Civitas sine suffragio: diferència entre les revisions

 

La ''civitas sine suffragio'' es concedia a un ''municipium'', és a dir a una entitat administrativa que representava un grup establert de ciutadans i, per mitjà d'aquesta entitat, tots els ciutadans adscrits a ella n'assolien l'estatus. Els drets principals que implicava aquesta designació tenien relació amb: el comerç (''comertium''), el matrimoni (''conubium'') i el lliure moviment (''migratio''). Al mateix temps implicava un seguit de deures envers l'estat romà: el servei militar quan fos requerit i el pagament d'algunes taxes.{{sfn|Eckstein|2007|p=253}} Algunes ciutats a les quals se'ls va concedir aquest estatus jurídic es van plantejar, amb el temps, si valia la pena o no continuar amb aquesta condició o si, tenint en compte els pros i els contres, potser era millor tornar als antics tractats i aliances entre ciutats. Aquest va ser el cas de les ciutats formades per colons grecs al sud de la península Itàlica, entre elles ''[[Nàpols|Neapolis]]'', que fins i tot quan el senat li va oferir ciutadania plena, van preferir un pacte entre iguals abans d'acceptar el que per a ells era una relació de submissió.<ref>[[Ciceró]], ''[[Pro Balbo]]'', 21</ref> En el cas de les ciutats del ''[[Latium]]'' se'ls oferia juntament amb la ''civitas sine suffragio'' una bona quantitat de terres. Des del punt de vista del senat romà, sortia més a compte donar terres si a canvi es creava el sentiment de pertinença a un mateix país i s'evitava tenir enemics a prop. Pel que fa a les ciutats més llunyanes a Roma es va preferir la condició d'aliats, que expressaven mitjançant la fórmula jurídica ''socii populi Romani''.{{sfn|Eckstein|2007|p=253}}

 

== Referències ==