Català ribagorçà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Manteniment de plantilles
Línia 5:
El '''català ribagorçà''' és un [[dialecte català]] [[dialecte constitutiu|constitutiu]] parlat a les [[comarca|comarques]] de la [[Ribagorça]] ([[vall]]s dels [[rius]] [[riu Isàvena|Isàvena]] i [[Noguera Ribagorçana]]) i de la [[Llitera]]. Consta de tres dialectes: el ribagorçà central, el ribagorçà oriental i el ribagorçà occidental.
 
Els reis aragonesos, que disposaven dels dominis del [[Comtat de Ribagorça]] a la riba del [[Riu Isàvena]], de llengua catalana, van conquerir el seu territori seguint les riberes dels rius [[Riu Éssera|Éssera]] i [[Cinca]] en viles que incorporaren l'aragonès com a llengua, mentre que els [[Comtat de Barcelona|comtes de Barcelona]] i [[Comtat d'Urgell|Urgell]] vers el [[1056]], conqueriren la riba de la [[Noguera Ribagorçana]], i més tard els comtes d'Urgell i l'[[Orde del Temple]] conqueririen la [[Llitera]], establint la frontera màxima del català a l'Aragó.<ref>{{ref-llibre |cognom=Griera i Gaja |nom=Antoni |títol=Gramàtica històrica del català antic |url=http://books.google.cat/books?id=v0b42_lShMUC&pg=PA7&dq=Catal%C3%A0+ribagor%C3%A7%C3%A0+occidental+aragones&hl=ca&ei=ZWR9TtSeD4i58gOx5MCzAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDcQ6AEwATgK#v=onepage&q&f=false |editorial=[[Institució Patxot]] |data=1931 |pàgines=p.7 |isbn= }}</ref>
 
[[Joan Coromines]], en una conferència (13 de febrer del 1967) sobre ''El català, llengua de la Ribagorça'', féu l’apologia d’aquesta varietat per l’arcaica puresa dels seus parlars (''disnar'' ‘dinar’, ''ferre'' ‘ferro’, ''emprar'', diferència