Evo Morales: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Bot elimina espais sobrants |
||
Línia 23:
L'octubre de 2019, després que Evo Morales es proclamés guanyador de les eleccions, amb el 47% dels vots enfront del candidat de la dreta Carlos Mesa, amb el 36,5%, l'oposició l'acusa de frau electoral i inicià una campanya de violentes protestes. L'[[Organització d'Estats Americans]] constatà que hi havia hagut falsificacions d'actes i errors en la custòdia dels vots.<ref>{{Ref-web|títol=Morales, de la victòria indígena a la paperera de la història|url=https://www.ara.cat/internacional/evo-morales-claus-caiguda-president-indigena-bolivia-cop-estat-eleccions-2019_0_2342165882.html|data=2019-11-11|consulta=|llengua=|editor=Ara}}</ref> Morales acceptà repetir les eleccions, però el 10 de novembre, els militars exigien la renúncia de Morales, que va deixar el càrrec el 10 de novembre per evitar un enfrontament civil. Malgrat tot, grups de l'oposició, policies i militars iniciaren una persecució dels membres del govern i del partit [[Moviment al Socialisme]], segrestant, agredint i amenaçant diputats i càrrecs electes.<ref>{{Ref-web|url=https://www.telesurtv.net/news/bolivia-paso-paso-golpe-estado-evo-morales-20191111-0022.html|títol=Paso a paso el golpe de Estado contra Evo Morales en Bolivia|consulta=14/11/2019|llengua=castellà|editor=Telesur|data=11/11/2019}}</ref>
A partir del 10 de novembre i durant els dies següents els opositors colpistes atacaren la seva casa i els seus familiars, saquejaren i incendiares residències de nombrosos representants polítics d'esquerres.
El 13 de novembre, la líder opositora [[Jeanine Añez]], advocada que havia presentat un programa de televisió, considerada per alguns com a molt conservadora o racista per les seves declaracions contra les comunitats indígenes bolivianes,<ref>{{Ref-web|títol=Jeanine Áñez, presidenta de Bolívia a cop de Bíblia|url=https://www.ara.cat/internacional/senadora-conservadora-presidenta-interina-Bolivia_0_2343365747.html|data=2019-11-13|consulta=|llengua=|editor=Ara}}</ref> era proclamada presidenta interina en un parlament amb l'absència de la majoria de diputats de l'esquerra, als quals la policia impedí l'entrada, entre ells la presidenta del senat [[Adriana Salvatierra]], del MAS, que hauria d'assumir el càrrec de la presidència com li pertocava constitucionalment.<ref>{{Ref-web|url=https://www.nodal.am/2019/11/golpe-de-estado-en-bolivia-la-policia-niega-el-ingreso-al-parlamento-a-la-presidenta-de-la-asamblea-adriana-salvatierra-y-legisladores-del-mas/|títol=Golpe de Estado en Bolivia: la policía niega el ingreso al Parlamento a la presidenta de la Asamblea Adriana Salvatierra y legisladores del MAS|consulta=14/11/2019|llengua=castellà|editor=NODAL. Noticias de América Latina y el Caribe|data=13/11/2019}}</ref>
Nombrosos països com Mèxic, Veneçuela, Russia, Argentina, Nicaragua, Uruguai, Cuba o Xina van condemnar el cop d'estat. El conjunt de forces de l'esquerra i sindicats llatinoamericans i d'arreu del món també condemnà el cop. Dirigents polítics com el laborista britànic Jeremy Corbyn o el demòcrata nord-americà Bernie Sanders denunciaren el cop i reclamaren el retorn de la democràcia. Forces polítiques i socials catalanes com la CUP, En Comú Podem, o l'Assemblea Nacional Catalana<ref>{{Ref-web|url=https://vocxi.assemblea.cat/2019/11/14/comunicat-sobre-els-esdeveniments-a-lestat-plurinacional-de-bolivia/|títol=Comunicat sobre els esdeveniments a l’estat plurinacional de Bolívia|consulta=14/11/2019|llengua=català|editor=|data=14/11/2019}}</ref> també condemnaren el cop. Poc després el president dels Estats Units d'Amèrica, Donald Trump, i el de brasil, l'ultradretà Jair Bolsonaro reconegueren l'autoproclamada presidència d'Añez.
| |||