Tractat de Rijswijk: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
m Tipografia
Línia 8:
La guerra dels nou anys havia estat paralitzant econòmicament als seus participants, principalment perquè els exèrcits van augmentar en grandària des d'una mitjana de 25.000 el 1648 a més de 100.000 el 1697. Això era insostenible per a les economies preindustrials; les despeses militars en aquest període van absorbir el 80% dels ingressos del govern anglès, amb un de cada set homes adults que servien a l'exèrcit o la marina, amb unes xifres similars per a altres combatents.
 
Tots els costats estaven ansiosos per acabar amb la guerra, però trobar una manera de fer-ho va resultar difícil. Lluís  XIV va intentar dividir la [[Gran Aliança]] persuadint els membres individuals a acceptar una pau per separat, una tàctica que abans havia tingut molt d'èxit. El 1693, diplomàtics francesos van iniciar converses informals amb el [[Ducat de Savoia]] i la [[Set Províncies Unides|República Holandesa]].
 
A l'agost de 1696, Savoia va abandonar la [[Gran Aliança]] i va signar el [[Tractat de Torí]] amb França, mentre que la Convenció de Vigevano del 7 d'octubre va declarar una treva general a Itàlia. Lluis va acordar retornar [[Luxemburg]] a [[Espanya]] i reconèixer a [[Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia|Guillem]] com a [[Rei d'Anglaterra]], aclarint el camí per finalitzar els termes. Es van celebrar negociacions formals a l'[[:en:Huis_ter_Nieuwburg|Huis ter Nieuwburg]] a Ryswick, mediada pel diplomàtic i soldat suec Niels Baron de Lilliënrot.
Línia 17:
 
== Provisions ==
[[Fitxer:Naald van Rijswijk.jpg|miniatura|Obelisc rememorant el '''Tractat de Rijswijk''']]Les negociacions van començar al maig de 1697. Els representants francesos tenien les seves prefectures a [[La Haia]] i els aliats a [[Delft]]. La conferència ocorre a meitat camí entre ambdues ciutats, a la casal [[Huis Ter Nieuwburg]] a Rijswijk. En les primeres setmanes no es va arribar cap resultat, pel que al juny els dos protagonistes en la lluita, [[Guillem III d'Anglaterra]] i [[Lluís  XIV de França]] van designar un representant per a reunir-se en privat. Els dos escollits foren Guillem Bentinck, Comte de Portland, i el Mariscal Boufflers. Aviat van elaborar els termes d'un acord, al qual, no obstant això, no consentirien l'Emperador [[Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic|Leopold I]] i [[Carles II de Castella]].
 
Més tard Espanya va cedir, i el 20 de setembre el tractat de pau va ser signat entre França i les tres potències, Anglaterra, Espanya i les [[Províncies Unides]]. [[Guillem III d'Anglaterra|Guillem III]] llavors va persuadir [[Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic|Leopold I]] a fer les paus, i un segon tractat entre [[França]] i el [[Sacre Imperi Romanogermànic]] va ser signat el 30 d'octubre següent.
Línia 25:
Paral·lelament, [[França]] va obtenir la part occidental de l'illa de [[La Hispaniola|Santo Domingo]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Tinker |nom=Keith L. |títol=The African Diaspora to the Bahamas: The Story of the Migration of People of African Descent to the Bahamas |url=http://books.google.cat/books?id=lOJ1IThF63IC&pg=PA16&dq=Saint-Domingue+1697&hl=ca&sa=X&ei=lVhBU6_uEbLJ0AWcqoCQCg&ved=0CDAQ6AEwAA#v=onepage&q=Saint-Domingue%201697&f=false |llengua=anglès |editorial=FriesenPress |data=2012 |pàgines=16 |isbn=1460205553}}</ref> (que després es convertiria en [[Haití]]), [[Pondicherry]] (després de pagar a les [[Províncies Unides]] 16.000 pagodes) i [[Nova Escòcia]], mentre que [[Espanya]] va recuperar [[Catalunya]] i les fortaleses de [[Mons]], [[Ciutat de Luxemburg|Luxemburg]] i de [[Kortrijk]].
 
El [[ducat de Lorena]], que per molts anys havia estat en mans de [[França]], va ser restaurat a [[Leopold I de Lorena|Leopold Josep]], fill de [[Carles V de Lorena|Carles V]], Duc de Lorena. Les [[Províncies Unides]] conservarien algunes de les principals fortaleses als [[Països Baixos espanyols]], incloent [[Namur]] i [[Ieper]]. [[Lluís  XIV]] va acceptar reconèixer a [[Guillem III d'Anglaterra|Guillem III]] com rei d'[[Anglaterra]], i va prometre no donar cap altra ajuda a [[Jaume II d'Anglaterra|Jaume II]], resignant alhora la seva ingerència en l'[[electorat de Colònia]] i també el reclam sobre part de [[Renània-Palatinat]].
 
== Referències ==