Alguerès: diferència entre les revisions

 

== Lèxic ==

 

L'alguerès té un bon nombre de mots que, absents del català central, apareixen tant en els dialectes del [[català occidental]] ([[valencià]], [[català nord-occidental]]...) com [[dialecte balear|balear]]s o [[rossellonès]]. Molts d'aquests termes corresponen però també amb el [[sard|sard logudorès]], el [[sasserès]] o l'[[italià]]:

 

Escrivim amb DD els mots d'origen sard que en aquesta llengua tenen una doble D, perquè una sola D intervocàlica es pronuncia [r] en alguerès: ''boddinar'' ([budi'na], “ploviscar?”), ''porqueddu'' ([pul'kedu], “porquet”).

'''''afores''''' o '''''a fores''''' (fora, al camp; de ''a foras''), '''''agelto''''' (verat o la cavalla [genovés lagerto]), '''''alboni''''' (camp), '''''àndel''''' (aglà), '''''anjoni''''' (anyell/xai; de ''anzone/angioni''), '''''arbre/planta de''''' (com en '''''arbre de pera''''', perera, o '''''planta de pomata''''', tomatera; calc del sard ''àrvure/mata de''...), '''''assuconar''' (espantar), '''''atatar''''' (atipar, assaciar; de ''athathare/asatzare''), '''''atunju''''' (tardor; de ''atonzu/atongiu''), '''''babai''''' i '''''mamai''''' (fam., oncle i tia), '''''babarrotu''''' (papu), '''barracoc''' (albercoc, alguerès antic ''bercoc''; de ''barracocu''), '''''bas/basar''''' (bes/besar; de ''basu''/''basare''), '''''becu''''' (mascle de les ovelles), '''''boddina''''' (plugim), '''''boinarju''''' (bover), '''''brujar''''' (cremar, abrusar; de ''abrujare''), '''''bucó de farranca''''' (bernat ermità), ''bulxu'' (“canell”, < logoudorien bulzu), '''''caminera''''' (camí ramader), '''''canistret''''' (cofa), ''canterju'' (“pòmul”, < log. canterzu), '''''càriga''''' (figa seca), ''cascu'' (“badall”, < log. cascu), '''''cavidani''''' (setembre, que també s'hi diu; de ''cabudanni/cabidanne''), '''''coddu''''' (espatlla), '''''corru''''' (banya, corn), '''''crabu (de coll verd)''''' (ànec de coll verd), '''''eba''''' (egua; de ebba), '''''entitirigar (s')''''' (glaçar-se de fred), '''''encapitar''''' (escaure, succeir, trobar; del sard o de l'italià ''capitare''), '''''enguiriar''''' (circumdar, envoltar, voltar; enganyar, dir coses falses), '''''escurigar''''' (enfosquir; de ''iscurigare''), '''''escutinar''''' (sacsejar), '''''esquirriar''''' (relliscar), ''esterju'' (“recipient de cuina, pot”, < log. isterzu), '''''estrac''''' (cansat; de ''istracu''), '''''farranca''''' (arpa), '''''fedal''''' (de la mateixa edat, coetani; de ''fedale''), '''''filferro''' (mena d'aiguardent, del sard ''filuferru'')'', '''''fioto''''' (ramat), '''''forment d'Índia''''' (blat de moro; calc del sard ''trigu Índia''), '''''fufuruges''''' (engrunes), '''''i ello''''' (i doncs), '''''ih!''''' (interjecció que denota manca de sorpresa; assentiment; penediment; el mateix en sard), '''''ísula''''' (illa), '''''ju''''' (jou, parell de bous; de ''juo''), '''''lèpa''''' (ganivet, que se usava fins als primers del 1900), '''''linguir''''' (llepar; de ''lìnghere''), '''''llestr''''' (llest, ràpid; de ''lestru''), '''''llumí''''' (misto; llumì ara es diu també a tota Catalunya; de ''alluminu''), '''''madrigadu''''' [madrigaru] (bestiam que ha parit), '''''marró''''' (aixada de fulla ampla i curta; de ''marrone''), '''''masoni''''' (ramat), '''''mataresu''''' (“entremaliat”, < log. mattaresu), '''''mentovar''''' (esmentar, mencionar), '''''mesa''''' (taula, que també s'hi empra com ''tabla'', com en sard), '''''mestre de'''''... (com en '''''mestre de llenya''''' per fuster; calc del sard ''maistu de''...), ''''''metanju''''' (dolent), '''''molendo/murendu''''' i també '''''burricu''''' (ase; de ''molente'' i ''burricu''), '''''nadal''''' (desembre), '''''ninar''''' (bressar; de ''ninnare''), '''''nuedu''''' (brau, bou jove), '''''paló''''' (aspre), ''pebre moriscu'' (“pebre coent”, < log. pipere moriscu), '''''per cosa/percò''''' ([pekoza], [perkò], [pekò]. Per què), '''''pessic''''' (d'estendre) (agulla d’estendre; de ''pìtzighe''), '''''piada''''' (cop de peu, guitza), '''''pipiolo''''' (flabiol), '''''prunitxa''''' (aranyó), '''''qualsessia''''' (qualsevol/qualsevulga/qualsevulla, també emprat a l'Alguer; de ''calesisiat''), '''''raguina''''' (rel; de raighina), '''''rampó''''' (carràs o penjoll de fruita), '''''rasor''''' (ganivet, cat. antic i dial. ''rasor''; de ''resorja''), '''''santandria''''' (novembre), '''''santuaïni''''' (octubre), '''''siddadu''''' [sidáru] (tresor, que és també emprat), '''''síndic''''' (alcalde; de ''síndigu''), '''''sogronju / sogronja''''' (“consogre”, < log. sogronzu), '''''sua''''' (truja; de ''sue''), '''''suerar''''' (suar; de ''suerare''), '''''tanca''''' (o '''''tanqueta''''') ‘(erreny clos, de conreu o de pastura, de propietat privada), '''''tenir a ment''''' (parar ment, prestar atenció; de ''tènnere a mente'' o del ita. ''tenere a mente''), '''ten-te a compte!''' '''/ teniu-vos a compte!''' (porteu-vos-hi bé, passin/passen-ho bé!; de ''tenedi contu'' / ''tenide-bos contu''), '''''tiligugu''''' (bívia (Chalcides ocellatus)), '''''tita''''' (mamella), ''topu'' (''ranc, rancallós'', < log. toppu), '''''torna''''' (novament, de bell nou), '''''Tots los Sants''''' (Tots Sants; de ''Totu sos Santos''), '''''trau''''' (brau), '''''triular''''' (batre), '''''xicolate''''' (xocolate o xocolata; de ''tziculate''), etc.