Guerres hussites: diferència entre les revisions

|localitat= [[Bohèmia]]

|bàndol2= [[Sacre Imperi Romanogermànic]]<br> [[Regne d'Hongria]]<br> [[Orde de Malta]]<br>[[Orde Teutònic]]

La comunitat hussita incloïa gran part de la població del Regne de Bohèmia i s'organitzà en una milícia espontània que derrotà cinc campanyes enviades contra ells, declarades com a [[croades]] pel papa (1420, 1421, 1422, 1427, 1431). Dins el moviment hussita hi havia diverses faccions: els utraquistes, que eren la facció moderada, canviaren de bàndol el 1423, es posaren a favor dels catòlics i en contra dels taborites i altres sectes hussites. D'aquesta manera s'acabà el conflicte, llavors els hussites acceptaren sotmetre's a l'autoritat del rei de Bohèmia i l'Església Catòlica consentí la pràctica d'una litúrgia una mica diferent. En aquestes guerres fou la primera vegada que a Europa es feren servir armes de foc que es podien portar a les mans, com ara els [[mosquet]]s i els [[canó de mà|canons de mà]], tot i que els carros de combat van tenir una funció important en l'estratègia.

A la mort sense descendència de Venceslau, Segismon reclamà el tron de Bohèmia, tot i que no estava clar si la corona d'aquell país era hereditària o electiva, especialment des que la línia per la qual Segismon reclamava el tron havia acceptat que el títol seria escollit pels nobles, i el regent (Čeněk de Wartenberg) havia declarat que Segismon no es podia presentar a la candidatura per ser votat. Com a ferm partidari de l'Església de Roma, Segismon tingué el suport del papa [[Martí V]], que emeté una butlla el 17 de març del 1420 per proclamar una croada «''per la destrucció dels seguidors de Wycliff, d'Huss i altres heretges de Bohèmia''».{{sfn|Beckett|1836|p=60}} Segismon i altres prínceps alemanys arribaren a les portes de Praga el 30 de juny encapçalant un gran exèrcit reclutat en diverses parts d'Europa, molts dels quals eren aventurers atrets per l'oportunitat de fer botí. Iniciaren un setge que aviat hagueren d'abandonar i s'iniciaren negociacions per parlar de les diferències religioses.

Encara que Segismon s'havia retirat de Praga, les seves tropes mantingueren l'ocupació dels castells de Vyšehrad i Hradčany. Els ciutadans de Praga muntaren [[batalla de Vyšehrad|setge a Vyšehrad]], i cap a finals d'octubre els membres de la guarnició, empesos per la fam, anaven a capitular. Segismon provà d'alliberar la fortalesa però fou derrotat pels hussites l'1 de novembre a prop de la vila de Pankrác. Llavors sí que capitularen els castells de Vyšehrad i Hradčany i poc després gairebé tota Bohèmia caigué en mans dels hussites.

Els problemes interns foren la causa que els hussites no tinguessin una victòria absoluta. A Praga un demagog, el sacerdot [[Jan Želivský]], obtingué durant un temps una autoritat sense límits sobre les classes baixes de la ciutat; i a Tàbor sorgí un moviment religiós que predicava la vida en comuna, els [[adamites]], que Žižka suprimí enèrgicament. Poc després s'engegà una altra croada contra els hussites. Un gran contingent alemany penetrà per Bohèmia i l'agost del 1421 muntà setge a la ciutat de [[Žatec]]. Després d'un fallit intent de prendre la ciutat, els croats es retiraren en sentir que s'apropaven les tropes hussites.{{sfn|Hardy|2016|p=199–221}} Segismon arribà a Bohèmia a les acaballes del 1421. Prengué possessió de [[Kutná Hora]] però fou decisivament derrotat per Jan Žižka en la batalla de Deutschbrod (Německý Brod) el 6 de gener del 1422.

Els hussites reberen el suport de [[Regne de Polònia|Polònia]] en diverses ocasions. A causa d'això, Jan Žižka arranjà perquè la corona de Bohèmia fos oferida al rei [[Ladislau II Jagelló]] de Polònia, qui, sota pressió dels seus consellers la rebutjà. Llavors oferiren la corona al cosí de Ladislau, [[Vytautas]], duc de Lituània. Vytautas l'acceptà amb la condició que els hussites tornessin al si de l'Església Catòlica. El 1422, Žižka acceptà el príncep [[Segismon Korybut]] (nebot de Ladislau II) com a regent de Bohèmia en nom de Vytautas.

El 15 d'octubre del 1431, l'organització del concili de Basilea envià una invitació formal al hussites per participar en els debats. Després de llargues negociacions, fianlment una ambaixada hussita encapçalada per Prokop, [[Jan de Rokycana]], el bisbe taborita Nicolau de Pelhřimov, l'anglès [[Peter Payne]] i molts altres, arribà a Basilea el 4 de gener del [[1433]]. No s'assolí cap acord però les negociacions no acabaren trencades i es propicià el canvi en la situació política de Bohèmia que hi hagué més endavant.