Griqua: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017
m Bot elimina espais sobrants
Línia 1:
{{Grup humà}}
'''Griqualàndia '''és el nom donat a territoris regits per la gent '''griqua''' (/ˈɡriːkwə/; [[Afrikaans]] ''Griekwa'', de vegades incorrectament anomenats '''Korana'''); els griques són un subgrup de [[Sud-àfrica]] heterogeni i [[multiracial]], d'origen mixt blanc o xines o indi amb negres, anomenats [[coloured]], que té un origen únic en la història inicial de la [[Colònia britànica del Cap de Bona Esperança|Colònia del Cap]].
 
Igual que altres parlants de l'Afrikaans en aquell temps, els [[Trekkboer|Trekboers]], originalment van poblar les fronteres de la incipient Colònia del Cap. La seva societat semi-nòmada es va moure en escamots d'homes a cavall armats. També com el [[Bòer|bòers]], van emigrar des de [[Ciutat del Cap]] cap a l'interior i van establir diversos estats en lo que són ara [[Namíbia]] i Sud-àfrica.
Línia 11:
Els grups barrejats que es van desenvolupar en la inicial [[Colònia britànica del Cap de Bona Esperança|Colònia del Cap]] van tenir noms diferents: "''Bastaards''", "''[[Rehoboth Basters|Basters]]''", "''Korana''", "[[Oorlam]]" i "''Griqua''" era alguns d'ells, amb cada grup sovint tenint una preferència. Com els afrikaners, aquests grups freqüentment van emigrar terra endins per fugir del govern colonial.
 
Segons Isaac Tirion, el nom "''Griqua''" (o "''Grigriqua''"), d'origen khoi, és enregistrat per primer cop el 1730 referit a unes persones que viuen en la secció nord-oriental de la Colònia del Cap.<ref>[http://www.tanap.net/content/activities/documents/resolutions_Cape_of_Good_Hope/landkaart.htm Landkaart Kaap de Goede Hoop]</ref> El 1813 el Reverend John Campbell de la [[London Missionary Society|London Missionary Society]] (LMS) va utilitzar el terme per un grup mixt de ''Chariguriqua'' (un gruop Khoikhoi del Cap), 'bastaards', ''Koranna'', i [[Tswana]] vivint al lloc de la moderna [[Griekwastad]] (anteriorment "Klaarwater").<ref>[http://www.places.co.za/html/griekwastad.html Griekwastad]</ref> Els britànics trobaven el seu "nom d'orgull", ''Bastaards'', ofensiu, així que el LMS els va anomenar Griqua.
 
A causa d'un avantpassat comú anomenat Griqua i llaços compartits entre els Chariguriqua (Grigriqua), el poble oficialment va canviar el seu nom al de Griqua.<ref>Monica Wilson and Leonard Thompson, ''The Oxford History of South Africa: Volume I'' (Oxford: Clarendon Press, 1969); 70.</ref>
Línia 26:
=== La migració griqua ===
[[Fitxer:David_Arnot_-_Griqua_agent_and_diplomat_in_the_Cape_Colony.jpg|miniatura|esquerra|David Arnot, segle XIX advocat i diplomàtic griqua.]]
Un del més influents d'aquests grups Oolam fou el grup ''Griqua.'' En el segle XIX, els griques van controlar diverses entitats polítiques que van ser governades per ''Kapteins'' (holandès per "Capità", o sigui dirigent/líder) i els seus Consells, amb les seves constitucions escrites pròpies.<ref name="ref2">Jeroen G. Zandberg. 2005.</ref> El primer Kaptein griqua fou [[Adam Kok I]], un [[Esclavitud|esclau]] que hi havia comprat la seva pròpia llibertat. Va dirigir el seu poble cap al nord de l'interior de la Colònia del Cap. Probablement a causa de discriminació en contra els, altre cop van emigrar encara més al nord, fora del Cap, a prop del riu Orange, just a l'oest de l'Estat Lliure d'Orange, en les faldilles del sud del [[República del Transvaal|Transvaal]].<ref>Christopher Saunders, ''Historical Dictionary of South Africa'' (London: The Scarecrow Press, 1983); 74.</ref> Els griques en gran part havien adoptat la llengua [[afrikaans]] abans de les seves migracions. Aquesta àrea és on la majoria de la tribu es va establir; alguns però van restar nòmades.
 
El successor de Kok, [[Andries Waterboer]], va fundar[[ Griqualàndia Occidental]], i la va controlar fins a l'afluència d'europeus després de la descoberta de diamants. El 1834, la [[Colònia del Cap]] va reconèixer els drets de Waterboer a la seva terra i poble. Van signar un tractat amb ell per assegurar el pagament per l'ús de la terra per explotacions mineres. Poc després 1843, la competència entre la Colònia del Cap, l'[[Estat Lliure d'Orange]], i el [[República del Transvaal|Transvaal]] esdevingué massa forta pels griques. Dirigits per [[Asdam kok iii|Adam Kok III]], van emigrar a l'est i van establir [[Griqualàndia oriental|Griqualàndia Oriental q]]<nowiki/>ue només va existir uns mesos abans de ser annexionada per la Colònia del Cap el 1874.<ref>Martin Meredith, ''Diamonds, Gold, and War'' (New York: Public Affairs, 2007); 22.</ref>
 
Tots dos Griqualands, Oriental i Occidental, va ser dissolts en colònies europees.
Línia 48:
== Griqualand ==
[[Fitxer:BoerGriquaRepublics.svg|miniatura|Repúbliques bòers i estats griqua a l'Àfrica del sud, segle XIX]]
Diverses àrees de Sud-àfrica van esdevenir conegudes com a '''Griqualand''' (Griqualàndia) quan el grup hi va emigrar i s'hi va establir:
* '''[[Griqualàndia Oriental]]''' és l'àrea al voltant de Kokstad en la frontera entre el [[Cap Oriental]] i [[KwaZulu-Natal]]. Aquesta àrea va ser poblada per [[Adam Kok III]] i més de 2,000 griques qui el van seguir a través de les muntanyes de [[Drakensberg]] el 1861. Els descendents dels griques viuen ara en gran part centrats a Kokstad, on l'església griqua és el centre de la comunitat.