Adelaide Malanotte: diferència entre les revisions

De família rica, amb una passió primerenca per a estudiar música. Als setze anys es va casar amb un permís especial amb un funcionari francès [[Giacomo Montrésor]] a Verona, amb qui va tenir dos fills, Giovanni Battista el 1802 i Antonio el 1803. El 1806, a causa d'una família d'una mala situació financera de la família, Malanotte va decidir provar el camí del teatre com a cantant, fent el seu debut a Verona. El pinacle de la seva carrera està marcada per la trobada amb el jove [[Rossini]], quan amb la seva veu de contralt suau va modelar el paper protagonista de ''[[Tancredi]]'' ([[Venècia]], [[La Fenice]], 1813). Durant els preparatius per a la primera posada en escena de l'òpera, Rossini va convèncer-la per reemplaçar la seva [[Ària (música)|ària]] de sortida per una altra en el segon acte: ''Di tanti palpiti'', a partir de llavors famosíssima, considerada com el resultat d'una col·laboració artística especial entre el compositor i la intèrpret.

 

 

Des del 1820 els seus èxits artístics es van començar a diluir i es va retirar a viure al [[llac de Garda]], a l'illa Lechi (llavors Borghese, ara Cavazza), comprada el 1817 pel comte Luigi Lechi, amb qui va conviure a partir d'aquell moment, i on van trobar l'hospitalitat també Montrésor i els fills que Malanotte va tenir amb ell.<ref name=Treccani>{{ref-web|cognom=Caprioli|nom=L. Grasso|url=http://www.treccani.it/enciclopedia/adelaide-malanotte_%28Dizionario_Biografico%29/|títol=Biografia a Treccani}}</ref>