Pseudociència: diferència entre les revisions

Tot i no complir els estàndards científics adequats, moltes pseudociències han sobreviscut reconegudes com a ciències pures. Això és, generalment, a causa d'un nucli persistent de devots que es neguen a acceptar la crítica científica de les seves creences o bé per idees populars falses. Aquest darrer factor, tot i que segueix existint, molt lentament, està desapareixent gràcies a la conscienciació que a poc a poc s'està fent a la gent i al rebuig que la majoria de científics han fet a les pseudociències.<ref name="taylor">{{ref-web|títol=The Religious and Other Beliefs of Americans 2003 |autor=Humphrey Taylor | url=http://www.harrisinteractive.com/harris_poll/index.asp?PID=359 |consulta=2007-01-05|ref=harv}}</ref><ref name="nsa1">{{ref-web|títol= Science and Technology: Public Attitudes and Understanding |editor=National Science Foundation | url=http://www.nsf.gov/statistics/seind06/c7/c7s2.htm#c7s2l3 |consulta=2007-01-05|ref=harv}}</ref><ref>{{ref-enciclopèdia|enciclopèdia=Encarta|any=2008|títol=Astrology|editorial=Microsoft|url=http://encarta.msn.com/encyclopedia_761552380/Astrology.html|citació=Scientists have long rejected the principles of astrology, but millions of people continue to believe in or practice it.|consulta=2007-08-28|urlarxiu=http://www.webcitation.org/5kwqvOMFZ|dataarxiu=2009-10-31|deadurl=yes|ref=harv}}</ref><ref>{{ref-web|cognom=Bufe|nom=Chaz|títol= Astrology: Fraud or Superstition | url=http://www.seesharppress.com/astro.html |editor= See Sharp Press|ref=harv}}</ref>

 

El pensament pseudocientífic s'ha explicat en termes de&nbsp;[[psicologia]]&nbsp;i&nbsp;psicologia social.<ref>(Devilly 2005:439)</ref>&nbsp;La tendència humana de buscar confirmació en comptes de refutació.<ref>Beyerstein, B., and P. Hadaway. 1991. ''On avoiding folly''. Journal of Drug Issues. 20(4): 689-700.</ref> La tendència a tenir creences reconfortants, i la tendència a generalitzar en excés han estat proposades com a raons de l'adhesió comuna al pensament pseudocientífic.&nbsp;Segons Beyerstein (1991), els éssers humans són propensos a les associacions basades en semblances, i sovint propenses a l'atribució errònia al pensament de causa i efecte. D'altra banda, les explicacions pseudocientífiques normalment no són analitzades racionalment, sinó per experiència en el seu lloc.&nbsp;Operar dins d'un conjunt de regles diferents en comparació amb el pensament racional, el pensament experimental es refereix a una explicació vàlida si l'explicació és "personalment funcional i satisfactòria i suficient", que ofereix una descripció del món que pot ser més personal i proporcionada per la ciència reduint la quantitat de treball involucrat en la comprensió de potencial d'esdeveniments complexos i resultats.<ref name=Lindeman>{{ref-publicació|autor=Lindeman M |article=Motivation, Cognition and Pseudoscience |publicació=Scandinavian Journal of Psychology |volum=39 |exemplar=4 |pàgines=257–65 |any=1998 |mes=December |pmid=9883101 |doi=10.1111/1467-9450.00085}}</ref>

 

En la nostra cultura i el pensament, la gent sembla tenir problemes per distingir la ciència i les pseudociències. Els éssers humans són, per naturalesa, una mena de mentalitat progressista que busquen més possibilitats de felicitat i satisfacció, però tots estem molt freqüentment disposats a aferrar-se a promeses poc realistes d'una vida millor.<ref name=Shermer>{{ref-llibre|autor=Shermer, M; Gould, SJ|any=2002 |títol=Why People Believe Weird Things: Pseudoscience, Superstition, and Other Confusions of Our Time|editorial=Holt Paperbacks. New York|llengua=anglès|isbn=0-8050-7089-3}}</ref> La [[psicologia]] té molt a discutir sobre el pensament pseudociència, ja que són les percepcions il·lusòries de la causalitat i l'eficàcia de les nombroses persones que necessiten ser il·luminats.&nbsp;La investigació suggereix que el pensament il·lusori que succeeix en la majoria de les persones quan s'exposen a certes circumstàncies. Per això, el disseny de programes basats en proves educatives poden ser eficaços per ajudar a les persones a identificar i reduir les seves pròpies il·lusions.<ref name=Matute>{{ref-publicació |publicació=Br J Psychol |any=2011 |volum=102 |exemplar=3 |pàgines=392–405 |article=Illusions of causality at the heart of pseudoscience |autor= Matute H, Yarritu I, Vadillo MA |pmid=21751996 |doi=10.1348/000712610X532210}}</ref>

 

A la [[filosofia]] i a la història de la ciència, [[Imre Lakatos]] remarca la importància social i política del problema de la demarcació, el problema normatiu metodològic de distingir entre ciència i pseudociència. L'anàlisi distintiu històric de la metodologia científica basada en els programes d'investigació suggereix: "Els científics consideren que la reeixida predicció teòrica de nous fets sorprenents - com el retorn del [[cometa Halley]] o la curvatura gravitatòria dels raigs de llum - és el que demarca bones teories científiques de teories degenerades i pseudocientífiques, i malgrat tot les teories científiques estan sempre enfrontades per 'un oceà de contraexemples'". [[Imre Lakatos|Lakatos]] ofereix una "nova anàlisi [[falibilista]] de l'evolució de la dinàmica celeste de [[Newton]]".