Banská Bystrica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 3:
'''Banská Bystrica''' és una ciutat del centre d'[[Eslovàquia]] ubicada a les ribes del riu [[Hron]], en una llarga i ampla vall encerclada per les serralades dels baixos [[Tatres]], els Grans Fatra ([[eslovac]]: ''Veľká Fatra'') i les muntanyes Kremnicke ([[eslovac]]: ''Kremnické vrchy'', [[hongarès]]: ''Körmöci-hegység''). Amb una població de 81.281 habitants, Banská Bystrica és actualment la sisena ciutat més gran d'[[Eslovàquia]] i és la capital de la [[Regió de Banská Bystrica]].
Enclavament fundat per pobles eslaus el s. IX, Banská Bystrica va obtenir els privilegis municipals del [[Regne d'Hongria]] el 1255. L'aspecte actual de la ciutat, de tradició minera, té origen a la [[Baixa edat mitjana]], quan la pròspera ciutat va ser dotada d'esglésies, mansions i fortificacions.
Pel seu patrimoni històric i per la seva favorable situació geogràfica amb accés fàcil a les muntanyes que la contornen, Banská Bystrica és un popular destí turístic tant a l'estiu com a l'hivern.
== Història ==
El [[1255]] aconseguí l'estatut ciutat reial minera (extracció de [[plata]]) als segles XIV-XVI, explotació dels jaciments de [[coure]], que era exportat a tot [[Europa]] (voltants de la localitat de Spaniadolina). El [[1525]], gran revolta de miners, que ocuparen la ciutat durant un cert temps. A finals del {{segle|XVIII|s}} i sobre mitjans del XIX, fou el focus del moviment nacionalista eslovac.
El [[1850]], es fundà al Liceu Eslovac. El moviment obrer i els esforços per l'aixecament econòmic, social i cultural d'[[Eslovàquia]] s'incrementaren sobretot després de la [[primera guerra mundial]]. El [[29 d'agost]] de [[1944]], en esclatar [[Alçament Nacional Eslovac]], la ciutat fou per dos mesos la seu del [[Consell Nacional Eslovac]] i del comandament polític-militar de la [[revolució]], així com de les emissions lliures de la [[ràdio]]. La ciutat rebel fou ocupada per les unitats alemanyes el [[27 d'octubre]] de 1944, sent alliberada per l'[[Exèrcit Roig]] el [[26 de març]] de [[1945]].<ref name="Olympia">Marcel Ludvik i Otakar Mohyla,''Guia Olympia Txecoeslovàquia-Praga'' pàgs. 113-114 {{ISBN|80-7033-125-9}}</ref>
| |||