Artesa de Segre: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Minúscules |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 4:
| fotografia_descripció = Artesa de Segre vist des del Sagrat Cor situat al cim de Lo Castellot
}}
'''Artesa de Segre''' és una [[ciutat]]<ref>{{GEC|0005467|Artesa de Segre}}</ref> i [[municipi]] de la [[comarca]] de la [[Noguera]], a la zona del [[Segre Mitjà]]. El seu terme municipal comprèn 22 nuclis de població, dels quals Artesa de Segre n'és la capital. El poble d'Artesa de Segre està ubicat en un indret geogràfic peculiar : envoltat per la [[Montsec de Rúbies|serralada del Montsec]], pel turó del Castellot i pel riu [[Segre]] que travessa el municipi, la qual cosa el converteix en un paratge natural de gran interès turístic.
Configura un eix de comunicació destacable que connecta la muntanya occidental catalana amb la plana de Lleida i la Catalunya Central ja que per la població hi transcorre la [[C-14]] que enllaça [[Salou]] amb la [[La Seu d'Urgell|Seu d'Urgell]] així com la [[C-26]] que uneix la població amb Balaguer i Lleida o la [[L-512]], que uneix la població amb Tremp i el Pallars.
Línia 12:
Amb 3.432 habitants (2019), Artesa constitueix el segon municipi amb més població de la [[Noguera]] després de [[Balaguer]]. Pel que fa a la superfície del municipi, amb una superfície de 175,9 km², és l'11è municipi més extens de Catalunya.<ref>{{Ref-web|títol=Idescat. Anuari estadístic de Catalunya. Altitud, superfície i població. Municipis|url=https://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925|consulta=2020-01-15|llengua=ca}}</ref>
Una peculiaritat d'Artesa de Segre és que tot i només tenir poc més de 3.000 habitants és una ciutat. Això és així perquè l'any 1927 el rei [[Alfons XII]] li va concedir aquest títol.<ref>{{Ref-web|títol=CONCESSIÓ TÍTOL CIUTAT|url=http://www.artesadesegre.net/Pobles/artesa_de_segre/concessio_titol_ciutat.htm|consulta=2020-01-15}}</ref> Ho va fer per sol·licitud del seu amic [[Joan Maluquer i Viladot]], membre d'una família amb una llarga vinculació amb el municipi, que buscava amb aquest gest evitar que Artesa de Segre i la seva Horta quedessin inundades per les aigües del pantà que es planejava construir amb pressa a [[Salgar]]. Ho va aconseguir, i l'embassament no va ser mai construït.
La població de [[Baldomar]] constitueix una Entitat Municipal Descentralitzada ([[EMD]]).
Línia 165:
La ciutat va ser emmurallada el 1837 durant la primera guerra Carlina, si bé actualment pràcticament no queden restes d'aquestes muralles. La ciutat formà part de la línia del front durant la [[Guerra Civil]] en la [[Batalla del Segre]] i patí diversos bombardejos abans de ser ocupada per les tropes franquistes. Encara són molts els diferents búnquers, trinxeres, refugis i altres elements bèl·lics que es troben al voltant de la ciutat.
L'església parroquial dedicada a la Mare de Déu de l'Assumpció d'estil neoclàssic (s. XVIII), fou enderrocada el 1965 en quedar petita i se'n construí una de nova en el mateix emplaçament obra d'[[Isidre Puig i Boada]], deixeble de [[Antoni Gaudí i Cornet|Gaudí]] per la qual cosa diversos experts han afirmat que el temple té diversos atributs propis del mestre. L'església, des d'antic, havia pertangut a Sant Pere d'Àger. El 1835 fou adscrita a la diòcesi de Lleida, i després a la de la Seu d'Urgell. A prop d'Artesa també hi trobem l'ermita del Pla, actualment envoltada pel Polígon del Pla, i el santuari de [[Salgar]], que tot i formar part del municipi de [[Foradada]], sempre ha tingut una gran vinculació amb Artesa.
Línia 175:
L'activitat econòmica més important és l'agricultura. Tot i que el terme gaudeix d'una àmplia superfície forestal, són més extenses les terres dedicades al conreu, predominantment de secà, i a les pastures permanents. Les terres de regadiu aprofiten l'aigua del [[Segre]] i del [[canal d'Urgell]]. Entre la població d'Artesa i el riu Segre s'hi estén una plana força gran coneguda com l'Horta d'Artesa la qual és tota de regadiu i on pràcticament tots els cultius són de blat de moro. En aquests darrers anys, la ramaderia està assumint un gran importància, sobretot amb l'expansió i consolidació d'explotacions ramaderes i, especialment, les dedicades al bestiar porcí.
La Cooperativa d'Artesa de Segre ha permès i impulsat la comercialització d'alguns productes, com ara pinsos, vi, oli, etc. S'ha convertit en una de les principals indústries del municipi, i al mateix temps, ha aglutinat un gran nombre de pagesos de la comarca. Altres activitats industrials a destacar són: la indústria del moble, del paper, de l'oli, l'activitat tèxtil ...[[Fitxer:Gràfic2.jpg|miniatura]]L'activitat comercial també és força important ja que presenta una oferta variada, diversificada, així com competitiva i de qualitat. Els diumenges se celebra el mercat setmanal, i en aquest es concentren una part important de les transaccions comercials.
A més del propi municipi, que ja compta amb 21 nuclis agregats a part de la mateixa Artesa, la població és el punt comercial de referència per altres poblacions d'altres municipis com són [[Foradada]], [[Cubells]], [[Alòs de Balaguer]] i [[Vilanova de Meià]]. D'aquesta manera, la ciutat ofereix seveis a una població de gairebé 5.000 habitants.[[Fitxer:Gràfic3.jpg|miniatura|Font: Idescat i Observatori del Treball]]Pel que fa a l'atur,<ref>{{Ref-web|títol=Idescat. Estadística dels demandants d'ocupació i de l'atur registrat. Atur registrat. Per sexe. Artesa de Segre|url=https://www.idescat.cat/pub/?id=atureg&n=4299&geo=mun:250349|consulta=2020-01-15|llengua=ca}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Atur per comarques i municipis|url=http://observatoritreball.gencat.cat/ca/ambits_tematics/mercat_de_treball/atur_registrat_i_demandes_ocupacio/atur_registrat_demandes_ocupacio/atur-comarques-i-municipis/|consulta=2020-01-15|llengua=ca-ES}}</ref> Artesa de Segre presenta uns nivells molt baixos, quelcom normal en un municipi l'activitat econòmica principal del qual és el sector primari i les indústries que en deriven. Així, l'atur a Artesa és molt inferior a l'observat a Catalunya i Espanya, però també a l'observat a la [[província de Lleida]] i a la nostra comarca, la [[Noguera]], però similar al de municipis pròxims de característiques similars. Respecte a la Noguera, és important puntualitzar que el conjunt de la comarca és substancialment superior al d'Artesa pel fet que la seva capital, Balaguer, presenta una taxa d'atur molt superior al de la majoria de municipis que la componen (un 12,82% al setembre de 2019. Malgrat que la seva població suposa un 44,25% de la població de la comarca, el 64,62% dels desocupats hi resideixen).[[Fitxer:Gràfic4.2.jpg|miniatura]]
Tot i així, és important assenyalar que la taxa de població activa (gent entre 16 i 65 anys que treballen o busquen feina) respecte a la població entre 16 i 65 anys és sensiblement inferior al conjunt català. Així, que la taxa d'atur (desocupats/població activa) sigui inferior pot ser degut a que moltes persones en edat de treballar, no ho fan i no busquen feina, de manera que la taxa pot considerar-se com edulcorada.
Respecte la seva evolució, abans de la crisi econòmica que s'inicià el 2008, Artesa tenia un atur de 3,71% el 2006 i 4,17% el 2007. Durant la crisi pujà gradualment fins a arribar a un màxim de 12,38% l'any 2011, any a partir del qual l'atur s'ha anat reduint. Per tant, aquí es troba una gran diferència amb el mercat català, ja que en aquest l'atur continuà creixent uns quants anys més. A Artesa això no fou així perquè la base de la seva economia, que com s'ha esmentat és el sector primari i les industries relacionades, es va veure molt menys afectat per la crisi. A més, es produí una notable emigració que va fer que moltes persones que no tenien feina, o no en tenien una que els satisfés, marxessin. Una part important d'aquests eren persones d'altres països que havien vingut a Artesa en els anys previs a la crisi, en què l'economia del municipi experimentà un gran creixement. Així, en part, la taxa és baixa però no per motius del tot positius, ja què la marxa de tanta gent (Artesa ha perdut l'11,36% de la seva població des del 2008 al 2019, quelcom degut també a un creixement natural negatiu) ha reduït el dinamisme del municipi, quelcom que ha afectat especialment al comerç.
Des d'aquest nivell, l'atur baixà de forma gradual fins a un mínim del 5,7% al setembre des del 2018. Des de llavors, ha trencat la tendència descendent, i ha pujat lleugerament durant el 2019, de manera que a setembre d'aquest any se situava al 6,99%.
Respecte a la seva evolució al llarg de l'any, l'atur a Artesa, com a [[Catalunya]] i a [[Espanya]], presenta un caràcter cíclic. Així, aproximadament, de setembre a març està per sobre la tendència i de maig a agost, per sota.
Línia 192:
Donat que Artesa ha estat un lloc de pas per molta gent que puja o baixa del [[Pirineus|Pirineu]] cap a les comarques de Lleida o cap a Barcelona, són nombrosos els restaurants que es troben al municipi. A més, la població és força coneguda per les seves pastisseries i forns de pa. La població compta amb 5 forns on s'elabora pa cuit amb llenya. No obstant, a més del pa, Artesa és conegut per l'elaboració de les coques de recapte i de les panades d'espinacs, típiques també d'altres poblacions de [[Ponent (regió)|Ponent]]. Hi ha un establiment que, a més, elabora croissants gegants que també són coneguts.
A banda, en els últims anys han estat bastantes les bodegues que s'han anat obrint al municipi i ja és possible comprar vi de diverses bodegues situades a Artesa. Aquests vins gaudeixen de la denominació [[Costers del Segre]].
Al polígon de la població també hi ha un molí d'oli que elabora oli d'oliva verge extra amb olives de la zona.
Línia 231:
Les dades de naixements i defuncions (disponibles des del 1975),<ref>{{Ref-web|títol=Idescat. Estadística de naixements. Nascuts vius segons sexe. Artesa de Segre|url=https://www.idescat.cat/pub/?id=naix&n=364&geo=mun:250349|consulta=2020-01-16|llengua=ca}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Idescat. Estadística de defuncions. Defuncions segons sexe. Artesa de Segre|url=https://www.idescat.cat/pub/?id=def&n=365&geo=mun:250349|consulta=2020-01-16|llengua=ca}}</ref> indiquen que en aquest període del 1975 al 1996 les morts havien sigut superiors als naixements en 135 persones, de manera que la població, en sí, tendia a la disminució. No tenim dades poblacionals del 1975, però poden ser aproximades linealment a partir de les dades de 1970 i 1981, obtenint un resultat aproximat de 3406,45 habitants. Així, en el mateix període, l'emigració des del municipi va ser de 203 habitants. Les dades de migració interna, disponibles amb alguns talls des del 1988 i continues des del 1997<ref>{{Ref-web|títol=Idescat. Moviments migratoris. Saldos migratoris interns. Municipis.. Artesa de Segre|url=https://www.idescat.cat/pub/?id=mm&n=223&geo=mun:250349|consulta=2020-01-16|llengua=ca}}</ref> mostren que això és factible, car Artesa presenta una alta tendència a l'emigració interna. No tan en els anys en què en tenim dades abans del 1996, així que es ben possible que aquesta emigració comentada es concentrés en els anys previs al 1988.
[[Fitxer:Immigrants_per_origen_geogràfic.jpg|miniatura]]
Però la tendència a la despoblació s'invertí durant un interval d'11 anys (1997-2008) , després dels quals tornàa produir-se.
En aquest període, la població va créixer en 804 habitants, arribant als 3.872 l'any 2008. Aquest creixement es va deure a l'enorme immigració exterior que es produí a Artesa,<ref>{{Ref-web|títol=Idescat. Moviments migratoris. Migracions. Totals. Artesa de Segre|url=https://www.idescat.cat/pub/?id=mm&n=5489&geo=mun:250349|consulta=2020-01-16|llengua=ca}}</ref> molt superior relativament al conjunt de [[Província de Lleida|Lleida]], [[Catalunya]] i [[Espanya]]. Així, en un període en què Artesa va tenir un creixement natural negatiu de 121 persones i el saldo amb la resta de Catalunya fou d'una pèrdua de 254 habitants (per tant, l'emigració interior en aquest període va ser molt superior a la del període anterior), 1118 persones d'altres països vingueren a viure a Artesa (aquest és el saldo migratori, realment en vingueren 1239-1262 i en marxaren 121) . Això va fer que la taxa d'immigració d'Artesa pugés enormement. Des del 3,4% l'any 2000 a 23,27% l'any 2008 i 24,68 l'any 2011, sent aquest últim el màxim històric.
Línia 244:
Així, Artesa ha perdut el dinamisme demogràfic que, aparentment, havia guanyat. El creixement natural torna a presentar nivells sostinguts tan negatius com els dels anys 90, les migracions internes, tot i que menors als màxims dels anys 2004-2006, estant als nivells negatius que sempre ha tingut, i les immigracions externes, malgrat que s'han recuperat lleugerament, són totalment insuficients com per mantenir la població.
Per tant, el model demogràfic artesenc dels últims 100 anys és totalment incapaç de mantenir-ne la seva població, ja què tendeix a la pèrdua de població a causa d'un creixement natural negatiu i una emigració interna consistents. Només una immigració exterior alta pot estabilitzar-ne la població i causar-ne creixement. Un cop aquesta adquireix nivells normals (la immigració dels anys 2000-2008 no ho és) la població torna a la seva dinàmica decreixent.
{{capentcat|right}}
Línia 330:
==== Eleccions municipals 2015<ref>{{Ref-web|títol=Artesa de Segre {{!}} Resultats Eleccions Municipals 2015 {{!}} NacióDigital|url=https://www.naciodigital.cat/municipals2015/municipi/2523034/artesa/segre|consulta=2020-01-16|llengua=ca|cognom=NacióDigital}}</ref>====
En les [[Eleccions municipals espanyoles de 2011|eleccions municipals de 2011]] la participació a Artesa de Segre va ser de 1.567 persones d'entre les 2.391 que tenien dret a vot ('''65,54%'''), 23 de les quals van realitzar vots nuls (1,47%). S'escolliren un total d'11 regidors.
{{cap resultats eleccions|2015}}
Línia 340:
==== Eleccions municipals 2011<ref>{{Ref-web|títol=Artesa de Segre {{!}} Resultats Eleccions Municipals 2011 {{!}} NacióDigital|url=https://www.naciodigital.cat/municipals2011/municipi/23034/artesa/segre|consulta=2020-01-16|llengua=ca|cognom=NacióDigital}}</ref>====
En les [[Eleccions municipals espanyoles de 2011|eleccions municipals de 2011]] la participació a Artesa de Segre va ser de 1.788 persones d'entre les 2.501 que tenien dret a vot ('''71,50%'''), 8 de les quals van realitzar vots nuls (0,45%). S'escolliren un total d'11 regidors.
{{cap resultats eleccions|2011}}
{{partit resultats eleccions|taronja|[[Esquerra Republicana de Catalunya]]|Mingo Sabanés i Porta|898|7|50,4}}
| |||