Revisió del 07:13, 6 maig 2020 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.786.764 edits m neteja i estandardització de codi ← Edició anterior		Revisió del 18:59, 16 maig 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.426.663 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 217: :: Les [[Llibre del Consolat de Mar\|Ordinacions de la Ribera de Barcelona]] van regular per primera vegada les comunitats comercials de viatge i les comandes. Aquestes disposicions van ser seguides pel nucli valencià del [[Llibre del Consolat de Mar]], les quals van fer la distinció entre la societat pròpiament dita i la comanda comercial. Això es va traduir en un canvi important de condicions econòmiques i va significar el pas del sistema de gestió personal del vaixell a la gestió comuna, amb mariners assalariats. :: A finals del {{segle\|XIII\|s}} i inicis del ~~[[segle XIV~~{{Romanes\|XIV]]}} hi va haver una allau de societats en fallida, la qual cosa va contribuir a configurar el règim jurídic d’aquesta figura tal com és coneguda avui. Aquest fet va ser provocat per la imposició de la responsabilitat il·limitada i solidària dels socis pels deutes socials, que va donar lloc a la configuració externa de la societat col·lectiva. De la mateixa manera, en el dret particular dels [[Països Catalans]] es va reforçar la responsabilitat jurídica dels canviadors amb el sistema del tapit. ::Al començament del segle xiv, ja és habitual trobar en la documentació la implantació plurilocal de les societats d’una manera més o menys permanent. Les societats terrestres descentralitzades són l’antecedent immediat de les grans societats mercantils modernes. :2. '''Període de popularització del contracte de societat''' (1348-1400). Es produeixen principalment dos fenòmens d’importància. D’una banda, la reducció de les xifres del capital social i, de l’altra, la difusió del contracte de societat en sectors econòmics que no són comercials ni marítims.

Societat: diferència entre les revisions