Lingüística diacrònica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Bot elimina espais sobrants |
||
Línia 16:
Al començament la lingüística diacrònica era lingüística comparativa, i aquells que estudiaven la matèria es preocupaven bàsicament d’establir les famílies de llengües i de la reconstrucció de les protollengües prehistòriques, ho feien amb un mètode comparatiu i de reconstrucció interna. En aquests anys se centraven en les llengües conegudes de famílies indoeuropees, després s’expandeix la lingüística comparada fora dels idiomes de l’àmbit europeu com per exemple en les famílies de llengües natives americanes. La lingüística comparada ara és una part més de la lingüística diacrònica, i per a les llengües indoeuropees és un camp especialitzat de l’estudi comparatiu.
Hi ha investigadors que han fet estudis intentant crear una gran família de llengües que uneixi per exemple l’indoeuropeu, l’uràlic i altres famílies nostràtiques que
=== La metodologia comparativa ===
L’obra de Franz Bopp Sistema de conjugació de la llengua sànscrita, comparada amb el de les llengües grega, llatina, persa i germànica es considera el naixement de la lingüística diacrònica. La metodologia que utilitza és comparativa, una tècnica
- Dedicació a l’estudi de les llengües indoeuropees pel descobriment en aquella època de l’analogia entre el sànscrit i la majoria de llengües europees.
Línia 62:
=== Morfologia ===
La morfologia és l’estudi de l’estructura interna dels mots. En el context de la lingüística diacrònica
Les paraules com a unitats lèxiques són la matèria d’estudi de la lexicografia. Mentre les paraules són normalment acceptades com són, amb clítics, les unitats més petites de sintaxi en la majoria d’idiomes estan relacionades amb altres paraules per les regles. Les normes per reflectir les regularitats en la forma en què es formen les paraules a partir d’unitats més petites i com aquestes unitats més petites interactuen en la parla. Així, la morfologia és la branca de la lingüística que estudia els patrons de formació de paraules en el marc de totes les llengües; i intenta formular regles per modelar el coneixement dels parlants d’aquestes llengües. En el context de la lingüística històrica estudia com el significat d’una expressió varia amb el pas del temps.
|