Erari: diferència entre les revisions

 

Durant la república la disposició dels diners de l'erari corresponia als [[qüestor]]s amb alguns drets pels [[cònsol romà|cònsols]] (ni el [[dictador]] podia tocar els diners sense una orde del senat). La magistratura dels qüestors va desaparèixer el [[45 aC]] i les seves funcions a l'erari van passar als dos [[prefecte de la ciutat|prefectes de la ciutat]], però al [[43 aC]] es van tornar a elegir qüestors; August els va privar d'aquestes funcions el [[28 aC]] que va donar a dos prefectes escollits pel senat entre els pretors que acabaven el període. El [[23 aC]] es van crear els dos pretors de l'erari (''[[praetores aerarii]]'' o ''pretores ad aerarium'') que van durar fins al temps de [[Claudi]] que va restaurar els qüestors i [[Neró]] va establir els ''praefecti aerarii''; sota [[Vespasià]] es van establir altre cop els ''praetores aerari'' però sota [[Trajà]] van tornar els prefectes que exercien per dos anys (''praefecti aerarii Saturni'') amb uns qüestors com ajudants (''quaestores aerarii Saturni'').

L'erari militar fou administrat per prefectes escollits entre els pretors que acabaven el període i eren de nomenament de l'emperador; se'ls esmenta com ''praefecti aerarii militaris''.