Epitafi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
retocs diversos Etiqueta: editor de codi 2017 |
m Bot elimina espais sobrants |
||
Línia 5:
Des de l'època romana, molts epitafis consistien en cites elaborades en primera persona, a manera de «fer parlar» el difunt des del més enllà. La creativitat al voltant de l'elaboració de difunts ha generat epitafis molt variats,<ref>{{ref-web|url =https://www.altima-sfi.com/ca/tanatopedia/epitafi/|títol = Epitafi| editor = Àltima|consulta = 27-06-2018}}</ref> sovint amb molta [[autoironia]].<ref>{{Ref-publicació|url=http://www.theguardian.com/artanddesign/artblog/2007/jan/09/dullepitaphsrip|article=Dull epitaphs: R.I.P|consulta=2018-06-27|nom=Henrietta|cognom=Clancy|data=2007-01-09|publicació = The Guardian|llengua = anglès}}</ref> L'[[epitafi de Seikilos]] és conegut, per ésser el text amb [[notació musical]] més antiga d'arreu del món. Als temps moderns, els epitafis solen ser més sobris i senzills o amb frases fetes com [[Requiescat in pace|R.I.P.]] i «descansi en pau» o «Aquí jou…», tot i que es veuen texts menys tradicionals.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Bonet|nom=N.|article=Epitafis amb història al darrere|publicació=20minutos.es - Últimas Noticias|url=https://www.20minutos.es/noticia/298905/0/epitafis/historia/darrere/|data=31.10.2007|pàgines=}}</ref>
Epitafis en català eren corrents abans 1836. El 1838, la Junta dels Cementiris de Barcelona va treure una campanya per «embellir» els epitafis i va proscriure el [[català]]. El que va enfuriar l'escriptor [[Joan Cortada i Sala]] (1805-1868) :
L'epitafi existeix també com un gènere literari en poesies satíriques o de vegades [[In memoriam|obituaris]] irònics, com per exemple en la [[literatura en català]] el poema ''L'epitafi a Josep Verneda'' de [[Josep Robrenyo i Tort|Josep Robrenyo]],<ref>{{Ref-publicació|cognom=Mestres|nom=Albert|enllaçautor=Albert Mestres i Emilió|article=Josep Robrenyo: poesia satírica|publicació=Veux Baixes|url=http://veusbaixes.cat/veusbaixes/2_files/VB2_6_Robrenyo.pdf|data=febrer de 2014|pàgines=60-86|issn=2254-5336}}</ref> el poema ''Epitafis'' d'[[Albert Mestres i Emilió|Albert Mestres]]: «VI. Volia un sostre segur: aquí no pago terminis. (extret)»<ref>{{Ref-web|url=http://www.poesia.cat/tus_poemas/1_ver_poemas_por_listado_titulo.php?IDregistre=Epitafis&poeta=Mestres%20,Albert|títol=Epitafis|consulta=2018-06-27|nom=Albert|cognom=Mestre|obra=Poesía en català|editor=|data=}}</ref> o la cançó ''Epitafi'' de [[La Puta i la Ramoneta|La puta i la Ramoneta]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.viasona.cat/grup/la-puta-i-la-ramoneta/proces-prostituent/epitafi|títol=Epitafi, del disc "Procés prostituent" (La puta i la Ramoneta)|consulta=2018-06-27|nom=Joan|cognom=Corbera Valls|editor=Viasona|data=2016}}</ref>
Línia 12:
{{Citació|''Passant, ne pleure pas ma mort''<br>''Si je vivais tu serais mort.''|[[Robespierre]]|col2=Vianant, no ploris la meva mort<br>Si jo visqués tu estaries mort}}
{{Citació|''Excuse me, I can't stand up.''|[[Groucho Marx]]|col2=Disculpeu que no m'aixequi.}}
{{Citació|''Gott wird mir verzeihen, das ist sein Beruf.''<ref>{{ref-llibre|url=https://www.aphorismen.de/zitat/177409
== Referències ==
|