Aurembiaix d'Urgell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
m Revertides les edicions de 2800:A4:3396:E800:1101:567:72EF:9210. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 10:
S'instal·là a terres castellanes fins a molt més enllà de la mort de la seva mare, presumiblement cap al 1220, que li cedí tots els drets sobre el comtat. Es casà en primeres núpcies el 1212 amb [[Álvaro Pérez de Castro]], cunyat de [[Guerau IV de Cabrera]] i instal·là segurament la seva residència a Toledo. Álvaro Pérez de Castro, que actuà en diverses campanyes al costat de la monarquia castellana, i de [[Ferran III de Castella|Ferran III]], especialment, s'hagué de refugiar entre els musulmans del sud de la península a causa de les lluites intestines entre els nobles de les famílies Lara i Castro, en què aquests segons perderen poder en favor dels primers; aquest fet allunyà els cònjuges.<ref name="DbD"/>
Mentre, amb un Jaume I encara infant - amb qui Aurembiaix havia estat compromesa -, els seus consellers van reconèixer l'apropiació del comtat per part de [[Guerau IV de Cabrera]], com s'indica en el [[Conveni de Montsó]] de 1217. El 1222, tot i que l'herència materna, en l'àmbit jurídic, no deixava lloc a dubte sobre els drets d'Aurembiaix envers el comtat l'Urgell, el comte rei mateix li reconeixia a Guerau de Cabrera l'ocupació de fet del comtat, en virtut del [[conveni de Terrer]], sempre que no fos reivindicat per Aurembiaix, cas en què hauria d'acceptar la decisió reial.<ref name="DbD"/>
El 1228 el matrimoni, sense fills, era anul·lat a causa del parentiu entre els cònjuges, cosins segons per part de les respectives mares. Llavors, aconsellada pel seu padrastre [[Guillem IV de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans)|Guillem IV de Cervera]], es traslladà a Lleida i vindicà els seus drets a la corona comtal davant el rei, a la ciutat de [[Lleida]]. Després de la negociació i el pacte entre les parts, que implicava que Aurembiaix en el futur tingués el comtat en feu, fou necessari que el rei emprengués una campanya militar que retornà a la família Cabrera al vescomtat d'Àger. De fet, el 23 d'octubre d'aquell mateix any,<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Rotger|nom=Agnès|títol=Elles! 65 dones oblidades de la història|url=|edició=|llengua=català|data=octubre de 2017|editorial=Institut Català de les Dones|lloc=|pàgines=27|isbn=9788439396079}}</ref> se signava un controvertit contracte de concubinatge<ref name="Soldevila1988">{{ref-llibre|autor=Ferran Soldevila|títol=Els primers temps de Jaume I|url=https://books.google.com/books?id=eSgdftj8itsC&pg=PA288|any=1988|editorial=Institut d'Estudis Catalans|pàgines=288–|id=GGKEY:4CU5GWDG5C2}}</ref><ref name="BertranEspañol1995">{{ref-llibre|autor1=Prim Bertran|autor2=Francesca Español|autor3=Francesc Fité|coautors=Gener Gonzalvo, Flocel Sabaté, Max Turull|títol=El comtat d'Urgell|url=https://books.google.com/books?id=0-7nCQAAQBAJ&pg=PA87|data= 7 juny 1995|editorial=Universitat de Lleida|isbn=978-84-8409-773-0|pàgines=87–}}</ref> entre el monarca i la comtessa a Agramunt, en que Aurembiaix es comprometia a donar el comtat d'Urgell a Jaume I o els seus descendents després de la seva mort i a canvi exigia que ell no l'abandonés tret que prenguès nova esposa que li permetés donar a Aurembiaix tants diners com el valor del comtat.<ref name=":0" /> Tot i això tot just el 1229, Aurembiaix es casava a Valls amb [[Pere I d'Urgell]], també conegut com a [[Pere I d'Urgell|Pere de Portugal]], fill del rei [[Sanç I de Portugal]], emparentat amb els Castro i els Cabrera.<ref name="DbD"/><ref name="Belenguer2010">{{ref-llibre|autor=Ernest Belenguer|títol=Jaume I i el seu regnat|url=https://books.google.com/books?id=l0QwDgAAQBAJ&pg=PT87|data= 1 juny 2010|editorial=Pagès Editors|isbn=978-84-9779-918-8|pàgines=87–}}</ref>
| |||