Guaràmides: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
Cap resum de modificació |
||
Línia 8:
Una altra tradició feia d'aquest mateix Guaram un fill de Bagrat i el nét i homònim d'un altre Guaram, espòs d'una filla de <ref>Stockvis, ''Généalogie des rois de Géorgie'', chapitre IV, Tableau généalogique <abbr class="abbr" title="numéro">n<sup>o</sup></abbr><abbr class="abbr" title="numéro"></abbr> 2, qui donne la descendance suivante : Gouaram <abbr class="abbr" title="premier">I<sup>er</sup></abbr><abbr class="abbr" title="premier"></abbr> d'Ibérie, père de Stéphanos <abbr class="abbr" title="premier">I<sup>er</sup></abbr><abbr class="abbr" title="premier"></abbr> d'Ibérie, père de Gouaram, père de Varaz-Bakour, père de Nerseh, père d'Adarnassé <abbr class="abbr" title="premier">I<sup>er</sup></abbr><abbr class="abbr" title="premier"></abbr> de Tao.</ref> [[Vakhtang I Gorgasali]] d'Ibèria, que a més hauria estat l'ancestre a la cinquena generació d'Adarnases, el pare d'Achot I d'Ibèria.
En la seva demostració, Cyrille Toumanoff, que agafa com a suport la versió armènia de l'origen dels Bagràtides,<ref>Marie-Félicité Brosset cite Vardan Areveltsi, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 63 : « El comandant dels musulmans dona la Geòrgia a Achot, fill d’Aternerseh, fill de Vasac, fill d’Achot príncep d’Armènia, qui va anar al país i el va subjugar. </ref> considera que aquesta dinastia no es va implantar a Ibèria fins al final del segle [[Segle VIII|<span class="romain">VIII</span>]] amb el príncep [[
== Història ==
Línia 15:
Els Guaràmides van regnar a continuació amb el títol de [[Curopalat de Kartli|príncep-primat d'Ibèria]] durant tres períodes (588-627, 684-748 i 779/780-786) com vassalls de l'Imperi Bizantí o del [[Califa]] [[Àrabs|àrab.]] Tres d'entre ells porten igualment el títol romà d'Orient de [[Curopalata|curopalat.]]
Els Guaràmides van concloure aliances matrimonials amb les altres principals famílies de prínceps d'Ibèria, els cosròides, els nersiànides i els [[bagràtides]]. En aquest últim cas, la unió de la filla de Guaram III d'Ibèrie amb el príncep armeni
Després de l'extinció de la família dels Guaràmides, els seus territoris patrimonials foren la base de la potència dels bagràtides a Ibèria. Un germà d'Achot I d'Ibèria va portar el nom de Gurguèn (una variant de Guaram) i un dels seus fils porta el nom significatiu de Guaram en recorda d'aquesta aliança prestigiosa.
| |||