João Bernardo Vieira: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Bot elimina espais sobrants
Línia 2:
| partit_politic = [[Partit Africà per la Independència de Guinea i Cap Verd|PAIGC]]
}}
'''João Bernardo «Nino» Vieira''' ([[Bissau]], 27 d'abril de 1939 - [[Bissau]], 2 de març de 2009) va ser un polític de [[Guinea Bissau]], que va ocupar tres vegades la presidència del seu país (la primera vegada entre [[1973]] i [[1984]], la segona vegada entre [[1984]] i [[1999]] i la tercera vegada des de l'[[1 d'octubre]] de [[2005]] fins a la seva mort en [[2009]]). També va ser [[primer ministre]] del seu país entre [[1978]] i [[1980]]. Nino Vieira va dir d'ell mateix que era un «regal de Déu» per a Guinea-Bissau, mentre es trobava ocupant el càrrec.<ref name=independent>{{ref-notícia|nom=Daniel|cognom=Howden|títol= President shot dead in palace as rebel troops take revenge|url=http://www.independent.co.uk/news/world/africa/president-shot-dead-in-palace-as-rebel-troops-take-revenge-1635904.html |obra=[[The Independent]]|editorial=|data=2009-03-03 |consulta=2009-03-03}}</ref>
 
== Biografia ==
Línia 10:
Després de les eleccions de consells regionals celebrades a la fi de 1972 a les zones sota control del PAIGC va ser nomenat president de l'Assemblea Nacional Popular. El 28 de setembre de 1978 va ser designat [[primer ministre de Guinea Bissau]].
 
El [[14 de novembre]] de [[1980]], aprofitant el descontentament contra el govern a causa de la crisi econòmica, Vieira va enderrocar al govern de [[Luís Cabral]] a [[Cap Verd]] en un cop d'estat incruent, provocat pel conflicte entre els mulats [[capverdians]] (el mateix president Cabral) i els negres de Guinea Bissau. Com a conseqüència del cop, la República limítrofa de [[Guinea]] va reconèixer ràpidament el nou govern i va tractar de posar fi a una disputa fronterera sobre una regió rica en petroli,<ref>"Bloodless Coup in Guinea-Bissau". ''The Sunday People'' <nowiki>[</nowiki>[[Monrovia]]<nowiki>]</nowiki> 1980-11-16: 1/8.</ref> mentre que el PAIGC de [[Cap Verd]] s'escindia i formava un nou partit. La [[constitució]] va ser suspesa i va ser instal·lat un consell militar de nou membres (presidit pel mateix Vieira). En 1984 es va aprovar una nova constitució que va retornar el país a un govern civil.
 
A principis de la dècada de 1990, igual que la resta de l'[[Àfrica subsahariana]], [[Guinea Bissau]] es va convertir en una democràcia multipartidista. A través de la pressió de grups com el [[Front Democràtic]] (FD), dirigit per [[Aristide Menezes]], el 1991 es va aixecar la prohibició dels partits polítics i es van dur a terme [[eleccions generals de Guinea Bissau de 1994|eleccions el 1994]]. A la primera ronda de les eleccions presidencials, celebrada el 3 juliol 1994, Vieira va rebre 46.20% dels vots contra altres set candidats. Va acabar en primer lloc, però no va obtenir la majoria requerida, el que va portar a una segona ronda de votació el 7 d'agost. Va rebre el 52,02% dels vots contra el 47,98% de [[Kumba Ialá]],<ref name="Elections">[http://africanelections.tripod.com/gw.html Elections in Guinea-Bissau], African Elections Database.</ref> exprofessor de filosofia i candidat del [[Partit de Renovació Social]]. (PRS). Els observadors internacionals de les eleccions considerades les dues rondes generalment lliures i justes. Vieira va jurar com a primer president elegit democràticament de Guinea Bissau el 29 de setembre de 1994.
Línia 22:
 
===Retorn===
Després que el president Kumba Ialá va ser enderrocat al setembre del 2003 per un [[cop militar]], Vieira va tornar a Bissau des de Portugal el 7 d'abril de 2005. En arribar a l'estadi de futbol de la ciutat principal en helicòpter, es va trobar amb més de 5.000 simpatitzants. Tot i que els seguidors de Vieira havien recollit 30.000 signatures per una petició instant-lo a president, no va confirmar immediatament la seva intenció de fer-ho, dient que tornava "per restablir [els seus] drets cívics i per registrar-se per votar a les pròximes eleccions" i que volia contribuir a la pau i l'estabilitat. També va dir que havia perdonat als seus enemics i que esperava que els altres el perdonarien per qualsevol dany que hagués causat.<ref>[http://www.irinnews.org/report.aspx?reportid=53798 "Nino Vieira returns from exile to a hero's welcome"], IRIN, 7 April 2005.</ref> El 16 d'abril va anunciar que tenia la intenció de presentar-se com a candidat a les [[eleccions presidencials de Guinea Bissau de 2005|eleccions presidencials de juny del 2005]].<ref name="Candidate">[http://www.irinnews.org/report.aspx?reportid=53950 "Nino Vieira says he will contest presidential election"], IRIN, 18 April 2005.</ref> Encara que molts consideraven Vieira no elegible perquè havia estat vivint a l'exili a causa dels càrrecs legals en contra relacionats amb els homicidis de presumptes colpistes en 1985, va ser autoritzat a presentar-se a les eleccions pel Tribunal Suprem al maig del 2005, juntament amb Ialá. La Cort va resoldre per unanimitat a favor de la seva candidatura amb l'argument que ja havia acabat el seu exili retornant a l'abril i que no hi havia trobat a la Cort registres de càrrecs per assassinat.<ref>[http://www.irinnews.org/report.aspx?reportid=54350 "Vieira and Yala cleared to contest June presidential election"], IRIN, 11 May 2005.</ref> El seu antic partit, el PAIGC, va donar suport com a candidat l'antic president interí [[Malam Bacai Sanhá]].<ref name="Candidate"/>
 
Segons els resultats oficials, Vieira va quedar en segon lloc a les eleccions del 19 de juny amb el 28,87% dels vots, darrere de Malam Bacai Sanhá, i per tant va participar en la segona volta. Va derrotar oficialment Sanhá en la segona volta el 24 de juliol amb el 52,45% dels vots<ref name="Elections"/> i va jurar com a president l'1 d'octubre.<ref>[http://www.reliefweb.int/rw/RWB.NSF/db900SID/HMYT-6JULXK?OpenDocument Report of the Secretary-General on developments in Guinea-Bissau and on the activities of the United Nations Peacebuilding Support Office in Guinea-Bissau], United Nations Security Council, 2 de desembre 2005.</ref>
Línia 32:
==Atacs i mort==
===Atac de novembre de 2008===
Soldats rebels van atacar la casa de Vieira en les primeres hores del 23 de novembre de 2008, poc després de les [[eleccions legislatives de Guinea Bissau de 2008|eleccions parlamentàries de novembre de 2008]], en les quals el [[Partit Africà per la Independència de Guinea i Cap Verd|PAIGC]] va guanyar la majoria d'escons. Els soldats van disparar artilleria a la casa i van poder entrar-hi després d'una batalla de tres hores amb guàrdies de Vieira, però van ser repel·lits abans que poguessin arribar a Vieira, que va resultar il·lès. Com a mínim un dels guàrdies de Vieira va ser mort, i altres van resultar ferits. Vieira va fer una conferència de premsa el mateix dia, en què va dir que l'atac tenia "un sol objectiu: liquidar-me físicament", alhora que afirma que "la situació està sota control".<ref>[http://www.iht.com/articles/ap/2008/11/24/africa/AF-Guinea-Bissau-Attack.php "Guinea-Bissau president escapes coup attempt"], Associated Press (''International Herald Tribune''), November 24, 2008.</ref>
===Atac de març de 2009===
{{Wikinews|en:President of Guinea-Bissau assassinated}}