Revisió del 05:03, 20 març 2020 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.784.182 edits m neteja i estandardització de codi ← Edició anterior		Revisió del 17:15, 1 juny 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.419.647 edits m Manteniment de plantilles Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 18: * 4a Generació (futur): probablement tindrà lloc quan els circuits de silici, integrats a alta escala, siguin reemplaçats per un nou tipus de tecnologia.<ref>{{ref-web\| títol=Diari de Ciència i Tecnologia\| url= http://www.laflecha.net/canales/ciencia/200407281}}</ref> L'aparició del [[microprocessador]] marca una data rellevant, i per a molts autors constitueix el començament de la quarta generació.<ref>{{ref-web\|url= http://www.cavsi.com/preguntasrespuestas/cuales-són-les-generacions-de-la-computadora/ \|títol= Quines són les Generacions de la Computadora ? }}</ref> A diferència dels canvis tecnològics anteriors, la seva invenció no va provocar la desaparició radical de les computadores que no l'utilitzaven. Així, encara que el microprocessador [[intel 4004\|4004]] va ser llançat al mercat en 1971, encara a començaments dels 80 hi havia computadores, com el [[PDP-11]]/44,<ref>{{ref-web\|url= http://www.j-hoppe.de/PDP-11/My_PDP-11_44/my_pdp-11_44.html \| títol =My PDP-11/44 \| data =2009 \|llengua =anglès}}</ref> amb lògica freturosa de microprocessador que continuaven reeixidament al mercat, és a dir, en aquest cas el desplaçament ha estat molt gradual. Una altra fita tecnològica usada amb freqüència per definir l'inici de la quarta generació és l'aparició dels circuits integrats [[Circuit integrat a molt gran escala\|VLSI]] (Circuit integrat a molt gran escala), a principi dels vuitanta. De la mateixa manera que el microprocessador no va provocar el canvi immediat i la ràpida desaparició de les computadores, basades en circuits integrats en més baixes escales d'integració. Molts equipaments que funcionen amb tecnologies VLSI i [[MSI]] (Medium Scale Integration) també coexistien amb fins ben entrats els 90. Línia 28: Els mitjans d'entrada i sortida de dades estrictament indispensables depenen de l'aplicació: des d'un punt de vista d'un usuari comú, s'hauria de disposar, almenys, d'un [[teclat (informàtica)\|teclat]] i d'un [[monitor d'ordinador\|monitor]] per a entrada i sortida d'informació, respectivament; però això no implica que no pugui haver-hi una computadora (per exemple controlant un procés), en la qual no sigui necessari teclat ni monitor, bé pot ingressar informació i treure les seves dades processades, per exemple, a través d'una placa d'adquisició/sortida de dades. Les computadores són aparells [[electrònica\|electrònics]] capaços d'interpretar i executar instruccions programades i emmagatzemades en la seva memòria, elles consisteixen bàsicament en operacions [[unitat aritmètic lògica\|aritmèticològiques]] i d'entrada/sortida.<ref>{{ref-web\| títol=Esquemes del funcionament de la computadora - Figures, Cap. 1 \| editor=Prieto i altres - 3a ed., McGraw-Hill, (c)2003\| url= http://atc.ugr.es/intro_info_mcgraw/libro/figuras/c1_fig_tabl.pdf}}</ref> Es reben les entrades (dades), les processa i emmagatzema (processament), i finalment es produeixen les sortides (resultats del processament). Per tant tot sistema informàtic té, almenys, components i dispositius ''maquinari'' dedicats a alguna de les funcions esmentades;<ref name=Prieto>{{ref-web\| títol=Introducció a la Informàtica \| editor= Prieto, Lloris, Torres - 3a Ed., McGraw-Hill, (c)2003\| url= http://atc.ugr.es/intro_info_mcgraw/ }}</ref> a saber: # Processament: Unitat Central de Procés o CPU. # Emmagatzematge: [[Memòria (informàtica)\|Memòries]] Línia 138: === Maquinari gràfic === [[Fitxer:Nvidia gf4mx440 se.jpg\|miniatura\|GPU de Nvidia GeForce.]] El ''maquinari'' gràfic ho constitueixen bàsicament les [[targetes de vídeo]]. Actualment posseeixen la seva pròpia memòria i unitat de processament, aquesta última anomenada [[unitat de processament gràfic]] (o '''GPU''', sigles en anglès de ''Graphics Processing Unit''). L'objectiu bàsic de la GPU és realitzar exclusivament processament gràfic,<ref>{{ref-web\| títol=Computer Graphics and Aplications \| editor=IEEE Xplore \| url= http://ieeexplore.ieee.org/xpl/recentissue.jsp?punumber=38 }}</ref> alliberant el processador principal (CPU) d'aquesta costosa tasca (en temps) perquè pugui, així, efectuar altres funcions més eficientment. Abans d'aquestes targetes de vídeo amb acceleradors, era el processador principal l'encarregat de construir la imatge mentre la secció de vídeo (sigui targeta o de la placa base) era simplement un traductor dels senyals binaris als senyals requerits pel monitor, i bona part de la [[memòria principal]] (RAM) de la computadora també era utilitzada per a aquestes finalitats. Actualment s'estan començant a utilitzar les tarjetes gràfiques amb propòsits no exclusivament gràfics, ja que en potència de càlcul la [[GPU]] és superior, més ràpida i eficient que el processador per a operacions amb [[coma flotant]]. Per això s'està investigant per aprofitar-la per a propòsits generals, el concepte, relativament recent, [[GPGPU]] (''General- Purpose Computing on Graphics Processing Units''). La [[Llei de Moore]] estableix que cada 18 a 24 mesos la quantitat de transistors que pot contenir un circuit integrat s'aconsegueix duplicar; en el cas dels [[GPU]] aquesta tendència és bastant més notable, duplicant o encara més de l'indicat en la llei de Moore.<ref>{{ref-web\| títol=Processadors gràfics com supercomputadores de consum \| editor=Supercomputación de consum\| url= http://weblogs.madrimasd.org/supercomputacion_de_consumo/archive/2008/10/16/103763.aspx }}</ref> Des de la dècada de 1990, l'evolució en el processament gràfic ha tingut un creixement vertiginós. Les actuals animacions per computadores i videojocs eren impensables vint anys enrere.

Maquinari: diferència entre les revisions