La introducció a Catalunya arrenca en els anys cinquanta, quan es van iniciar les primeres activitats d'aquest esport. El primer concurs a l’estat espanyol es va fer l'agost de 1951 a [[Arenys de Mar]], un mes després va tenir lloc el primer Campionat de Catalunya a [[Blanes]], el 1957 el primer Campionat d'Espanya a l'[[estany de Banyoles]] i el mateix any el Campionat d'Europa i del [[Mediterrani]], també a Arenys de Mar. El 1969 [[Víctor Palomo]] es va proclamar campió del món d'eslàlom a [[Copenhaguen]], i el 1971 es va disputar el Campionat del Món a [[Banyoles]] amb la participació de cinc catalans. La [[Federació Catalana d'Esquí Nàutic]] es va crear el 1976, i gràcies a la seva tasca i a la de la Federació Espanyola, sempre dirigida per catalans, durant els anys vuitanta i norata es van organitzar a Catalunya molts campionats com l'Europeu Júnior de 1984 a Banyoles, el Mundial de curses de 1985 a [[Blanes]], [[el Balís]]-[[Mataró]] i [[Barcelona]], el Mundial sub-21 de 1993 al [[Canal Olímpic de Castelldefels]], els Spanish Masters que de 1987 a 1992 es van celebrar a la desembocadura del [[riu Fluvià]], a [[Sant Pere Pescador]], i altres campionats europeus a [[Port Ginesta]], el [[Roc de Sant Gaietà]] o [[Sant Carles de la Ràpita]]. I a conseqüència d'això van sorgir nombroses promeses que van guanyar diverses medalles internacionals en categories de promoció. El 1993, l'estany de Banyoles va haver de deixar de ser centre d'esquí nàutic per qüestions mediambientals i el llac natural d'aigua dolça de Sant Pere Pescador, va esdevenir el lloc ideal per practicar aquest esport fins que el 2004 també va ser clausurat per l'[[Agència Catalana de l’Aigua]].
