Estoïcisme: diferència entre les revisions

L'ètica estoica es basa en una particular concepció del món: el [[univers|cosmos]] està governat per una llei o raó universal que determina el destí de tot el que s'hi esdevé, i que és la mateixa per a la natura que per a l'ésser humà. Per tant, l'ésser humà està limitat per un destí inexorable que no pot controlar i davant el qual només pot resignar-se. Tenint en compte això, considera que la conducta correcta tan sols és possible en el si d'una vida tranquil·la, aconseguida gràcies a la impertorbabilitat de l'[[ànima]], és a dir, mitjançant la insensibilitat envers el [[plaer]] i envers el [[dolor]]. Aquesta impertorbabilitat només serà assolible en el coneixement i l'assumpció de la raó universal (o [[destí]]) que regeix la natura, i per tant, en una vida completament d'acord amb aquesta raó universal.

 

Tradicionalment es distingeixen tres etapes en el pensament estoic,<ref>A. A. Long and D. N. Sedley, ''The Hellenistic Philosophers Cambridge'': Cambridge University Press, 1987.</ref> però es conserven pocs textos de les dues primeres

*Estoïcisme antic (fins al segle III aC): on es creen les bases de la filosofia estoica, amb pensadors com el fundador Zenó, [[Aristó de Quios]], [[Cleantes (filòsof)|Cleantes]], [[Crisip de Soli]] i [[Antípater de Tars]].