Gran Depressió (1873-1896): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Bot elimina espais sobrants |
||
Línia 1:
La '''Gran Depressió''' del segle XIX fou una depressió econòmica que consistí en una disminució gradual del nivell de preus a nivell mundial. Començà el 1873 amb els [[Pànic de 1873|pànics financers]] de Viena i Nova York i finalitzà a mitjans dels 90, coincidint amb els descobriments d'or a Sud Àfrica, Alaska, Canadà i Sibèria.
==Evolució de l'activitat econòmica i dels preus==
[[Fitxer:PreublatGB1850_1910.jpg|miniatura|Evolució del preu del blat de 1850 a 1910]]
Aquest període es caracteritzà per una disminució gradual del nivell de preus. Entre 1873 i 1896 el nivell de preus a Regne Unit
Se succeïren etapes de recessió amb etapes de creixement econòmic i hi hagué crisis financeres en diversos països però, globalment, la producció creixé durant aquests anys. Fou l’època del desenvolupament industrial d’Alemanya i Estats Units i s’inicià la industrialització a Suècia i Rússia. L’evolució dels preus reduí els marges de benefici de l’agricultura i la indústria però incrementà el poder adquisitiu dels treballadors.{{sfn|Hobsbawn|2012|p=42-44 i 54}} L’economista [[Alfred Marshall]], contemporani d’aquesta època, senyalava: “una depressió en els preus, una depressió del tipus d'interès, una depressió dels beneficis; això hi és, indubtablement. No puc veure cap altre motiu per creure que hi ha una depressió en qualsevol altre aspecte”.{{sfn|Musson|1959|p=200}} Tanmateix, hi havia un clima de preocupació i malestar econòmic general.
Línia 9:
Es considera sovint que el [[Regne Unit]] fou el país que es va veure més afectat, perquè durant aquest període es va perdre part del seu ampli avantatge sobre les economies industrials de l'[[Europa continental]].{{sfn|Musson|1959|p=206-210}} Mentre estava passant, la perspectiva era que l'economia del Regne Unit havia estat en depressió contínua des de 1873 fins a una data tan tardana com 1896, i alguns textos es refereixen al període com la '''Gran Depressió de 1873–96'''.<ref name=Glasner2>{{ref-llibre | títol = Business cycles and depressions: an encyclopedia | editor= David Glasner | any = 1997 | lloc = New York | editorial = Garland | isbn = 0824009444 | pàgines = 148–49 | cognom = Capie | nom = Forrest | cognom2 = Wood | nom2 = Geoffrey | capítol = Great Depression of 1873–1896}}</ref>
Els sectors més afectats per la disminució dels preus foren els que es comercialitzaven a nivell internacional. És el cas del sector agrari, ja que la reducció en els costos de transport que hi hagué en aquells anys permeté que la producció americana es pogués comercialitzar a Europa, on els preus eren més elevats. L’entrada de cereals barats als mercats europeus en rebaixà molt el preu i perjudicà els agricultors.{{sfn|Frieden|2007|p=8 i 13}}{{sfn|Cameron|Neal|2007|p=334}} A més, la producció agrària havia augmentat molt en els anys 50 i 60 i, en conseqüència, hi havia una forta competència.{{sfn|Hobsbawn|2012|p=44}} Entre 1873 i 1896, el preu del blat als Estats Units disminuí un 36% i a Regne Unit un 45%. D'altra banda, a Alemanya disminuí un 37% entre 1879 i 1884, i un 49% entre 1891 i 1894 però incrementà un 63% entre 1887 i 1891.<ref>{{ref-web |url=http://www.nber.org/databases/macrohistory/contents/chapter04.html|títol= NBER Macrohistory.
==Les crisis==
Línia 26:
==Crítiques al patró or==
Des del segle XVIII, Gran Bretanya tenia el [[patró or]] com a sistema monetari. Això volia dir que el Banc d’Anglaterra estava obligat a canviar la lliura esterlina per or i que el preu de l’or en lliures estava fix. Tanmateix, la majoria de països tenien un sistema bimetàl·lic, amb l’or i la plata com a patrons monetaris. Els descobriments de plata durant el decenni de 1870 feu que la relació entre aquests dos metalls fos més inestable i diversos països triaren l’or com a únic patró monetari ([[Alemanya]] el 1872, [[Escandinàvia]] el 1873, els [[Països Baixos]] el 1875, [[Bèlgica]], [[França]] i [[Suïssa]] el 1878 i els [[Estats Units]] el 1879). Això implicava que la quantitat de diner en aquests països quedava restringida per la quantitat d’or de la que disposessin, ja que els bancs havien de poder garantir la convertibilitat de les seves monedes en or al preu fixat. Com que en aquesta època la producció d’or fou baixa, una possible explicació per a l’evolució dels preus era que l’escassetat d’or restringia la quantitat de diner en l’economia.
==Altres efectes==
Línia 45:
{{Commonscat}}
* {{ref-publicació |cognom=Balke |nom=Nathan S. |enllaçautor= |cognom2=Gordon |nom2=Robert J. |autor2= |enllaçautor2= |article=The Estimation of Prewar Gross National Product: Methodology and New Evidence |url=http://www.jstor.org/stable/1831055 |format= |llengua=anglès |consulta=|publicació=Journal of Political Economy |editorial= |lloc= |volum=97 |exemplar=1 |data= |mes= |any=1989 |pàgina= |pàgines=38-92 |issn= |doi= |citació= |ref= }}
* {{Ref-llibre |cognom=Cameron |nom=Rondo | enllaçautor =
* {{ref-publicació |cognom=Davis |nom=J. H |enllaçautor= |cognom2= |nom2= |autor2= |enllaçautor2= |article=An improved annual chronology of US business cycles since the 1790s |url=http://www.nber.org/papers/w11157 |format= |llengua=anglès |consulta=|publicació=[[National Bureau of Economic Research|NBER]] Working Paper 11157 |editorial= |lloc= |volum= |exemplar= |data= |mes= |any=2005 |pàgina= |pàgines= |issn= |doi= |citació= |ref= }}
* {{Ref-llibre |cognom=Frieden |nom=Jeffry A. | enllaçautor =
* {{Ref-llibre |cognom=Hobsbawm |nom=Eric | enllaçautor = |títol=La era del imperio, 1875-1914 |url= |llengua=castellà |editorial=Crítica |any=2012 | isbn =9788484326618}}
* {{ref-publicació |cognom=Musson |nom=A.E |enllaçautor= |cognom2= |nom2= |autor2= |enllaçautor2= |article=The Great Depression in Britain, 1873-1896: A Reappraisal |url=http://www.jstor.org/stable/2114975 |format= |llengua=anglès |consulta=|publicació=The Journal of Economic History |editorial= |lloc= |volum=19 |exemplar=2 |data= |mes= |any=1959 |pàgina= |pàgines=199–228 |issn= |doi= |citació= |ref= }}
|