Revisió del 08:00, 4 abr 2020 modifica ArnauBot (discussió \| contribucions) Bots 660.208 edits Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors ← Edició anterior		Revisió del 12:13, 26 maig 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.419.040 edits m Bot elimina espais sobrants Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Petter Dass signatur.jpg\|miniatura\|Lacre.]] [[Fitxer:Jean-Baptiste_Siméon_Chardin_013.jpg\|miniatura\|Quadre de [[Jean Siméon Chardin]] amb una dona lacrant una carta (1732)]] El '''lacre''' és una pasta de composició variable, tradicionalment fins al segle XX sovint es feia partir de [[colofònia]], [[goma laca]] i [[trementina]], a més de [[vermelló]] o un altre colorant mineral, es fon fàcilment, ja que té una baixa temperatura de fusió i es fa servir en cartes paquets i en la presa d'algunes mostres per garantir el seu tancament. Els lacres més moderns es fan amb [[polímer]]s [[termoplàstic]]s. Després de fondre's s'endureix ràpidament sobre el paper, els llaços, filferro o altres materials formant una unió que és difícil de separar sense fer un trencament evident. El lacre es fa servir per exemple, verificar que un document no ha estat obert, per mostrar la identitat del remitent (per exemple mitjançant un segell) i amb caràcter decoratiu. Al principi es va fer servir per tancar la mateixa carta i des del segle XVI per tancar els sobres. Abans de l'aparició del lacre els Romans utilitzaven [[asfalt\|betum]] amb la mateixa intenció El lacre es va fer servir per segellar cartes entre els segles XVI i XVII. També es va fer servir per aconseguir la impressió de segells sobre els documents importants, o per a crear un segell hermètic dels contenidors. Actualment es fa servir principalment amb finalitats decoratives. [[Fitxer:SMXJP7.jpg\|miniatura\|esquerra\|Manuscrit en pergamí, segellat amb el símbol dels Cavallers Templaris que porta el lema: "Sigillum Militum Xpisti" que significa Segell de la Milícia de Crist.]] ==Composició== La formulació varia però el principal canvi va ser amb el descobriment europeu d'Amèrica. A l’Edat Mitjana el lacre es feia típicament a base de cera d'abelles i “trementina de Venècia” que era una resina de color groc verdós extreta de l'arbre [[làrix]] europeu. Els primers lacres eren incolors i després es van acolorir de vermell usant el vermelló o el [[cinabri]]. A partir del segle XVI la composició no incloïa necessàriament la cera d'abelles. De vegades el lacre estava perfumat.<ref name="Tomlinson, C., ed. 1866">{{ref-llibre\|autor=Tomlinson, C., ed.\|títol=[[Tomlinson's Cyclopaedia of Useful Arts]]\|any=1866\|editorial=Virtue & Co\|lloc=Londres}} Vol II, page 495.</ref> Al segle XVII es va inventar a [[Perpinyà]] un lacre conegut a França com «cire d'Espagne», ja que aleshores el Rosselló formava part de la corona espanyola, el qual estava basat en substàncies portades d'Amèrica. Cap a 1866 estava disponible en molts colors fent servir diversos additius: daurat (usant la [[mica]]), blau (usant [[esmalt]]), negre, blanc (usant blanc de plom), groc (usant el mineral de mercuri conegut com a Schuetteita<ref>{{ref-web\|url=http://webmineral.com/data/Schuetteite.shtml \|títol=Schuetteite Mineral Data \|editor=Webmineral.com \|data= \|consulta=2011-07-23}}</ref>), verd (usant [[verdigris]]) i altres. La Corona Britànica feia servir lacres de diferents colors segons els tipus de documents que emetia. Actualment es fan servir colorants sintètics. ==Utilització==

Lacre: diferència entre les revisions