Batalla de Montgisard: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Espais durs |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 33:
El veritable nombre de combatents es fa impossible de calcular, ja que les fonts documentals cristianes només esmenten els cavallers, però no diuen res de la [[infanteria]] ni dels [[turcople]]s que habitualment col·laboraven en aquestes batalles. Tan sols pel nombre de morts i ferits s'estima que hi devien participar més guerrers que els 375 cavallers. Tampoc està clar si fent servir la paraula ''cavallers'' es referien a sergents i escuders a cavall o si tots eren autèntics [[cavaller]]s . Un cronista escriví que en el bàndol cristià eren 7.000, mentre que un altre contemporani dóna la xifra de 20.000, que actualment es considera una errada tipogràfica i en realitat voldria dir 10.000.{{sfn|Stevenson|1907|p=218}}
La mateixa incertesa passa pel que fa als adversaris. Segons un estudi publicat el 1181, les forces de Saladí estarien compostes per 6.976 joves (''ghulams'') i 1.553 arquers a cavall (''qaraghulams''), tots ells mamelucs egipcis. Tanmateix, podrien haver participat soldats procedents de Síria o d'altres regions com a auxiliars, cosa que no consta en aquest estudi. Segons Gillem de Tir, la força combatent del bàndol musulmà era de 26.000 homes, però segons un cronista anònim hi van participar 12.000 turcs i 9.000 àrabs.{{sfn|Stevenson|1907|p=218}}
Acompanyant al rei Balduí estava [[Reinald de Châtillon]], senyor de Transjordània, que acabava de sortir de captivitat a [[Alep]]. Reinald era enemic aferrissat de Saladí i era el braç dret de Balduí. Entre els coneguts també estaven: [[Balduí d'Ibelin]], el seu germà [[Balian d'Ibelin|Balian]], Reginald de Sidó, i Joscelí III d'Edessa. [[Eudes de Saint-Amand]], mestre templer, que anava amb 84 cavallers del Temple. Un altre grup de templers anava a reunir-se amb el rei a Ascaló, però es quedà defensant el setge de Gaza.
== La batalla ==
Saladí continuava la marxa cap a Jerusalem, pensant que Balduí no gosaria seguir-lo amb tant pocs homes. Atacà [[Ramla]], [[Lod|Lydda]] i [[Arsuf]], després, considerant que l'exèrcit de Balduí no suposava cap perill, permeté que les seves tropes s'escampessin per fer pillatge i portar els cavalls a les pastures. Però en contra del que pensava, el contingent que l'acompanyava era insuficient per aturar el rei i els templers que l'acompanyaven, els quals anaven al seu encontre amb intenció d'interceptar-lo abans que arribés a Jerusalem.{{sfn|Stevenson|1907|p=217}}
Els cristians, comandats pel rei, empaitaren els musulmans al llarg de la costa i finalment els encalçaren a ''Mons Gisardi'', a prop de [[Ramla]]. La localització d'aquest indret es fa difícil, ja que Ramla era una àmplia regió que incloïa la ciutat homònima. L'historiador Malcolm Barber creu que ''Mons Gisardi'' es refereix al que els arqueòlegs anomenen el [[tell (arqueologia)|tell]] d'[[al-Safiriyya]].{{sfn|Lane-Poole|1906|p=154–155}} Segons el cronista de Saladí, [[Imad-ad-Din al-Isfahaní]], aquesta batalla es produí al turó d'Al-Safiriyya, que podria ser l'actual [[Tell es-Safi]], situat a prop de la vila de Menehem, no gaire lluny d'[[Ascaló]].{{sfn|Lyons|Jackson|1982|p=123}} La paraula ''Al-Safiriyya'' vol dir «la blanca» i, de fet, el turó Es-Safi és blanc i conté els fonaments d'un antic castell croat anomenat ''Blanchegarde''. Un altre dels cronistes en llengua àrab, Ibn Al-Athīr, esmenta que Saladí tenia intenció d'atacar un castell d'aquesta zona.
Però la intenció d'atac de Saladí quedà interrompuda. Hi ha un rierol, al nord de Tell es-Safi, el qual voreja els camps de conreu, que aquell mes de novembre devia anar crescut i amb prou llims com per barrar el pas a la comitiva militar. Els cronistes egipcis diuen que l'exèrcit es demorà fent el creuament d'un riu. Això feu que Saladí fos pres per sorpresa. El seu exèrcit estava desorganitzat: una part estava retinguda per la lenta travessera del curs d'aigua, mentre que la resta estaven escampats pels camps del voltant. Els cavalls estaven cansats, els homes anaven desarmats i s'afanyaren a buscar les armes en els seus equipatges. La tropa de Saladí, en estat de pànic, s'escarrassà en muntar una línia d'atac contra els assaltants. El rei Balduí manà que alcessin la [[Vera Creu]] davant les tropes.{{sfn|Lane-Poole|1906|p=154–155}} El rei que, a la seva jove edat, patia lepra, demanà ajut per descavalcar i s'agenollà davant la relíquia. D'aquesta manera pregà a Déu per la victòria i després es posà dret per arengar el seu exèrcit.
| |||