Kongo (grup humà): diferència entre les revisions

Els bakongo, originaris del sud, van emigrar cap al [[{{segle |III]]|s}}, en un moviment en espiral, portats pels seus líders Tuti Dia Tiya i Kodi Puanga, i es van establir en els prats d'un gran riu, el Nzadi o ''Zaire'' en portuguès.<ref>Jan Vansina, ''Paths in the Rainforest Toward a History of Political Tradition in Equatorial Africa'' (Madison, 1990)</ref> El 1482, els portuguesos, conduïts per Diogo Cão, van arribar a les costes del [[Regne del Congo]], que llavors es trobava en el seu apogeu gràcies al comerç d'ivori amb els pobles de l'interior. Els kongo van establir relacions diplomàtiques amb diversos països, i arribaren fins i tot a enviar una delegació a la cort reial de [[regne de Portugal|Portugal]] el [[1485]]. Les relacions, que van començar sent entre iguals, van passar aviat a ser hegemòniques per part dels portuguesos. Els missioners europeus van convertir els dirigents kongo al [[cristianisme]]. Alguns, a més, van voler importar els costums i ritus portuguesos, fet que no va agradar a la majoria dels kongo. A més, el [[1452]], un profeta, Ne-Buela Muanda, va predir l'arribada dels portuguesos i l'esclavitud física i espiritual de molts kongo. En conseqüència, es van produir tensions entre partidaris del cristianisme i els seguidors de les religions Kongo. El 1526, els portuguesos van ser expulsats, però es van aliar contra els kongo amb caps militars kongo rebels de la província de Yaka: Jagas (Bayaka) el 1568. El Regne del Congo mai va recuperar la seva antiga grandesa.