Novi Pazar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Bot elimina espais sobrants |
||
Línia 1:
{{Infotaula geografia política}}
'''Novi Pazar''' (Serbi: Нови Пазар, Turc: Yeni Bazar, que vol dir Nou Mercat) és una ciutat i municipalitat al sud-oest de [[Sèrbia]], districte de [[Raška]]. Al cens del [[2011]] el municipi tenia 92.776 habitants (60.638 habitants a la ciutat).<ref>[http://media.popis2011.stat.rs/2011/prvi-rezultati.pdf. Estadístiques </ref> Novi Pazar és el centre de la part sèrbia de la regió del [[Sandžak]] (Sandjak) i centre cultural dels bosnians de Sèrbia. La municipalitat ocupa 742 km² i inclou un centenar d'establiments o llocs habitats, la majoria petits i repartits per les muntanyes que rodegen la ciutat; després de
Els pobles rellevants de la municipalitat són: Alulović, Bajevica, Banja, Bare, Batnjik, Bekova, Bele Vode, Boturovina, Brđani, Brestovo, Vever, Vidovo, Vitkoviće, Vojkoviće, Vojniće, Vranovina, Vučiniće, Vučja Lokva, Golice, Gornja Tušimlja, Goševo, Građanoviće, Gračane, Grubetiće, Deževa, Dojinoviće, Drum, Dolac, Doljani, Dragočevo, Dramiće, Žunjeviće, Zabrđe, Zlatare, Ivanča, Izbice, Jablanica, Javor, Janča, Jova, Kašalj, Kovačevo, Kožlje, Koprivnica, Kosuriće, Kruševo, Kuzmičevo, Leča, Lopužnje, Lukare, Lukarsko, Goševo, Lukocrevo, Miščiće, Mur, Muhovo, Negotinac, Odojeviće, Okose, Osaonica, Osoje, Oholje, Pavlje, Paralovo, Pasji Potok, Pilareta, Pobrđe, Požega, Požežina, Polokce, Pope, Postenje, Prćenova, Pusta Tušimlja, Pustovlah, Radaljica, Rajetiće, Rajkoviće, Rajčinoviće, Rajčinovićka Trnava, Rakovac, Rast, Sebečevo, Sitniče, Skukovo, Slatina, Smilov Laz, Srednja Tušimlja, Stradovo, Sudsko Selo, Tenkovo, Trnava, Tunovo, Hotkovo, Cokoviće, Čašić Dolac, Šavci, Šaronje, Štitare i Zaguljača.
==Demografia==
Al cens de 1953 la municipalitat de Novi Pazar tenia 53.331 habitants:
*[[Serbis]] (50,38%)
Línia 63:
|1991 || 6.698|| 12,94%|| 43.774|| 84,59%|| 575|| 1,11%|| 190|| 0,37%|| 51.749
|-
|2002 || 6.724|| 12,31%|| 46.339|| 84,86%|| 904|| 1,66%|| 105|| 0,19%||
|}
Línia 71:
S'ha trobat (a l'antiga església de Petrova) una tomba d'un príncep [[il·liri]] del segle V aC amb diversos objectes, joies, grans i poteria àtica. No hi havia cap ciutat al lloc sota els romans i els bizantins; després de la invasió dels eslaus als segles VI i VII es suposa que va acabar sorgint un centre comercial informal no lluny de Ras (moderna Stari Ras), la capital medieval del regne de [[Ràscia]], la situació de la qual era més dolenta per enllaçar amb les rutes comercials dels [[Balcans]]. A la rodalia van sorgir monestirs, esglésies i banys i el nucli comercial fou molt pròsper.
La regió fou conquerida pels otomans el 1456 i Yeni Bazar declarada ciutat separada el 1459-1461 per Isa Beg Isaković (que fou també el fundador de [[Sarajevo]]); estava a pocs quilòmetres de les ruïnes de Ras i se li va afegir el Yeni (Nova) per contraposició a Pazarişte o [[Tărgovište]] que en turc es deia Eski Bazar (Vell Mercat); el primer document que esmenta Yeni Bazar és del segle XV
Va ser visitada per nombrosos viatgers entre els quals [[Evliya Çelebi]] el 1660 que (tot i la seva exageració habitual) esmente més de 40 ''mahalles'', 23 mesquites (la de Altun Alem és la més antiga i data del 1461), 11 ''mesjids'', 5 madrasses, 2 ''tekkes'', 49 fonts, diversos ''khans'', 3.000 cases, alguns palaus, 1110 botigues, 2 ''hammans'', 2 ''imarets'' i 7 esglésies. El [[1689]], durant la guerra contra [[Àustria]], la ciutat fou ocupada pels imperials i devastada, començant la seva decadència. Altre cop fou ocupada pels austríacs el [[1737]].
Línia 77:
Després els beys locals foren gairebé independents destacant els de la família de Ferhaoğullari; foren anys d'anarquia agreujats per algunes epidèmies de pesta. Així durant tot el segle XVIII i al segle XIX Yeni Bazar fou una ciutat de feble importància. Al la part final del segle XIX hi van anar molts refugiats musulmans procedents de Montenegro i de Sèrbia. La ciutat tenia 7.000 habitants el 1836, i 12.000 el 1857.
El 1878 al [[Congrés de Berlín]] es va crear una entitat separada ("''corpus separatum''") coneguda com el [[Sandjak de Novi Pazar]] (o [[Sanjak de Novibazar]]) on hi hauria guarnicions austrohongareses a la part occidental (regió de Lim). El 1908 el districte fou retornat a l'[[Imperi Otomà]]
El 1968 tenia 23.000 habitants. La forta comunitat musulmana va emigrar en part cap a [[Bòsnia-Hercegovina]] (principalment Sarajevo) i cap a Macedònia. Molts emigrants del Sandjak van participar en la fundació i organització de la Unió d'Acció Democràtica a Sarajevo, després [[Partit d'Acció Democràtica]], que fou partit hegemònic entre els musulmans de Bòsnia (dirigit per [[Alija Izetbegović]] i el segon partit del Sandjak després del Partit Democràtic del Sandjak.
| |||