|VIII}} d'al-Mukanna es pensa que tenia suport mazdaqueu (també podria ser maniqueu) i van tenir adeptes molt de temps a [[Xahrisabz|Kish]] i [[Nakhshab]]. La possessió de la terra estava en mans de ''[[dihkans]]'', amb extenses terres i algunes viles; l'aristocràcia de les ciutats negociava amb terres llunyanes fins a [[Sibèria]].<ref>foren favorables als musulmans ja que van poder obrir mercats pels seus productes a terres musulmanes</ref> Se sap de l'existència de diversos prínceps locals en especial els de la zona de l'[[Ilak]], del [[Shahs]], i de la [[regió de FerganaFerganà]], i els prínceps de [[Samarcanda]] o [[Bukharà]], que en realitat eren el més poderosos de la classe dels ''dihkans'' que havien agafat títols reials com [[ikhxid]] (a Sogdiana i Fergana), [[afshin]], i altres, i foren els principals opositors a la conquesta musulmana.

La intervenció dels karluks i altres turcs en favors de rebels o de prínceps locals, es va repetir de tant en tant i en revenja els àrabs enviaven al seu torn expedicions.<ref>el [[791]] Ghitrif ibn Ata van fer un atac contra el ''yabghu'' dels karluks i [[al-Fadl ibn Yahya]] al-Barmaki (793-795)va imposar la submissió al ''afshin'' d'[[Ushrusana]] que fins aleshores, mercès a l'ajut dels turcs, mai havia reconegut la sobirania àrab</ref> També es va construir un mur defensiu al tancament meridional del Sirdarià atribuït al governador interí Abd Allah ibn Humayd al-Kahtaba (776). El califa [[al-Mahdí]] (775-786) va rebre la submissió de diversos prínceps entre els quals el ''[[ikhxid]]'' de Sogdiana, l'''[[afshin]]'' d'Ushrusana, el príncep del [[Regne de FerganaFerganà]], el ''[[yabghu]]'' dels [[karluks]] i el ''[[kaghan]]'' dels toghuz-oghuz, però aquestes submissions no van implicar gaires canvis sobre el terreny. Alguns prínceps van entrar a l'exèrcit califal sota [[al-Mútassim (abbàssida)|al-Mútassim]] (833-842) amb [[Al-Afshin Haydar]] d'[[Ushrusana]] que va jugar un paper destacat a la revolta [[khurràmida]] de [[Babak]] (841); la dinastia [[ikhxídida]] a [[Egipte]] va tenir origen a [[Sogdiana]].

Sota els tahírides es va establir el poder dels [[samànides]] a Transoxiana<ref>Més tard també al [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]]</ref> que va durar del [[819]] al [[1005]]. El seu ancestre mític portava el títol de ''[[Saman-khuda]]'' ([[Sàman-khudà]]) i era un suposat descendent dels [[sassànides]]; no se sap si això és cert però en tot cas eren una família iraniana de ''dihkans'' del [[Tukharistan]]; un sàman-khudà es va convertir a l'islam vers la primera meitat del {{segle|VIII}} en el govern d'[[Asad ibn Abd-Allah]] al-Kasri (724-727).<ref>el seu fill fou anomenat [[Àssad ibn Sàman-khudà]] en honor del governador</ref> Sota el califa al-Mamun quatre dels seus néts, que li foren lleials, van rebre com a recompensa els governs de [[Samarcanda]], [[Regne de FerganaFerganà|Fergana]], [[Shash]] i [[Herat]].<ref>la branca d'[[Herat]], al sud de l'Oxus, va perdre el poder aviat, però a Transoxiana els seus germans van anar guanyant poder</ref> Quan el [[tahírides del Khorasan]] foren eliminats per [[Abú Yussuf Yaqub ibn al-Layth al-Saffar]] (873-879), el califa va confirmar ([[875]]) als governadors locals samànides que van esdevenir de fet independents.