Estudi General Lul·lià: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m neteja i estandardització de codi
Línia 3:
 
== Història ==
 
===Antecedents===
 
Els primers intents d'institucionalitzar l'ensenyament superior a [[Mallorca]] arriben al {{segle|XV|s}}, de la mà de les [[Escola Lul·liana|Escoles Lul·lianes]], que ampliaven el ventall de possibilitats de l'ensenyament superior a l'[[Mallorca|illa]], fins aleshores tan sols subscrit a les [[Humanitats|Arts]] i la [[teologia]]. Aquestes escoles, tal com el seu nom indica, seguien la doctrina de [[Ramon Llull]].
 
Linha 23 ⟶ 21:
Durant els segles XVI i XVII l'Estudi General arribà a tenir les següents càtedres:
 
* [[filosofia lul·liana]]
* [[escotisme|filosofia escotista]]
* [[filosofia tomista]]
* [[Santa Escriptura]]
* [[teologia moral]]
* [[Cànon (religió)|cànons]]
* [[Legislació|lleis]]
* [[anatomia]]
* [[fisiologia]]
* [[patologia]]
* [[cirurgia]]
 
Malgrat s'haguessin creat càtedres d'[[anatomia]], [[fisiologia]], [[patologia]] i [[cirurgia]], els estudis de [[medicina]] no eren complets, pel que els estudiants es veien obligats a ampliar estudis a la [[Universitat de Gandia]] per a obtenir el títol. L'ensenyament era molt teòric, sense grans mitjans.
 
===Atorgació del títol d'[[Universitat Pontifícia]] i consolidació de l'Estudi General===
 
Malgrat tot, aquest primitiu [[Studium Generale|Estudi General]] presentava molts entrebancs a l'hora de consolidar-se, el primer dels quals era el fet que es tractava d'un centre d'aprovació reial, no pas pontifícia. Això feia que els títols expedits tan sols eren vàlids a la [[Corona d'Aragó]], però no a la resta de terres cristianes. El [[Gran i General Consell]] exposà el problema al [[Vaticà]] i el [[papa]] [[Climent X]] atorgà la [[butlla pontifícia]] el [[1673]].
 
Linha 48 ⟶ 45:
 
===Decadència i supressió de la Universitat Literària===
 
El {{segle|XIX|s}} començà amb mal peu per a la [[Universitat Literària de Mallorca]]: la [[Guerra del Francès a Mallorca|Guerra del Francès]] obligà a tancar-la uns anys. A més, patí notables reformes i, amb la tornada de la [[Companyia de Jesús]] a [[Espanya]], va haver de tornar a l'antiga seu del carrer de Sant Roc.
 
Linha 56 ⟶ 52:
 
===La recuperació===
 
El [[1949]] es refundà l'Estudi General, amb una càtedra creada per la [[Universitat de Barcelona]], amb el nom original d{{'}}''Estudi General Lul·lià'', que encara avui en dia conserva. Des d'aleshores l'Estudi General es dedica a l'ensenyament de diferents cursos universitaris, especialment d'idiomes, sota convenis amb diferents universitats de l'[[Estat Espanyol]] i d'[[Europa]].
 
Linha 69 ⟶ 64:
==Facultats==
Amb la reconversió de [[1693]], l'Estudi General Lul·lià passà a tenir quatre facultats:
* [[filosofia]]
* [[medicina]]
* [[cànons i lleis]]
* [[teologia]]
 
Les que comptaven amb més alumnes eren les de [[teologia]] i de [[filosofia]]. Per entrar a les facultats de [[teologia]], [[medicina]] i de [[cànons i lleis]], era necessari haver fet estudis de [[filosofia]].
 
==Antics alumnes==
* [[Fra Juníper Serra]], frare [[franciscà]] i evangelitzador de [[Califòrnia]].
* [[Joan Ramis i Ramis]], escriptor i historiador.
* [[Miquel Cabanelles Cladera]], epidemiòleg.
* [[Miquel Joan Maimó Obrador]].
* [[Bonaventura Serra i Ferragut]], erudit, botànic i pintor.
* [[Antoni Ramon Pasqual i Fleixes]], lul·lista, teòleg i abat cistercenc del monestir de la Real.
* [[Joan Josep Amengual i Reus]], advocat, escriptor, filòleg i polític.
* [[Miquel Ferrer i Bauçà]], frare trinitari, periodista i escriptor.
 
Linha 90 ⟶ 85:
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.estudigeneral.com Pàgina web oficial de l'Estudi General Lul·lià]
 
{{Llocs d'interès de Palma|patis}}