Compost químic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 24:
La majoria dels [[element químic|elements químics]] existeixen en combinació amb altres elements formant els composts químics. De fet, només una petita quantitat d'elements es troben lliures a la natura: els [[gas noble|gasos nobles]] en forma d'àtoms solitaris, l'[[oxigen]] i el [[nitrogen]] en forma de molècules diatòmiques, O<sub>2</sub> i N<sub>2</sub>, el sofre en forma de molècules de vuit àtoms, S<sub>8</sub>, el [[carboni]] en forma de [[Grafit (mineral)|grafit]] o [[diamant]] i els metalls nobles [[coure]], [[Plata|argent]], [[or]] i [[platí]].
La raó per la qual els àtoms es combinen per donar composts químics resideix en el fet que, en aproximar-se fins a distàncies molt petites, els seus [[nigul electrònic|niguls electrònics]] interaccionen de forma que l'[[energia]] del sistema disminueix. Podem dir, també, que com a conseqüència d'aquesta interacció es generen forces d'atracció.<ref name=Cotton> {{ref-llibre |cognom=Cotton |nom=A. |coautors=Wilkinson,G |títol=Química inorgánica avanzada |editorial=McGrLimusa |lloc=México |data=1978 |edició=2a ed.|isbn=
Per tant els [[electrons]] externs dels àtoms són els responsables de la formació de composts. Hi ha dues formes generals:
Línia 30:
# Per compartició d'electrons entre àtoms diferents per a formar [[compost covalent|composts covalents]], que queden enllaçats degut a un efecte quàntic, la major deslocalització dels electrons.
Aquests processos generen els [[enllaç químic|enllaços químics]], les forces que mantenen units els àtoms dels elements en un compost.<ref name=Silberberg> {{ref-llibre |cognom=Silberberg |nom=M.S |títol=Química general |editorial=McGraw-Hill |lloc=México |data=2002 |isbn=970-10-3528-3
== Classificacions ==
Línia 138:
Les propietats físiques dels alcohols depenen del grup R. Quan R és petit, són líquids miscibles amb l'aigua o molt solubles, d'olor característica i de sabor ardent i fortament associats (per formació d'[[enllaç d'hidrogen|enllaços hidrogen]]), cosa que fa que llurs [[punt d'ebullició|punts d'ebullició]] siguin elevats ([[metanol]] 65º, [[etanol]] 78º, [[1-propanol]] 97º, 1-hexanol 156º). La solubilitat en aigua disminueix ràpidament quan la massa molecular augmenta. Quan existeixen diversos isòmers de posició, el punt d'ebullició acostuma a ésser tant més baix (i el [[punt de fusió]] tant més alt) com més gran és la substitució al veïnatge del grup -OH.<ref name=GEC />
Per la seva inestabilitat i reactivitat, els alcohols no poden trobar-se en el regne mineral, però sí que es troben en la matèria viva.<ref name=Klages>{{ref-llibre |cognom=Klages |nom=F. |títol=Tratado de Química Orgánica. Tomo I |llengua=castellà |edició=1a ed.|editorial=Reverté |lloc=Barcelona |data= |any=1969 |pàgines= |isbn=8429173110
Els alcohols essent molt nombrosos, llurs aplicacions són forçosament molt diverses. Molts d'ells són utilitzats com a [[dissolvent]]s o troben aplicació directa en nombroses indústries, per exemple, [[perfumeria]], [[cosmètica]], pintures, adhesius, indústria farmacèutica, etc. Llur principal ús és, tanmateix, la síntesi, especialment d'èsters, per a obtenir dissolvents, plastificants, detergents, medicaments, etc.<ref name=GEC />
Línia 312:
** '''Àcid sulfúric, H<sub>2</sub>SO<sub>4</sub>'''. L'àcid sulfúric és l'àcid que s'empra en major quantitat, s'empra en la indústria química per a la preparació d'altres àcids, de sulfats i de carbonats. En la producció de pintures, sulfonació de greixos, en la indústria tèxtil, en la refineria del [[petroli]], en la producció de [[ferro]] i [[acer]], en els [[acumulador de plom|acumuladors de plom]] i en la fabricació d'[[explosiu]]s.
** '''Àcid nítric, HNO<sub>3</sub>'''. L'àcid nítric s'empra en la fabricació d'explosius, [[colorant]]s, [[seda]] artificial, [[plàstic]]s, [[fertilitzant]]s i en la fabricació d'àcid sulfúric.
** '''Àcid clorhídric, HCl'''. S'empra en la indústria tèxtil, en la dels colorants, per a la neteja dels [[metall]]s en la indústria del [[galvanitzat]] i de l'[[estanyat]], per a la manufactura de [[filferro]]s, en el procés de [[gravat]], en la fabricació de [[dextrosa]], [[gelatina]] i [[sabó|sabons]], en la purificació d'arenes i argiles per a la fabricació de [[porcellana|porcellanes]] i en l'elaboració de [[clor]], clorurs i derivats.<ref name=Cuevas>{{ref-llibre |cognom=Cuevas |nom=A. |coautors=''et al.'' |títol=Química II |url=http://books.google.cat/books?id=i1H7p7WRUq0C&hl=ca |editorial=Umbral |lloc= |data= |isbn=9685607206
=== Hidròxids ===
| |||