Revisió del 15:50, 18 maig 2020 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.784.120 edits m neteja i estandardització de codi ← Edició anterior		Revisió del 17:10, 27 maig 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.419.040 edits m Bot elimina espais sobrants Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 16: Al començament la lingüística diacrònica era lingüística comparativa, i aquells que estudiaven la matèria es preocupaven bàsicament d’establir les famílies de llengües i de la reconstrucció de les protollengües prehistòriques, ho feien amb un mètode comparatiu i de reconstrucció interna. En aquests anys se centraven en les llengües conegudes de famílies indoeuropees, després s’expandeix la lingüística comparada fora dels idiomes de l’àmbit europeu com per exemple en les famílies de llengües natives americanes. La lingüística comparada ara és una part més de la lingüística diacrònica, i per a les llengües indoeuropees és un camp especialitzat de l’estudi comparatiu. Hi ha investigadors que han fet estudis intentant crear una gran família de llengües que uneixi per exemple l’indoeuropeu, l’uràlic i altres famílies nostràtiques que inclourien una gran porció de famílies lingüístiques d'Europa, Àsia, Àfrica i el nord d'Amèrica. Això no ha generat consens entre els lingüistes, ja que la informació necessària per satisfer-ne la relació és cada cop menor a mesura que es va enrere en el temps. Els mètodes lingüístics es limiten a les semblances de les paraules i les variacions entre grups lingüístics i el límit de 10.000 anys és gairebé sempre assumit.<ref>{{ref-publicació\|cognom=Baldi\|nom=P.\|títol=Historical Linguistics and Cognitive Science\|publicació=Rheis, International Journal of Linguistics, Philology and Literature\|data=maig 2017\|volum=3\|exemplar=1\|url=http://www.personal.psu.edu/ped10/Giuli_Dussias/Publications/External/Baldi_Dussias_Rhesis_2012_GD_09_13_2012.pdf}}</ref> La datació de les protollengües és sovint difícil, hi ha diferents mètodes però només se n’obtenen datacions aproximades. === La metodologia comparativa === L’obra de Franz Bopp Sistema de conjugació de la llengua sànscrita, comparada amb el de les llengües grega, llatina, persa i germànica es considera el naixement de la lingüística diacrònica. La metodologia que utilitza és comparativa, una tècnica utilitzada a l’època per diversos lingüistes com J.L.C. Grimm, A. Scheleicher, von Schlegel o R. Rask. Les característiques de la lingüística comparativa són: - Dedicació a l’estudi de les llengües indoeuropees pel descobriment en aquella època de l’analogia entre el sànscrit i la majoria de llengües europees. Línia 62: === Morfologia === La morfologia és l’estudi de l’estructura interna dels mots. En el context de la lingüística diacrònica estudia com canvia en el temps l’estructura interna dels mots, per exemple, en les llengües que tenen sistemes flexionals complexos demostra com tendeixen a la simplificació. Aquest camp estudia l’estructura interna de les paraules com un mitjà formal d’expressió. Les paraules com a unitats lèxiques són la matèria d’estudi de la lexicografia. Mentre les paraules són normalment acceptades com són, amb clítics, les unitats més petites de sintaxi en la majoria d’idiomes estan relacionades amb altres paraules per les regles. Les normes per reflectir les regularitats en la forma en què es formen les paraules a partir d’unitats més petites i com aquestes unitats més petites interactuen en la parla. Així, la morfologia és la branca de la lingüística que estudia els patrons de formació de paraules en el marc de totes les llengües; i intenta formular regles per modelar el coneixement dels parlants d’aquestes llengües. En el context de la lingüística històrica estudia com el significat d’una expressió varia amb el pas del temps.

Lingüística diacrònica: diferència entre les revisions