Revisió del 22:47, 31 ago 2019 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.315 edits m bot: - fou efímera ja + fou efímera, ja ← Edició anterior		Revisió del 17:54, 11 maig 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.424.570 edits m Bot elimina espais sobrants Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 12: El 990 guanyà el bisbe un judici contra ''Sinderedo'', senyor del [[Castell de Gurb]], pel qual hagué aquest d'empenyorar uns alous que posseïa conjuntament amb la seva muller ''Matesinda'' i el seu germà ''Bonfilio'' (levita) al terme de Gurb ([[Comtat d'Osona]]) posant-los en mans del Bisbe fins a satisfer el deute econòmic contret per la sentència. Al levita ''Bonfilio'', germà de ''Sindredo'', donà sota títol de benefici les esglésies de [[Gurb]], essent propietat del [[Capítol (catolicisme)\|capítol]], cosa que amb el temps generaria certes tensions entre els fills de ''Sindredo'' i els bisbes. Al final del seu episcopat el bisbat sofrí la intrusió d'un bisbe anomenat Guadald entre aproximadament el 977 i el 984. Cap als anys 990 el bisbe d'[[Bisbat d'Auch\|Auch]], Otó, sense jurisdicció sobre l'arxidiòcesi de Narbona a la qual pertanyia en aquell temps el bisbat de Vic, s'atreví a consagrar a Guadald com a bisbe de Vic, atropellant tots els cànons per viure encara un bisbe legítim a la diòcesi i per no pertànyer Vic a l'[[Arquebisbat d'Aush\|arxidiòcesi d'Auch]]. En data del 975 Guadald participa d'una venda que li feren ''Elo ''i'' Auria'', germanes del bisbe d'Urgell [[Guisad II]], que Villanueva cita d'un document de l'arxiu de l'[[Monestir de Cardona\|abadia de Cardona]] (''vinditirces sumus tibi Wadaldo viceschomite episcopo''). Hi ha també constància del reconeixement públic de Guadald el 989 quan autoritzà com a testimoni el testament d’''Eledemaro'' — document de l'[[Arxiu Episcopal de Vic]], datada el IV de les calendes d'octubre del tercer any de regnat del rei [[Hug Capet]] (990). Els pares d'aquest intrús es deien ''Gonmaro'' i ''Gersindis''. Fruià es queixà a l'arquebisbe de Narbona, no bastant això i havent d'acudir a Roma a l'atenció del Papa [[Joan XV]], resolent-se el litigi a favor de Fruià. Això no fou suficient per a asserenar els ànims de Guadald que decidí resoldre el conflicte eliminant físicament a Fruià, pensant que així tindria via lliure a la càtedra episcopal. A aquest efecte idea un tumult en el que perdé la vida Fruià, un germà seu, un parent i altres molts el [[18 d'agost]] del [[996]]. No obstant això l'elecció subsegüent resolgué triar a [[Arnulf (bisbe de Vic)\|Arnulf]], favorit del comte de Barcelona [[Ramon Borrell]] (fill de Borrell) i del seu germà [[Ermengol I d'Urgell\|Ermengol d'Urgell]]. Guadald fou deposat de la seu de Vic el [[997]] i en opinió de Villanueva visqué un cert temps més després de ser deposat suposant-ne aquest la mort entre el 1034 i 1039. == Bibliografia == * {{citar ref\| tipus = llibre\| cognom1 = Florez\| nom1 = P. Fr. Henrique \| enllaçautor1 = Enrique Flórez\| cognom2 = Risco\| nom2 = P. Fr. Manuel\| títol = España Sagrada, Tomo XXVIII. Contiene el estado antiguo de la Iglesia Ausonense, hoy Vique \| url = https://books.google.es/books?id=f2WT0J1XQYMC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false \| editorial =imprenta de D. Antonio de Sancha \| capítol = Obispos de Ausona\| lloc = Madrid\| data = 1774\| consulta = 20 de novembre de 2016\| pàgines = 100-107 \| llengua = castellà}} * {{citar ref\| tipus = llibre \| cognom1 =Villanueva\| nom1 = Jaime \| enllaçautor1 = Jaume Villanueva i Astengo\| títol =Viage literario á las iglesias de España. Tomo VI Viage a la Iglesia de Vique. Año 1806 \| url =https://books.google.es/books?id=35paU0rUBxQC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false\| editorial = en la imprenta de Oliveres, antes de Estévan \| lloc = Valencia \| data =1821\| consulta = 20 de novembre de 2016\| pàgines = 156-176 \| llengua = castellà }}

Fruià: diferència entre les revisions