Guglielma de Bohême: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - d'Itàlia ja + d'Itàlia, ja |
m Bot elimina espais sobrants |
||
Línia 4:
La història particularment original de Guglielma és objecte de controvèrsies sobre l'abast del personatge, alguns investigadors ho redueixen a l'esfera de la devoció popular i d'altres li donen una influència més àmplia. Alguns estudiosos veuen a Guglielma i els seus seguidors com un moviment feminista dins del cristianisme. Una denominació recent la va anomenar Guglielma de Milà en comptes de la denominació que els investigadors havien adoptat fins llavors.<ref>Marina Benedetti, ''Milano 1300. I processi inquisitoriali contro le devote e i devoti di santa Guglielma'', Milan, Libri Scheiwiller, 1999, citée par Luisa Muraro</ref>
Probablement era filla del rei de Bohèmia [[Ottokar I]]<ref>Luisa Muraro,''Un livre et ses présents : corps et paroles de femmes dans la théologie Occidentale'', in ''Clio'', numéro 12/2000, ''Le genre de la nation'', [http://clio.revues.org/document1540.html article en ligne]</ref> i germana d'[[Agnès de Bohèmia]], tutora de [[Clara d'Assís]], es va traslladar a a Milà vers el 1260. Era propera als [[Orde del Cister|cistercencs]] de Chiaravalle i serà enterrada al seu cementiri a finals del segle XIII.<ref>Luisa Muraro,''Un livre et ses présents'', op. cit.</ref> Va tenir un cert èxit entre els ''[[Orde dels Humiliats|humiliats]]'', anunciant la fi dels temps i fent de la figura femenina un signe de salvació per al món.<ref>
== Influència ==
Un grup de deixebles compost de dones i d'homes de Milà, els ''guillelmites'', considerava que Guillemette era l'encarnació femenina de l'Esperit Sant i va desenvolupar un culte amb una jerarquia essencialment femenina. La seva gran popularitat va fer que es considerés la seva canonització, però el culte dels seus deixebles va atreure l'atenció dels [[Orde dels Predicadors|dominicans]] de la Inquisició.
El resultat serà la dissolució d'aquesta comunitat al principi del segle XIV. Al voltat del [[1300]] trenta d'aquests deixebles, procedents de famílies notables de Milà, van ser acusats per la Inquisició. Entre ells hi havia la teòloga Andrea Saramita, que sostenia les tesis de [[Joaquim de Fiore]], i Maifreda da Pirovano, una ''Humiliada'', cosina de [[Mateu I Visconti]], que hauria estat proclamada papessa per Guglielma i va ser acusada de nomenar cardenals dones, de predicar, distribuir l'eucaristia i "besar les mans i els peus". Li retrauran haver dit missa en nom de Guglielma i escriure un nou evangeli.<ref>Michel Lauwers, ''L'institution et le genre. À propos de
Andrea Saramita i Maifreda da Pirovano seran tots dos cremats el 1300 amb alguns altres. Per erradicar el culte, els inquisidors desmantellen la tomba de Guglielma, destrueixen les seves imatges i els textos dels seus seguidors, cremen el seu cos i dispersen les seves cendres, consagrant la seva memòria a la condemnació. Sembla tanmateix que el culte popular de la ''santa'' es mantingués en certes regions d'Itàlia, ja que se'n troba encara el rastre a Brunate.<ref>Barbara Newman, ''The heretic saint : Guglielma of Bohemia, Milan, and Brunate', in ''Church history'', éd. American Society of Church History, Red Bank, NJ, 2005, vol. 74, no1, pp. 1-38, [http://goliath.ecnext.com/coms2/gi_0199-4278550/The-heretic-saint-Guglielma-of.html extraits en ligne]''</ref>
| |||