Adolfo Vázquez Humasqué: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 12:
El [[1939]] es va exiliar a [[Mèxic]], atesa la seva implicació amb el règim republicà. Al país mexicà va dur a terme una tasca important relacionada amb el cultiu de l'olivera i hi visqué fins a la seva mort, l'any [[1975]].
El [[26 de març]] de [[2011]] l'[[Ajuntament de Palma]] va posar el seu nom a un carrer de la ciutat.<ref>{{ref
== Creació de la [[Reial Club Deportiu Mallorca|RS Alfonso XIII FC]] ==
Línia 23:
D'altra banda, les gestions per a la construcció del camp de futbol de la primitiva associació de clubs varen continuar; però ara per a la nova societat esportiva. El camp es va construir a la barriada de [[Bons Aires]] i fou el primer terreny de joc de mides reglamentàries que va haver-hi a [[Mallorca]], situat al principi del [[Carrer General Riera]], entre l'antic hipòdrom i la caserna de la [[Guàrdia Civil]] (avui desapareguts).
Al cap d'un mes Vázquez fou rellevat per [[Antoni Moner Giral]], qui es mantindria en aquest lloc fins [[1920]]; per això, el seu paper té més pes com a impulsor i fundador que com a president del club vermellenc. Vázquez va dirigir unes paraules plenes de sentiment i admiració a qui fou segon president del club i apareixen en el pròleg del llibre ''Año y medio de vida sportiva''.<ref>{{ref
{{Citació|Una tarde presenciaba yo, en la plaza de toros de Palma, una becerrada benéfica, y allí vi a un oficiante de matador, alto, huesudo, bien plantado, que con gran valor y mucho arte cumplía su cometido, siendo cariñosamente ovacionado por el público asistente. Era Antoni Moner; me inspiró gran simpatía, ¿por qué? no sabré decirlo; de esa simpatía instintiva, de esa atracción que suele ser recíproca en el hombre y que en la primera ocasión que se presenta, se convierte en sincera y sólida amistad. Más tarde pude apreciar su habilidad en el tiro de pichón, y en virtud de esta buena disposición que hacía él experimentaba, deseé su triunfo, y el éxito coronó su esfuerzo, y mi deseo.
| |||