Nicolò Longobardo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Bot elimina espais sobrants
Línia 3:
 
== Biografia ==
Nicolò Longobardo va néixer a [[Caltagirone]], [[Regne de Sicília]], el [[10 de setembre]] de 1565, en una família de patricis.<ref name=":0" />
 
El setembre de [[1581]] va entrar a l'escola de la [[Companyia de Jesús]] de [[Messina]], per anar posteriorment a una escola de Palerm on va estudiar retòrica, filosofia i teologia.<ref name=":1">{{Ref-web|url=http://www.treccani.it|títol=Longobardo, Niccolò|consulta=gener 2019|nom=Elisabetta|cognom=Corsi|llengua=italià|editor=Dizionario Biografico degli italiani, volume 65|data=2005}}</ref> Va jurar el quatre vots dels jesuïtes el 12 de novembre de 1559.
Línia 13:
 
=== L'obra missionera ===
De 1597 a 1611 va estar a [[Shaozhou]]. Amb [[Van Spiere]] va fundar la missió de la província de [[Shaanxi]] i posteriorment a [[Hangzhou]] a la província de [[Zhejiang]].<ref name=":0" />
 
Malgrat que va tenir unes certes discrepàncies amb els criteris d'actuació de [[Matteo Ricci|Mateo Ricci]], en tot el relacionat amb la [[controvèrsia dels ritus]], a la mort d'aquest va ser nomenat superior de la missió a la Xina de 1610 a 1622.<ref name=":1" />
Línia 20:
 
=== Activitat científica ===
Va tenir un paper important en la presència i actuació dels jesuïtes en tasques científiques, insistint al general de la companyia [[Claudio Acquaviva]] en que envies matemàtics a la Xina. El 15 d’octubre de 1612 va escriure: “ ''els matemàtics ens obren el terrenys al que aspirem arribar, a l’ombra de les matemàtiques nosaltres podrem oferir al rei la filosofia i la teologia…''”<ref name=":2" />
 
Per obtenir resultats el 1613 va  enviar a Roma el jesuïta flamenc [[Nicolas Trigault]], que durant dos anys va viatjar per Europa per aconseguir finançament, llibres, material científic i astronòmic. Trigault va tornar a la Xina el 1618 acompanyat per un grup de 22 jesuïtes dels que només vuit van arribar amb vida, entre ells [[Giacomo Rho]], [[Johann Adam Schall von Bell]], i [[Johann Schreck]], i amb cinc vaixells amb material i documents dels darrers avenços científics occidentals.<ref name=":2" />