Jaguar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 10:
El '''jaguar''' (''Panthera onca'') és un [[fèlid]] del [[gènere (biologia)|gènere]] ''[[Panthera]]''. És l'única de les quatre espècies [[tàxon vivent|vivents]] de ''[[Panthera]]'' oriünda de les [[Amèriques]]. El jaguar és el tercer fèlid més gros del món, després del [[tigre]] i el [[lleó]], i el més gros i potent del [[Nou Món]]. La distribució actual del jaguar s'estén des de [[Mèxic]], a través de gran part de [[Centreamèrica]] i al sud fins al [[Paraguai]] i el nord de l'[[Argentina]]. A part d'una població coneguda i possiblement reproductiva a [[Arizona]] (al sud-est de [[Tucson]]), aquest fèlid ha estat pràcticament [[extinció local|extirpat]] dels [[Estats Units]] des de principis de la dècada del 1900.
Aquest fèlid tacat s'assembla especialment al [[lleopard]], tot i que sol ser més gros i amb una constitució més robusta i les seves característiques [[etologia|comportamentals]] i d'[[hàbitat]] són més similars a les del tigre. Tot i que el seu hàbitat preferit és la [[selva pluvial]], el jaguar pot habitar a una varietat de terrenys boscosos i oberts. Està fermament associat a la presència d'aigua i destaca, juntament amb el tigre, per ser un fèlid a qui li agrada nedar. El jaguar és un [[predador]] majoritàriament solitari, que para emboscades i que és oportunista a l'hora de triar les preses. També és un [[depredador alfa]] i [[predador clau|clau]] i té un paper important per estabilitzar ecosistemes i regular-hi les poblacions d'espècies presa. El jaguar té una mossegada excepcionalment potent, fins i tot en comparació amb altres grans fèlids.<ref name=Bite>{{ref-publicació
El jaguar és una espècie [[gairebé amenaçada]] i els seus nombres estan en declivi. Les amenaces inclouen la [[pèrdua d'hàbitat|pèrdua]] i la [[fragmentació d'hàbitat|fragmentació]] de l'hàbitat. Tot i que el comerç internacional de jaguars o les seves parts està prohibit, aquest fèlid és mort regularment pels humans, especialment en conflictes amb ranxers i grangers de Sud-amèrica. Tot i que ha estat reduïda, la seva distribució geogràfica continua sent gran; gràcies a la seva distribució històrica, el jaguar ha tingut un paper prominent a la mitologia de nombroses [[amerindis|cultures indígenes americanes]], incloent-hi els [[maies]] i els [[asteques]].
Línia 25:
== Taxonomia ==
El jaguar, ''Panthera onca'', és l'únic membre vivent del gènere ''[[Panthera]]'' al [[Nou Món]]. Les proves d'[[ADN]] indiquen que el [[lleó]], el [[tigre]], el [[lleopard]], el jaguar, el [[lleopard de les neus]] i la [[pantera nebulosa]] comparteixen un avantpassat comú i que aquest grup té una edat d'entre sis i deu milions d'anys;<ref name=Johnson2006>{{ref-publicació
Basant-se en proves morfològiques, el [[zoòleg]] britànic [[Reginald Pocock]] arribà a la conclusió que el parent més proper del jaguar és el lleopard.<ref name=Janczewski/> Tanmateix, les proves d'ADN són inconclusives i la posició del jaguar en relació a altres espècies varia d'un estudi a l'altre.<ref name=Johnson2006/><ref name=Yu/><ref name=Johnson1997/><ref name=Janczewski/> Fòssils d'espècies extintes de ''Panthera'', com ara el [[jaguar europeu]] (''Panthera gombaszoegensis'') i el [[lleó americà]] (''Panthera atrox''), presenten característiques pròpies tant del lleó com del jaguar.<ref name=Janczewski/> L'anàlisi de l'[[ADN mitocondrial]] indica que el llinatge de l'espècie es remunta a entre fa 510.000 i fa 280.000 anys, més tard del que suggereix el registre fòssil.<ref name=Eizirik>{{ref-publicació
=== Variació geogràfica ===
[[Fitxer:Jaguar animal panthera onca.jpg|miniatura|Tot i que s'han reconegut nombroses subespècies de jaguar, les investigacions recents suggereixen que només n'hi ha tres. Les barreres geogràfiques, com ara el [[riu Amazones]], limiten el flux gènic en el si de l'espècie.]]
L'última delineació taxonòmica de les subespècies de jaguar fou feta per Pocock el 1939. Basant-se en els orígens geogràfics i la [[morfologia (biologia)|morfologia]] cranial, en reconegué vuit subespècies. Tanmateix, no disposava de prou espècies per avaluar de manera crítica totes les subespècies i mostrà els seus dubtes sobre l'estatus d'algunes d'elles. Una avaluació posterior del seu treball suggerí que només s'haurien de reconèixer tres subespècies.<ref name=Seymour>{{ref-publicació
Estudis recents tampoc no han aconseguit trobar proves que donin suport a subespècies ben definides i ja no se'n reconeix.<ref>{{ref-llibre |nom=Ronald M. |cognom=Nowak |any=1999 |títol=Walker's Mammals of the World |edició=6a ed.|editorial=[[Johns Hopkins University Press]] |lloc=[[Baltimore]] |isbn=0-8018-5789-9}}</ref> Larson (1997) estudià la variació morfològica en el jaguar i demostrà que hi ha una variació nord-sud [[clina (genètica de poblacions)|clinal]], però també que la diferenciació dins les presumptes subespècies és més gran que la que hi ha entre elles i que per tant no recolza una subdivisió en subespècies.<ref name=Larson>{{ref-publicació
Les divisions subespecífiques de Pocock encara es fan servir habitualment en descripcions generals del fèlid.<ref name=MANUALTAXONOMY>"[http://www.jaguarssp.org/Animal%20Mgmt/JAGUAR%20HUSBADNRY%20MANUAL.pdf ''Guidelines for Captive Management of Jaguars''], Taxonomy, pàg. 5–7, [[Jaguar Species Survival Plan]]</ref> Seymour les agrupà en tres subespècies.<ref name=Seymour/>
Línia 52:
El jaguar és un animal compacte i musculat. Hi ha variacions significatives en la mida: el pes sol ser d'entre 56 i 96 quilograms. S'han observat mascles més grossos, de fins a 158 quilograms<ref name="Animal">{{ref-llibre |títol=Animal: The Definitive Visual Guide to the World's Wildlife |nom=David |cognom=Burnie |coautors=Don E. Wilson |lloc=[[Nova York]] |editorial=[[Dorling Kindersley]] |isbn=0-7894-7764-5 |any=2001}}</ref><ref name=r10>{{ref-llibre|autor=Nowak, Ronald M|títol=Walker's Mammals of the World|url=http://books.google.com/books?id=T37sFCl43E8C&pg=PA831|pàgina=831|volum=2|editorial=JHU Press|any=1999|isbn=0-8018-5789-9 |llengua= anglès}}</ref> (aproximadament com una tigressa o una lleona) i els més petits tenen un pes extremament baix de 36 quilograms. Les femelles solen ser un 10-20% més petites que els mascles. La llargada del fèlid és d'entre 112 i 185 centímetres i la cua pot afegir uns 45-75 centímetres més.<ref name=r10/> Mesura uns 63-76 centímetres d'alçada a l'espatlla.<ref name=WCS>{{ref-web| url = http://savethejaguar.com/jag-index/jag-allabout/jag-aboutecology |títol= "All about Jaguars: ECOLOGY" |editor= [[Wildlife Conservation Society]]|consulta=11-08-2006}}</ref>
[[Fitxer:Jaguar at Edinburgh Zoo.jpg|miniatura|esquerra|El jaguar té el cap robust i una mandíbula extremament potent. La mida dels jaguars tendeix a augmentar com més al sud es trobin.]]
S'han observat més variacions de la mida en diferents regions i hàbitats i la mida tendeix a augmentar de nord a sud. Un estudi del jaguar a la [[Reserva de la Biosfera de Chamela-Cuixmala]], a la costa mexicana del Pacífic, trobà un pes de només 30–50 quilograms, aproximadament la mida del [[puma]].<ref name = foodhabits>{{ref-publicació
L'estructura curta i robusta de les seves estructures fa que el jaguar sigui hàbil a l'hora d'escalar, arrossegar-se i nedar.<ref name=WCS/> El cap és robust i la mandíbula extremament potent. S'ha suggerit que el jaguar té la mossegada més potent de tots els fèlids i la segona més potent de tots els mamífers; aquesta potència és una adaptació que permet al jaguar perforar les closques de [[tortuga]].<ref name=HAMDIG/> Un estudi comparatiu de la potència de mossegada ajustada segons la mida corporal el situà com a primer dels fèlids, juntament amb la pantera nebulosa i per davant del lleó i el tigre.<ref>{{ref-web| url = http://www.aptv.org/Schedule/showinfo.asp?ID=76679&Nola1=NAGS |títol= Search for the Jaguar |obra= National Geographic Specials |editor= [[Alabama Public Television]] |consulta=11-08-2006}}</ref> S'ha dit que «un jaguar individual pot arrossegar un toro de 360 kg amb la mandíbula i polvoritzar els ossos més pesants».<ref>{{ref-publicació
[[Fitxer:Jaguar.jpg|miniatura|Jaguar amb melanisme al [[Zoo Henry Doorly]]. El [[melanisme]] és el resultat d'un [[al·lel]] dominant relativament rar en els jaguars.]]
El pelatge basal del jaguar sol ser d'un groc lleonat, però pot ser marró vermellós o negre. Aquest fèlid està cobert de [[rosseta (zoologia)|rossetes]] per camuflar-se al seu hàbitat selvàtic. Les taques poden variar al llarg d'un mateix pelatge i entre diferents jaguars: les rossetes poden incloure una o més taques i la forma de les taques varia. Les taques del cap i el coll són generalment sòlides, igual que les de la cua, on es poden unir per formar una banda. La regió ventral, el coll i la superfície exterior de les potes i els flancs inferiors són blancs.<ref name=WCS/>
Línia 63:
=== Reproducció i cicle vital ===
Les femelles assoleixen la maduresa sexual aproximadament als dos anys i els mascles als tres o quatre anys. Es creu que, en estat salvatge, aquest fèlid s'aparella durant tot l'any, tot i que els naixements poden augmentar quan les preses són abundants.<ref name=MANUALREPRODUCTION>"Guidelines", Reproduction, pàg. 28–38</ref> La investigació sobre jaguars mascles en captivitat recolza la hipòtesi que s'aparellen durant tot l'any, sense variacions estacionals en les característiques del [[semen]] i la qualitat ejaculatòria; també hi ha hagut un èxit reproductiu reduït en captivitat.<ref>{{ref-publicació
[[Fitxer:Jaguarpickingupcub08.jpg|miniatura|esquerra|Una mare a punt d'agafar la cria pel clatell.]]
Les parelles se separen després del [[coit]] i les femelles proporcionen tota la cura materna. El període de gestació dura 93–105 dies; les femelles donen a llum fins a quatre cries, però el més habitual són dues. La mare no tolera la presència de mascles després del naixement de les cries, a causa del risc de [[canibalisme]] dels infants; aquest comportament també s'observa en el tigre.<ref name=MANUALHIST&BEHAV>"Guidelines", Natural History & Behavior, pàg. 8–16</ref>
Les cries neixen cegues i comencen a veure-hi després de dues setmanes. Els cadells són deslletats a l'edat de tres mesos, però romanen al cau on han nascut durant sis mesos abans de sortir-ne per acompanyar la mare quan va de caça.<ref name=SWWL>{{ref-publicació
=== Activitat social ===
Com la majoria de fèlids, el jaguar és solitari, excepte en els grups mare-cadell. En general, els adults només es troben pel festeig i l'aparellament (tot i que hi ha hagut casos anecdòtics de socialització fora d'aquest marc<ref name=MANUALHIST&BEHAV/>) i es fan territoris grans. Els territoris de les femelles, que mesuren entre 25 i 40 quilòmetres quadrats, es poden encavalcar, però els animals se solen evitar entre ells. Els territoris dels mascles cobreixen aproximadament el doble de superfície, amb una mida que varia segons la disponibilitat de preses i espai i no s'encavalquen.<ref name=MANUALHIST&BEHAV/><ref>{{ref-publicació
Com els altres grans fèlids, el jaguar és capaç de rugir (el mascle, més fort) i ho fa per foragitar els competidors pel territori i les femelles; en estat salvatge s'han observat sessions intenses de crides i contracrides entre individus.<ref name=Emmons87>{{ref-publicació
Sovint es descriu el jaguar com a animal [[animal nocturn|nocturn]], però més específicament és [[Crepuscular (biologia)|crepuscular]] (té el pic d'activitat a l'alba i la posta de sol). Ambdós sexes cacen, però els mascles es mouen més que les femelles, en consonància amb el seu territori més gran. El jaguar pot caçar de dia si hi ha preses disponibles i és un fèlid relativament energètic, car passa fins a un 50–60% del temps actiu.<ref name=CAP/> La naturalesa del jaguar i la inaccessibilitat de gran part del seu hàbitat preferit fan que sigui un animal difícil d'observar i encara més d'estudiar.
Línia 87:
== Ecologia ==
=== Distribució i hàbitat ===
S'ha atestat la presència del jaguar al [[registre fòssil]] des de fa dos milions d'anys,<ref name=MANUALTAXONOMY/> i ha estat un fèlid americà des que travessà el [[Beríngia|pont de terra de Bering]] durant el [[Plistocè]]; l'avantpassat immediat dels animals moderns és ''[[Panthera onca augusta]]'', que era més gros que el fèlid actual.<ref name = Columbia/> La seva distribució actual s'estén des de Mèxic, a través d'Amèrica Central i fins a Sud-amèrica, incloent-hi la majoria del Brasil amazònic.<ref name=CONSERVATION>{{ref-publicació
[[Fitxer:Standing jaguar.jpg|miniatura|El jaguar pot viure en una varietat d'hàbitats boscosos i oberts, però està estretament relacionat amb la presència d'aigua.]]
La inclusió dels Estats Units en aquesta llista es basa en observacions ocasionals al sud-oest, particularment a [[Arizona]], [[Nou Mèxic]] i [[Texas]]. A principis de la dècada del 1900, la distribució del jaguar s'estenia tan al nord com el [[Gran Canyó]] i tan a l'oest com la [[Califòrnia del Sud]].<ref name=FEDERAL/> El jaguar és una espècie protegida als Estats Units sota l'[[Endangered Species Act]], cosa que ha aturat la caça de l'animal pel seu pelatge. El 2004, agents de medi ambient a Arizona fotografiaren i documentaren jaguars a la part meridional de l'estat. Perquè pugui prosperar una població permanent, cal protecció de la caça, una base de preses adequada i connectivitat amb les poblacions mexicanes.<ref>{{ref-web| url = http://www.gf.state.az.us/w_c/es/jaguar_management.shtml |títol= Jaguar Management |editor= Arizona Game & Fish, |consulta=08-08-2006}}</ref> El 25 de febrer del 2009, es capturà un jaguar d'uns 54 kg, se li posà un collar ràdio i se l'alliberà en una àrea al sud-oest de [[Tucson]] ([[Arizona]]); que és més al nord del que s'havia pensat anteriorment i representa un senyal que hi podria haver una població reproductiva permanent de jaguars al sud d'[[Arizona]]. Més endavant es confirmà que l'animal és el mateix mascle (conegut com a Macho B) que havia estat fotografiat el 2004 i que aleshores era el jaguar més vell conegut en llibertat (aproximadament 15 anys).<ref>{{ref-web|url=http://readitnews.com/get-out-there-arizona-outdoors/outdoor-news-mainmenu-10017/1705-arizona-game-and-fish-collars-first-wild-jaguar-in-united-states |títol=Arizona Game and Fish collars first wild jaguar in United States|editor=Readitnews.com|consulta=8 març 2009}}</ref> El dilluns 2 de març del 2009, Macho B, l'únic jaguar observat als Estats Units des de feia més d'una dècada, fou recapturat i sacrificat després que es descobrís que patia una fallida renal.<ref>{{ref-web|cognom=Hock |nom=Heather |url=http://www.azcentral.com/community/phoenix/articles/2009/03/02/20090302abrk-jaguar0302-ON.html |títol=Illness forced vets to euthuanize recaptured jaguar |editor=Azcentral.com |data=2 març 2009 |consulta=8 març 2009}}</ref>
Línia 98:
=== Paper ecològic ===
El jaguar adult és un [[depredador alfa]], cosa que vol dir que es troba a la cúspide de la seva xarxa tròfica i no té depredadors en estat salvatge. El jaguar també ha estat qualificat d'[[espècie clau]], car se suposa que els fèlids alfa mantenen la integritat estructural dels sistemes boscosos mitjançant el control dels nivells poblacions de preses com ara mamífers herbívors i granívors.<ref name=foodhabits/><ref name=PHEONIX>{{ref-web| url = http://www.phoenixzoo.org/learn/animals/animal_detail.aspx?FACT_SHEET_ID=100018 |títol= Jaguar (Panthera Onca) |editor= [[Zoo de Phoenix]] |consulta=30-08-2006}}</ref> Tanmateix, resulta difícil determinar amb precisió l'efecte que tenen espècies com el jaguar sobre els ecosistemes, car cal comparar informacions de regions d'on l'espècie és absent i dels seus hàbitats actuals, tenint en compte els efectes de l'activitat humana. Existeix el consens que les poblacions de preses de mida mitjana augmenten quan no hi ha depredadors alfa i s'ha suggerit que això podria tenir efectes negatius en cascada.<ref name=MONGA>{{ref-web| url = http://rainforests.mongabay.com/02keystone.htm |títol= Structure and Character: Keystone Species |obra= mongabay.com |editor= Rhett Butler |consulta=30-08-2006}}</ref> Tanmateix, el treball de camp ha mostrat que podrien ser variacions naturals i que els increments de població podrien no ser sostinguts. Per tant, la hipòtesi dels [[predador clau|predadors clau]] no té el suport de tots els científics.<ref>{{ref-publicació
El jaguar també té efecte sobre altres depredadors. El jaguar i el [[puma]], el segon fèlid més gros de les Amèriques, sovint són [[simpàtric]]s (espècies properes amb territoris que s'encavalquen) i sovint se'ls ha estudiat conjuntament. Allà on és simpàtric amb el jaguar, el puma és més petit del normal i més petit que els jaguars locals. El jaguar tendeix a capturar preses més grans i el puma més petites, reduint la mida d'aquest últim.<ref>{{ref-publicació
== Estat de conservació ==
Línia 113:
Els esforços de conservació actuals sovint es concentren en educar els propietaris de ranxos i promoure l'[[ecoturisme]].<ref name=WWF>{{ref-web| url = http://www.panda.org/about_wwf/where_we_work/latin_america_and_caribbean/country/venezuela/index.cfm?uProjectID=VE0854 |títol= Jaguar Refuge in the Llanos Ecoregion |editor= [[World Wildlife Fund]] |consulta=01-09-2006}}</ref> El jaguar és generalment definit com a [[espècie paraigües]] — una espècie amb una distribució i unes necessitats d'hàbitat prou amples perquè, si se la protegeix, també estaran protegides nombroses altres espècies amb distribucions més petites.<ref>{{ref-web| url = http://www.co.pima.az.us/cmo/sdcp/kids/gloss.html |títol= Glossary |obra= Sonoran Desert Conservation Plan: 01-09-006}}</ref> Les espècies paraigües serveixen d'«enllaços mòbils» a escala paisatgística, en el cas del jaguar mitjançant la depredació. Així doncs, les organitzacions ecologistes es concentren en proporcionar un hàbitat viable i connectat pel jaguar, sabent que també se'n beneficiaran altres espècies.<ref name=WWF/>
A causa de la inaccessibilitat de gran part de la distribució de l'espècie (particularment l'Amazones central) resulta difícil estimar el nombre de jaguars. Els investigadors se solen concentrar en bioregions concretes, de manera que hi ha poques anàlisis de tota l'espècie. El 1991 s'estimà que en vivien entre 600 i 1.000 (el total més elevat) a Belize. Un any abans, s'estimà que vivien entre 125 i 180 jaguars als 4.000 quilòmetres quadrats de la [[Reserva de la Biosfera de Calakmul]], a Mèxic i uns altres 350 a l'estat de [[Chiapas]]. L'adjacent [[Reserva de la Biosfera Maya]] de Guatemala, amb una àrea de 15.000 quilòmetres quadrats, podria tenir 465-550 jaguars.<ref name=GUIDELINESPOPULATION>"Guidelines", Protection and Population Status, pàg. 4.</ref> Treballs amb [[telemetria]] per [[GPS]] el 2003 i el 2004 trobaren densitat de només sis o set jaguars per cada 100 quilòmetres quadrats a la regió vital del Pantanal, en comparació amb els deu o onze jaguars estimats amb mètodes tradicionals; això suggereix que els mètodes de mostratge més estesos podrien inflar el nombre real de fèlids.<ref>{{ref-publicació
El 7 de gener del 2008, el director del [[Servei de Pesca i Vida Silvestre dels Estats Units]] H. Dale Hall aprovà una decisió sense precedents de l'administració de [[George W. Bush]] d'abandonar la recuperació del jaguar com a objectiu prioritari sota l'Endangered Species Act. La decisió és la primera d'aquest tipus en la història de l'Endangered Species Act. Alguns crítics de la decisió afirmen que s'està sacrificant el jaguar pel nou mur fronterer del govern, que ha de ser construït al llarg de molts dels passos habituals del fèlid entre els Estats Units i Mèxic.<ref name=sfchron>{{ref-notícia|url=http://www.sfgate.com/cgi-bin/article.cgi?f=/n/a/2008/01/17/national/w154058S41.DTL&type=health |nom=H. Josef |cognom=Hebert |títol=US Abandons Bid for Jaguar Recovery Plan |agency=[[Associated Press]] |obra=San Francisco Chronicle |data=17-01-2008}}</ref>
| |||