Úrsula de Colònia: diferència entre les revisions

La llegenda, sense base històrica, diu que era una princesa de la [[Britània]] romana que, per voluntat del seu pare el rei Donatu de Dummònia[[Dumnònia]], al sud-oest d'[[Anglaterra]], va ser promesa amb un príncep pagà, Conan Meriadoc d'[[Armòrica]] (l'actual [[Bretanya]]).<ref>També hi ha versions on parla del príncep Ereu, que la demana en matrimoni</ref> La jove era de gran bellesa i, en secret, havia consagrat la seva virginitat a Déu, per la qual cosa volia negar-s'hi. En un somni, però, un àngel li va aconsellar que no ho fes, ja que ocasionaria una guerra. Úrsula, llavors, va demanar d'endarrerir el casament durant tres anys, per poder comprendre mentrestant els designis de Déu i esperant que, mentrestant, el promès es convertís al [[cristianisme]] i canviés d'idea.

Va organitzar un viatge de pelegrinatge a [[Roma]]: va embarcar juntament amb un seguici d'11.000 noies, totes verges i, segons algunes versions, també amb el seu promès. De camí, una tempesta va portar la nau, miraculosament fins a un port gal, i, d'allí, seguint el Ren[[Rin]], van arribar a [[Colònia (Alemanya)|Colònia]], [[Basilea]] i, a peu, a Roma. Allí van convèncer el papa Ciríac (d'existència desconeguda) i el bisbe de [[Ravenna]] Sulpici, per a unir-se al grup.

La ''Catholic Encyclopedia'' diu que "aquesta llegenda, amb les seves incomptables variants i desenvolupaments cada cop més fabulosos, podria omplir més de cent pàgines. Algunes característiques n'han estat considerades amb prevenció per autors medievals i, des de Baroni, han estat rebutjats de manera general.”<ref name="newadvent"/> Ni [[Jeroni d'Estridó|Jeroni]] ni [[Gregori de Tours]] s'hi refereixen als seus escrits. No obstant això, Gregori sisí que fa menció de la llegenda de la [[Legió Tebana]], a qui s'havia dedicat una església a Colònia. Tampoc l'esmenten altres importants hagiògrafs medievals com [[Beda]], Ado, Usuard o [[Hrabanus Maurus]]. Una llegenda similar apareix entre 731 i 839, però el nom de la protagonista no és Úrsula, sinó Pinnosa o Vinnosa.<ref>[http://www.1902encyclopedia.com/U/URS/saint-ursula.html Online Encyclopedia: Saint Ursula]</ref>

L'opinió més generalitzada avui és que la llegenda és totalment fictícia. A banda, no es coneix res sobre les acompanyants d'Úrsula, ni tan sols llurs noms.<ref>Posteriorment, una altra llegenda totalment apòcrifa parla de l'última de les màrtirs, Santa[[santa Còrdula]], que atemorida, s'hauria amagat per escapar del martiri però, penedida, va presentar-se l'endemà i va dir que ella també era cristiana, essent decapitada. Les suposades restes de Còrdula van ser trobades a la ''Johanniterkirche'' de Colònia i van ser traslladades a Königswinter i [[Rímini]]; a la catedral de [[Palència]] es conserva un cap que es diu que és d'aquesta santa. El martirologi romà no inclou el nom de Còrdula. </ref>

La basílica de Santa Úrsula de Colònia conté les relíquies que suposadament pertanyen a la santa i les seves onze mil companyes. Són a la ''Goldene Kammer'' (la Cambra Daurada), decorada al segle XVII amb una gran quantitat d'ossos arranjats amb diferents formes i dibuixos cobrint els murs i voltant els reliquiaris[[reliquiari]]s en forma de bust o cap. Entre les restes, n'hi ha de nens petits (i fins i tot d'animals), la qual cosa confirma la poca versemblança de la llegenda, tot i que alguns autors medievals com Hermann Joseph, adduïa per a explicar-ho que es tractava de parents de les verges màrtirs. Les relíquies procedeixen d'un cementiri que es va creure que era el lloc on havien enterrat les màrtirs.

A [[Catalunya]] Úrsula és una santa amb gran arrelament a la diòcesi de [[Tarragona]], com bé ho prova el fet que l’actual capella del Baptisteri de la [[Catedral|catedracatedral]]<nowiki/>l tarragonina fos des de 1335/40 fins a 1820, aproximadament, la de santa Úrsula i les Onze mil verges. A la ciutat de [[Valls]] el reliquiari d’Úrsula que conserva l’església arxiprestal de Sant Joan està datat entre 1348/51,  en època [[art gòtic|gòtica]].

El bisbe de [[Tortosa]], Jaume Sitjó, nascut a [[Valls]], ofrenà el reliquiari amb una mandíbula de santa Úrsula, per a ésser venerada.  La primera notícia documental es remunta al ''Llibre de l’Arxiul'Arxiu Parroquial'' (1353). Mossèn Mateu Veia demana als jurats de la vila, l’ajuntamentl'ajuntament de l’èpocal'època, les claus de l’armaril'armari on es guardava el reliquiari, per exposar-lo a la veneració dels fidels.  Encara es conserva i s’exposas'exposa als fidels cada any durant l'Oficiofici dedicat a santa Úrsula el 21 d'octubre o el diumenge posterior.

Va ser declarada copatrona de [[Valls]] per l’arquebisbel'arquebisbe de [[Tarragona]] a petició de la corporació municipal el 1658.

Fitxer:Köln st ursula langhaus u chor.jpg|Interior de la ''Ursulakirche'' de Colònia

Fitxer:Köln st ursula innenraum chor schreine.jpg|Altar de la ''Ursulakirche'' de Colònia, amb el reliquiari de la santa

Fitxer:Treasury of St Ursula in Cologne 1900.jpg|Tresor de Santasanta Úrsula a Colònia, amb els reliquiaris de les santes; postal de 1900

Fitxer:Köln st ursula goldene kammer03.jpg|Tresor de Santasanta Úrsula en l'actualitat

La devoció a Santasanta Úrsula i les Onze Mil Verges s'estengué arreu d'Europa durant l'Edat Mitjana i va esdevenir un motiu iconogràfic recurrent, present a moltes obres d'art. Cap al 1480, [[Hans Memling]] va pintar un reliquiari de fusta a [[Bruges]], amb panells que representen la seva història, i que són una de les obres mestres de la pintura flamenca.

La [[Companyia de Santa Úrsula]], fundada enel 1535 per [[Àngela Merici]] i dedicada a l'educació de noies joves, va prendre la santa com a protectora, per la qual cosa va ser considerada patrona de les estudiants.

* Retaule de Santasanta Úrsula ([[Església de Sant Llorenç de Lleida]])

* [[Retaule de santa Úrsula i les onze mil verges|Retaule de Santa Úrsula i les onze mil verges]], de Joan Reixac (MNAC)