Diferència entre revisions de la pàgina «La recerca del foc»

m
Bot elimina espais sobrants
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
m (Bot elimina espais sobrants)
 
== Argument ==
Al [[Paleolític]], la tribu dels Ulam coneix l'ús del foc i sap conservar-ho però no sap produir-lo. Els membres de la tribu de les Wagabou envaeixen el territori dels Ulam i esclata una batalla. Els Wagabou són representats com salvatges pròxims als animals, coberts de pèls, i res no indica que sàpiguen fer servir estris avançats o el foc, i la llengua que fan servir és molt rudimentària. Malgrat tot, són els que guanyen gràcies a l'avantatge del nombre, la seva força brutal i les seves astúcies estratègiques. Un grupet dels Ulam aconsegueix fugir, deixant pel camí els ferits. El guardià del foc fuig també amb una mica del foc (la resta ha estat robat pels Wagabou), però al final l'apaga per casualitat, en el mateix moment mateix on un membre troba els supervivents de la tribu. Sense foc, vet-los aquí condemnats a morir de fred i de gana. Els Ulam no volen pas tornar al canibalisme i decideixen d'enviar tres d'ells, Naoh (Everett McGill), Amoukar ([[Ron Perlman]]) i Gaw (Nameer El-Kadi), a la recerca del foc, recerca plena de perills. En el seu viatge, trobaran diverses espècies de bèsties salvatges, entre els quals [[dents de sabre]], així com d'unes altres espècies primitives d'éssers humans.<ref>{{ref-web|cognom=|nom=|títol= La Guerre du feu|url= http://www.nytimes.com/1982/02/07/movies/primitive-man-is-the-star.html?pagewanted=all|editor=''The New York Times'' }}</ref>
 
== La qüestió del realisme ==
* Alguns pretenen que la noció mateixa de guerra és un anacronisme pel [[Paleolític]].<ref>Laurence Keeley dans ''Les guerres préhistoriques'' (Éditions du Rocher) estime au contraire que les conflits de chasseurs cueilleurs étaient plus meurtriers que nos guerres modernes.</ref>
* La imatge associada als humans en la pel·lícula és la d'una animalitat grollera, sense mesura amb la imatge de les produccions materials i les realitzacions testificades dels grups humans de fa 80.000 anys: marxa i gestualització simiesca (la [[Bipedisme|bipedia]] té més de 3 milions d'anys !), absència d'atenció pels morts (els primeres sepultures tenen 100.000 anys), útils lítics pràcticament inexistents, reflexes animals.
* Paradoxalment, una de les escasses temptatives de humanització dels Ulam, el fàstic de l'[[Canibalisme|antropofagia]], no és adquirida, ja que aquesta ha testificat tot al llarg del Paleolític i més enllà, tot i que la seva pràctica no era generalitzada.
* Els Ivaka utilitzen el propulsor, que no ha testificat que des del [[Solutrià]] (-22.000/-17.000 anys).
* Finalment, els elements en relació amb les relacions socials i el domini masculí brutal no són evidentment suportades per cap argument científic.
Si ''la Guerra del foc'' ha portat el gran públic a interessar-se en la Prehistòria, ha contribuït igualment a perpetuar nombrosos clixés infundats així com una imatge poc positiva dels grups humans prehistòrics, encara ancorats en una forma de pre-humanitat bestial. Algunes de les grans etapes de l'evolució humana han portat a l'escala cronològica d'un grup d'individus : descoberta de com coure la carn per un tros de carn oblidat en les cendres tota una nit; descoberta de l'[[exogàmia]] quan un protagonista és fet presoner per fecundar les dones d'un clan; « descoberta » de la posició cara a cara durant l'acte sexual; desenvolupament de l'humor (els dos episodis de la pedra rebuda sobre el cap); rebuig del canibalisme; descoberta de la medicina (amb una mixtura d'herbes); problemàtica de la transmissió o de la producció del foc, etc. Si aquesta llista de fets que han desembocat a descobriments més grans per l'evolució de l'home és un clàssic de la ficció prehistòrica,<ref>veg per exemple ''Pourquoi j'ai mangé mon père'' de Roy Lewis, Actes Sud, 1990.</ref> queda molt allunyat de la realitat percebuda a través dels coneixements científics actuals. La majoria dels processos en qüestió són graduals i molt més complexes.
 
== Repartiment ==
* Everett McGill : Naoh
* [[Ron Perlman]] : Amoukar
* Nicholas Kadi : Gaw
* Rae Dawn Chong : Ika
* Gary Schwartz : Rouka
 
== Al voltant de la pel·lícula ==
Una primera adaptació cinematogràfica de la novel·la de J.-H. Rosny va ser dirigida l'any 1914, per l'actor i director Georges Denola.<ref>{{ref-web|llengua=|títol="La Guerre du Feu" (1914), film de Georges Denola, d'après le roman de J.-H. Rosny aîné|url=http://jhrosny.overblog.com/2014/10/la-guerre-du-feu-1914-film-de-georges-denola-d-apres-le-roman-de-j-h-rosny-aine.html|editor=|data=|consulta=20 de març de 2015}}</ref>
 
La pel·lícula és en principi una coproducció franco-canadenca, aprofitant noves disposicions fiscals federals canadenques d'aleshores. S'hi uniran altres productores americanes i diverses europees.
 
El llenguatge ''Ulam'' parlat pels membres de les tres tribus de ''Homo sapiens'' ha estat inventat pel lingüista [[Anthony Burgess]] (La Taronja mecànica). Tot i que els diàlegs no són pas intel·ligibles, tanmateix han estar concebuts de manera reflexionada. [[Anthony Burgess]] ha partit de la idea que la multitud de llengües actuals provindria de molt poques llengües que en serien una fusió. Els diàlegs de la pel·lícula són llavors concebuts a partir d'una llengua inventada per Burgess que reunia l'anglès, el francès, l'italià, el portuguès...
 
La música de Philippe Sarde té una gran importància en la dramatúrgia de la pel·lícula, hi aporta el costat épic i aventura i cobreix la pel·lícula gairebé integralment. Gravada a Londres a l'estudi Abbey Road per la London Symphonic Orchestra (LSO) al complet, a la qual s'han afegit les Percussions d'Estrasburg (6 + 3 percussionistes, una coral de 35 cantors, Michel Sanvoisin a la flauta de bec i Syrinx a la flauta de Pa.<ref>[http://www.syrinx.ch/ Syrinx] site officiel.</ref>
 
La guerra del foc va ser un gran èxit mundial. Èxit als Estats Units : 7,13 milions d'entrades (20.959.585 de dòlars EUA, de 1982 a 2,94 $ el ticket) o segons el lloc IMDB, amb 67,4 milions de USD, entre 8,61 milions d'entrades si la xifra corregeix la inflació i 22,93 milions d'entrades si no la corregeix.<ref>http://www.boxofficemojo.com/movies/?id=questforfire.htm</ref><ref>http://www.the-numbers.com/movies/1982/0QUFI.php</ref><ref>http://www.cine-directors.net/FrenchInUs.htm</ref><ref>http://www.boxofficemojo.com/genres/chart/?id=foreign.htm&adjust_yr=1982&p=.htm</ref><ref>http://www.imdb.com/title/tt0082484/business</ref>
 
== Referències ==
803.668

modificacions