Foley: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Bot elimina espais sobrants
Línia 9:
 
== Història ==
El terme foley va ser acotat per Jack Donovan Foley.<ref>{{Ref-web|url=http://www.marblehead.net/foley/jack.html|títol=The History of Jack Donovan Foley|consulta=26/04/2017|llengua=anglès|editor=Philip Rodrigues Singer|data=}}</ref> Foley va ser un artista especialitzat en els efectes sonors en el cinema i pare d'aquesta tècnica. Va crear sons per a [[Pel·lícula|pel·lícules]] fins a la seva mort al [[1967]]. I els seus mètodes bàsics encara són utilitzats avui en dia. Pel seu treball a Hollywood va rebre el premi Motion Picture Sound Editors per millor artista sonor.
 
El que ara anomenem Foley, és una gamma d'efectes de so en directe desenvolupats originalment per transmissions en viu de ràdio drama en la dècada de [[1920]], en diversos estudis de ràdio de tot el món. Com que no existia cap mètode de gravació efectiu en aquells temps, tots els sons dels programes de ràdio havien de ser creats en viu al moment. Jack Donovan Foley, va començar a treballar amb els estudis Universal el [[1914]], durant l'època del [[cinema mut]]. Quan els estudis Warner van publicar la seva primera pel·lícula incloent-hi so, anomenada "[[The Jazz Singer]]", [[Universal Studios|Universal]] va saber que necessitava posar-se a l'alçada i va demanar que qualsevol treballador que tingués experiència amb la ràdio que es presentés. A partir d'aquell moment, Foley va passar a formar part de l'equip que va convertir el musical "silenciós" d'Universal, ''Show Boat'', en un musical sonor. A causa de que els micròfons de l'època no podien enregistra més enllà del diàleg, altres sons van haver de ser afegits després que la pel·lícula fos rodada. Foley, juntament amb el seu equip, van projectar la pel·lícula en una pantalla mentre enregistraven en una sola pista d'àudio que capturava els seus efectes de so en directe. La coordinació i el temps havien de ser perfectes, de manera que els passos i els sons de les portes tancant-se havien de sincronitzar-se amb els moviments dels actors de la pel·lícula. Un dels exemples més coneguts i curiosos, és l'efecte de la càrrega d'una escopeta al més estil [[western]], creada amb un full enrotllat que es plega de cop.