Bisturí: diferència entre les revisions

El ''' bisturí ''' o escalpel, també anomenat llanceta o ganivet de cirurgià, és un instrument en forma de [[ganivet]] petit, de fulla fina i punxeguda, d'un o dos talls, que s'usa en procediments de [[cirurgia]], disseccions anatòmiques, una [[autòpsia]] o viviseccions.

El terme ''' escalpel ''' ve del llatí '' scalpere '' que significa tallar o incidir. El terme '''bisturí ''' s'usa en espanyolcastellà des del segle XV del francès provinent del terme francès ''bistouri'' usat per designar un punyal o petit ganivet i que al seu torn, segons alguns lingüistes, prové del nom de Pistorio (en francès) o [[Pistoia]], ciutat italiana famosa per la seva fàbrica de punyals, escalpels o "pistorinos".<ref> Pera, Cristobal. El cos ferit: Un diccionari filosòfic de la cirurgia. Volum 3 d'Estudi General Sèrie. Editor Edicions Universitat Barcelona, 2000. {{ISBN|84-8338-036-6}}, 9788483380369 </ref>

* ''' Bisturí mèdic clàssic:''' La forma i mida dels bisturís quirúrgics tradicionals depenen de l'ús i del lloc anatòmic. Poden tenir una fulla fixa o un sol ús. Per ser instruments essencialment de tall o incisió es fabriquen amb fulles extremadament afilades. La fulla normalment és plana i recta, permetent realitzar fàcilment talls rectes o en línia i en cas dels de fulla fixa aquesta generalment es corba gradualment per a una major precisió. Les fulles intercanviables tenen una ranura central per encaixar en el mànec i es distingeixen amb números per la seva forma segons el tipus de tall que es vol fer. Els mànecs són lleugerament corrugats o amb molts solcs de subjecció i són igualment numerats de l'1 al 15, sent els més usats els No 3 (també anomenat Bard-Parker o estàndard), No 4 i No 7. Els mànecs de fulla intercanviable són metàl·lics però existeixen d'un sol ús de material plàstic.<ref> Arias, Jaume. Generalitats medicoquirúrgiques. Editorial Tebar, Madrid 2001. {{ISBN|84-95447-11-8}}, 9788495447111