Cirurgia: diferència entre les revisions

 

=== Antiguitat ===

A l'època dels antics romans i grecs la cirurgia va ser considerada com la tercera part de l'art mèdic. [[Appuleu Cels|Cels]] a un dels seus llibres explicava: " La tercera part de l'art mèdic és la de curar amb la mà. No s'utilitzen medicaments ni dietes, s'actua amb la mà ".

 

Per exemple l'any 1240 l'emperador Frederic II estableix un pla d'estudis pels cirurgians més reduït que per als metges. És a dir, l'art manual no mereixia consideració de saber científic. És tota l'època dels cirurgians barbers, obrers manuals, no clergues, que no sabien llatí i que per altra part la seva destresa amb la navalla d'afaitar els feia aptes per desbridar abscessos i extirpar tumoracions, però no tenien cap preparació mèdica teòrica.

 

=== Renaixement ===

[[Fitxer:Acquapendente - Operationes chirurgicae, 1685 - 2984755.tif|miniatura|[[Hieronymus Fabricius]], ''Operationes chirurgicae'', 1685]]

 

=== Segle XIX ===

Finalment al segle XIX el desenvolupament de la Fisiologia (Claude Bernard) i sobretot l'aparició de la Microbiologia (Pasteur i Koch) van canviar per complet el plantejament de les malalties internes.

 

 

=== Segle XX ===

Els últims anys del segle XIX i els primers del XX es van caracteritzar per l'activitat de grans cirurgians, que amb els coneixements que tenien de l'asèpsia, l'antisèpsia, l'anestèsia i el perfeccionament quirúrgic que anaven incrementant van realitzar per primer cop operacions que fins aleshores no s'havien fet mai: [[gastrectomia]] (1885), colecistectomia (1882), apendicectomia (finals del segle XIX), toracoplàstia, tiroidectomia, tumors hipofisaris, sutures vasculars, tractament quirúrgic dels aneurismes...

 

=== Cirurgia actual i perspectives de futur ===

La Segona Guerra Mundial va representar per a la Cirurgia la necessitat, no tan sols de millorar cada cop més l'habilitat manual, sinó de solucionar també els problemes metabòlics associats a les malalties quirúrgiques i els que s'originen a conseqüència de la pròpia acció quirúrgica.

 

* Treball en equip, multidisciplinari, amb metges d'especialitats relacionades amb les malalties que haurà de tractar cada cirurgià. És la integració de les diverses disciplines: per exemple la cardiologia i la cirurgia cardíaca, l'hepatologia i la cirurgia de l'aparell digestiu, la pneumologia i la cirurgia toràcica, la neurologia i la neurocirurgia, etc. I a més amb les disciplines bàsiques especialment el diagnòstic per la imatge i l'Anatomia Patològica.

 

 

L'actual sistema de formació de cirurgians basat en la residència als hospitals va ser establerta ja per Langenbeck al segle XIX a Alemanya. Entre els seus deixebles cal destacar a Billroth i Kocher.

Als Estats Units aquest sistema de formació dels cirurgians el varen introduir Halsted i Osler també a finals del segle XIX.